Els límits de la representació col.lectiva

Faig aquest escrit com una reflexió oberta, de les diferents experiències que durant aquest temps he viscut -i en molts casos patit!-, sobre límits de la representació col.lectiva en els centres de treball.

Primer de tot tindríem que exposar quin tipus de representació col.lectiva podem trobar en els centres de treball, per després poder avançar en l'exposició i plantejaments que vull fer..:

Que és representació col.lectiva?; és la representació dels interessos comuns i de classe dels treballadors mitjançant un òrgan o organització obrera, per defensar-se de forma conjunta i unitària, en front dels interessos del Patró. Actualment tenim dos formes bàsiques: els Comitès d'Empresa (o Delegats de Personal) i les Seccions Sindicals. Ara és quant entro en el fons del debat..:

Si diem que els Comitès son en principi els òrgans de representació que sorgeixen d'un procés electoral de entre TOTS i TOTES les treballadores, sense cap partidisme cap a interessos individuals, en front a un altre sistema de representació com son les Seccions Sindicals que representen principalment als interessos dels afiliats de la Secció Sindical, podríem dir sense por a equivocar-nos que els comitès son sempre més representatius. Però.., això és sempre així??. El principi orgànic de funcionament i elecció dels Comitès, son entre cometes, un sistema que és fonamenta i desenvolupa amb un principi de treball i reivindicació obrera mitjançant una cobertura laboral per els treballadors i treballadores que realitzin aquestes funcions, que poden tenir -o no- com a assessors a representants dels sindicats que els han avalat per presentar-se com a delegats, i amb la finalitat de negociar i tractar tots aquells temes que afectin als treballadors. Tot i això, aquest sistema no garanteix sempre la participació dels treballadors i treballadores del treball que faci aquest òrgan, al ser un sistema basat en principis de representació -una vegada escollit aquest òrgan, passa a ostentar la representació directe dels interessos de tots i totes les treballadores, que pot fer-ho, amb o sense principis de participació obrera-, i que fins i tot pot arribar a "anular" o "boicotejar" processos de reivindicació per part d'un col.lectiu de treballadors. Això ho explico desgraciadament per experiència personal.

Ara, per contrastar, vull desenvolupar el treball participatiu i assembleari d'una Secció Sindical, i que SI que depèn realment del criteri que vulgui defensar o treballar el ple de l'assemblea de la Secció Sindical. Si a més, aquesta Secció Sindical, treballa el principi de lluita de classes que un sindicat com la UGT té que fer -per estatuts-, tindrem una Secció Sindical que és converteix en un instrument REAL de defensa dels interessos dels treballadors, que treballa des de espais col.lectius i individuals per millorar les condicions socilaborals dels treballadors de l'empresa... i en molts casos en front de polítiques clientelistes d'una majoria en el si del Comitè d'empresa. També, les Seccions Sindicals, és converteixen en instruments de organització i participació activa; fet que fan més fort el treball que pot fer -si vol- els Comitès d'Empresa, a diferència dels Comitès sense cap suport social darrera seu.

Per acabar, vull deixar clar que els Comitès son una forma poderosa per aplicar polítiques reivindicatives o de defensa dels drets i interessos dels treballadors, però que si no hi ha darrera altres formes d'organització més de "base" com son les Seccions Sindicals, en molts casos poc o res poden fer. És necessari fer-ho entendre als treballadors i treballadores, per tal de que donin el pas de "deixar" fer i "criticar", per començar a ser "actius" i "participatius" per obligar als diferents òrgans de participació i organització obrera, aplicar i defensar polítiques favorables als seus interessos, que tant i tant necessàries son actualment.

V congrés del sindicat de Girona de la UGT de Comerç, Hostaleria, Turisme i Joc

El dia 25 de setembre, els membres de la secció sindical de la UGT del balneari, Carmelo, Manolo -que té el suport de tots els companys, esperant que la justícia li doni la raó i el puguem tornar a tenir entre nosaltres en el menys temps possible- i jo mateix, varem participar en el Congrés que el nostre sindicat va fer a Lloret de Mar, en l'hotel Olímpic.

