Escric la paraula política en diminutiu, per que francament, des de fa un temps ençà trobo que el terme a perdut el seu significat per convertir-se en un adjectiu desqualificatiu de si mateix.
M'explicaré..: si cerques el terme política al diccionari enciclopèdic de la llengua catalana, et surt la següent cita:
"Conjunt d'activitats teòriques i pràctiques referents a les relacions entre els ciutadans d'una mateixa col·lectivitat o entre diferents col·lectivitats"
Tant mateix, una mica més abaix surt com a definició de classe política:
"Terme que designa les elits polítiques dotades de cohesió, consciència de classe i homogeneïtat social, que controlen el poder o ho intenten i que cerquen de perpetuar-s'hi"
Per traduir-ho..: la política la tindria que fer el poble, per portar des de un sentiment de treball i d'identitat col.lectiva, el pes real de les actuacions de transformació que fossin necessàries. Per aconseguir això, la gent tindria que tenir al seu abast sistemes de participació i consulta reals, com poden ser consells municipals i/o assemblees -veïnals, municipals, etc...-. L'ajuntament, per tant, esdevindria com una estructura institucional de gestió del dia a dia, i el plenari l'òrgan suprem, on es presentarien les mocions o peticions dels grups polítics i/o ciutadans per ser debatudes, o simplement per donar exposició pública dels resultats participatius dels consells en els diferents àmbits.
Aquest tipus de fer política, xoca frontalment amb el sistema sobreinstitucionalitzat de representació democràtica, que tenim establert. Votar i esperar que facin compliment de les promeses electorals, sense capacitat de participació real i activa de la ciutadania, a expenses en molts casos de la bona "gestió" i bona fe dels nostres representants.
Com exemple, aquest estiu hem tingut un nou cas d'entendre la política de forma totalment institucionalitzada i desconnectada de la societat civil Blandense, per part del nou "Partit Demòcrata de Blanes". Aquest sense consulta ni participació dels veïns i entitats afectades, a decidit que canviaria la ubicació dels concerts programats per les festes. Això a causat un gran malestar per les molèsties i els perills que pot comportar per a la gent d'un barri com S'Auguer, i per la contraprogramació que fà de les activitats de Barrakes. Finalment, en l'últim minut i gracies a la mobilització dels veïns i de la ciutadania -amb suport de grups polítics com el nostre-, l'ajuntament ha arribat a un acord amb els veïns per modificar la ubicació dels escenaris, que permetrà tornar a una certa "normalitat".
El govern actual de Blanes, es un referent en la gestació d'aquesta malauradament "nova classe social", en els termes que a dalt he exposat. Per tant, el Capital continua sent l'amo, el que decideix, fent servir aquesta nova oligarquia social que ostenta el poder com a instrument, i dotant-la a canvi dels mecanismes i recursos necessaris per que es perpetuïn com a nova classe dominant. Així doncs, després d'anys de patiment i lluita contra un règim, acabem -des de les distancies- supeditats a un nou sistema que només ens permet una llibertat limitada de la gestió de l'espai col.lectiu, l'espai públic.
Falta al meu entendre, Pedagogia, educar des de ben petits en el sentiment de treball col.lectiu, de respecte cap als drets, de participació personal i en grup per enriquir i fer més justa la nostra societat. Fem avui cantera de lluitadors, per que el futur sigui millor i més lliure que el nostre present.
Salut














2 comentaris:
Reconec que porto una temporada de gran dissidència activa i gens passiva. Em preocupa altament el que pugui sortir de la nostra Assemblea Nacional de novemmre. ICV ha de tirar endavant en una determinada línia complexa de govern i lluita o ha d'escollir una "marxa a travers de les institucions" depenent de les aritmètiques electorals i dels rars companys d'ERC i PSC...o optar per refer l'espai de la contestació social...tres línies que podrien sintetitzar-se en allò del partit de lluita i de govern...
No ho veig massa clar. Avui m'escolto més a gent de fora del tripartit, com Revolta Global o de plataformes de territori, que no pas de l'encotillat món de la política correcta i "poc política" del govern de centreesquerra del qual en formem part.
Passat l'estiu ja haurem lliurat el manifest de maig a més penya, aleshores podrem saber quina audiència tenim.
Bé, marxo de viatge a la França profunda i des-turistitzada. En parlem...
Tati, som uns quants que estem desencantats amb tot plegat, però hem de fer pinya i força per que s'escolti la veu dels que creiem realment que un altre mon i societat es possible.
Salut i bones vacances.
Publica un comentari