Autonòmiques.., propera parada

Fa uns dies, el President de la formació política on milito -ICV-, va fer pública la seva decisió de no tornar a presentar-se. Això sí, continuant amb el càrrec de President de ICV i com a Conseller d'Interior -fins a les properes eleccions-. Donar doncs les gràcies al President Saura, per la seva determinació de marxar abans que tinguérem que entrar en un debat tens i dur, per fer la tant necessitada renovació -segons una part de la militància- al cap de munt del partit en les properes eleccions.

A partir d'aquesta decisió comença el joc del bastons, per intentar pensar en el proper relleu, i determinar mitjançant unes primàries qui dels candidats serà el nostre futur cap de llista, i per tant lider de les polítiques a fer per el grup parlamentari del partit a Catalunya, en el proper cicle de 4 anys.

Això, seria el normal en un partit que vulgui fer reflexió real del període passat, per fer una valoració objectiva dels fets, i fer el gir de timó -si fos necessari-, cap a altres direccions que no sempre han de passar per formar novament govern amb qui potser no convé. De fet, el traspas de poders que el partit diu que serà de forma tranquil·la tal i com fem sempre a ICV ¿¿??, jo crec que ja està pres fa temps, i que Herrera és el recanvi generacional que necessita el partit. Potser vaig errat, però no crec que hi hagi més candidats que ell mateix.

Però una vegada tenim clar qui serà el candidat -compte que Herrera encara no s'ha pronunciat de que ho vol ser, i potser vaig amb massa pressa al donar-ho per fet-, ens queda el debat més important.., cap a on vol anar ICV. Donem com a bo el treball realitzat al govern?, o fem un pensament crític de l'evolució i valorem més tornar a fer una oposició sobre uns valors democràtics i de transformació social-ecològica més propers a les nostres bases.., o potser prenem el camí del mig i fem nostre novament el eslogan de partit de govern, partit de carrer?. En aquest últim, tindríem llavors que fer un pensament de model i plantejament de partit important, ja que fa temps que el carrer, el que és dir el carrer no és que el trepitgem gaire.

La meva esperança, és que el partit -ICV- de l'últim govern tripartit, que hem pogut observar amb una deriva institucionalista i llunyà dels moviments socials, altermundistes, ecologistes, emancipadors i rupturistes amb el sistema imposat pels poderosos, torni a fer-se portador i avalador dels principis de transformació i lluita, que molts desitgem i del que ICV va ser bandera.

El temps ens ho dirà.