Maxi...va agafar el seu kalaka.

Aquest dies estem acostumats a observar a diferents dirigents polítics, o dels organismes econòmics nacionals/internacionals, tot tipus de receptes per tal de explicar i donar sol.lucions a la CRISIS... per que ara ningú posa en dubte que estem patint una crisis. He inclús, aquells antics defensors del sistema i de les polítiques lliberals del mercat, comencen a reconèixer que estem en una CRISIS DE CAPITAL, i no exclusivament en un reajust del mercat, per un abús dels bancs o per la trencadissa de la bombolla immoviliaria.

Certament, jo començaria a parlar sobre Capitalisme i Socialisme, sobre la deshumanització dels mercats econòmics i laborals, sobre la cada vegada més clara divisió de les classes socials, amb l'aparició de nou tipus de classes socials i de treballadors, com es el "dels precariats", i del camí de lluita i organització de les classes treballadores i populars que hem de recórrer, per alliberar-nos dels condicionaments que ens lliguen a uns valors morals, defensors com son d'un mon fet a mida i interès dels poderosos. Però no, potser ara el que toca es explicar les causes per que la gent pugui entendre des de l'experiència personal, i iniciar una maduració necessaria abans de començar a explicar i raonar altres realitats possibles.

Hi ha gent que ja ha fet diferents articles explicant-nos més o menys el per que de una crisis que ja va més enllà de ser de caràcter financer, i que ens esta començant a afectar de forma REAL.Un blog especialment clarificador es el de la Crisis Ninja, on l'autor ens explica amb força encert i un bon to irònic, com s'han generat les condicions que ens han portat a les actuals circumstancies, però sense un rere fons crític més enllà de la lògica de qualsevol ciutadà que rep de ple sense entendre que a canviat. Un altre espai de reflexió amb més fons ideològic el podem trobar en un article de Michel Collons, que Angels Martinez, una blogera que esta a la xarxa de blogs de IU (IloveIU), a traduït per a gent com jo, que no sap parlar altres llengües que les pròpies. Finalment, vull també apuntar un article amb un marcat to marxista escrit per Alan Woods, on ens explica la visió des de el socialisme de classe de tot plegat.

Així doncs, veient com estan les coses, he decidit apuntar-me a la crida de Juan Ramon Mora, i comprar-me un kalaka. Us deixo la crida -sense traduir-, per si us animeu:

Para que la acción tenga el impacto necesario hace falta que, aunque sea de manera simbólica, te sumes a la revolución, bastará con que escribas una nota en tu blog y añadas en su título “TU_NOMBRE cogió su kalaka”, no hace falta que enlaces a ningún sitio concreto, con eso bastará para conectarnos será suficiente con buscar el término “cogió su kalaka” y así podremos organizarnos, celebrar asambleas, coordinar las tropas y ubicarlas geograficamente.