Aquest congrés estava clarament marcat per la situació de dificultats que els treballadors i treballadores dels nostres sectors estem patint, i la clara convicció per part de tots de no acceptar que el preu de tot aquest desgavell ens el facin pagar a les principals víctimes... els treballadors i treballadores. En aquest sentit varem presentar 3 resolucions, de les que em sento especialment satisfet per la meva participació directe en el seu desenvolupament, que parlaven de la necessitat de organitzar als treballadors i treballadores al voltant de la constitució de noves Seccions Sindicals, en aquelles empreses que no hi siguin constituïdes, i l'augment de l'afiliació per poder organitzar els processos de lluita i de defensa de les nostres condicions laborals; de la defensa dels acords pactats en el conveni d'Hostaleria, que ara la Patronal plora per tal de rebaixar-lo; i també les estratègies a seguir per assolir un marc social de treball més digne en el sector del comerç, amb la declaració formal d'enemic dels treballadors i treballadores del comerç dels sindicats FETICO i FASGA, per el seu clientelisme amb la Patronal; fills naturals del sindicat vertical i els seus mètodes.

També ressaltar la meva alegria al ser escollit com a Secretari d'Acció Sindical del sindicat; feina que ja venia desenvolupant des de feia més d'un any, però que ara torno agafar amb plenes energies i motivació.., que falta em faran!. Ara, parlar del congrés és parlar de Jose Manuel, que va tornar a sortir escollit amb un suport incondicional dels delegats i delegades; Jose Manuel dona cohesió i capacitat a un increïble equip de treball humà, que conformem l'actual Comissió Executiva.

El meu reconeixement al company Secretari General Jose Manuel, i a la seva tasca... ara més que mai necessitem gent amb les seves aptituds!.

Us deixo l'enllaç de les resolucions:

Resolució Seccions Sindicals
Resolució hostaleria
Resolució comerç

Zelaya... President de tots i totes

Fa uns dies, que per diversos motius no tinc temps real per poder expressar amb la mateixa asiduitat els meus pensaments en el blog, tal i com venia fents des de que vaig iniciar aquest espai de reflexió personal. Tot i això, no puc deixar de fer un breu, per tal de manifestar el meu total suport al valor d'un home com el President Zelaya.

Aquest home, que en un moment determinat de la seva vida, una vegada assolida la presidència del govern d'Hondures gràcies a la disposició de les oligarquies econòmiques i polítiques, va decidir fer un clar gir cap a un model de democràcia a on la ciutadania, el poble, les persones, esdevinguessin d'una manera certa en l'eix de les seves actuacions; iniciant un procés consultiu per tal de retornar el pes de la sobirania política a la ciutadania. Aquesta "traïció" a la classe que pertany no va ser perdonada, i és de tots coneguts les conseqüències que això a reportat a la seva persona i al seu poble. Però.., això a fet renunciar al President Zelaya en la seva determinació sobre la correcció en el camí per a ell escollit?; el perill directe sobre la seva vida l'ha fet canviar d'estratègia en la lluita contra els polítics i militars colpistes?; NO, l'única veritat que guia el seus actes, és la certesa que té de que la raó i la voluntat del seu poble esta amb ell.

President Zelaya, tingui el meu reconeixement públic a la seva persona i als valors que en aquests moments vostè representa, no només a Hondures sinó també a tota Llatinoamerica i a la resta de persones que defensem les llibertats i drets, com a mitja de relació social.

Des de Blanes, un admirador.

Vicenç Navarro; la crisis financera i el seu impacte en les polítiques de protecció social a Europa

Es fa difícil explicar la situació de les polítiques de protecció socials a Europa, amb la claredat científica del Dr. Navarro. Deixo el vídeo de la seva conferència, que encara que és llarga, val la pena.

Salut i bona sessió.