Es curiós, recentment he tingut una reunió amb una Direcció que té un gran sentit de l'ètica i compromís social, que tot i reconèixer i acceptar les crítiques per haver iniciat -i fulminat- un procés d'acomiadaments -suaument anomenat, un pack de treballadors-, amb nocturnitat i malevolència, i entendre que pot ser sancionat per aquest motiu per l'administració, no només no és nega a permetre que la Representació dels Treballadors facin assemblees per traslladar la situació, sinó que és posa a disposició d'aquesta per informar, si així ho creu el Comitè, al personal de forma directa en l'assemblea/es.
Certament, ens traslladen que aquestes doloroses mesures per a la Direcció, s'han fet per l'obligació de les dificultats objectives dels resultats econòmics i productius, i era necessari des de un plantejament d'interessos subjectius aplicar la mesura... sense informar, ni consultar, ni buscar amb els interessats -el conjunt de treballadors, i el Comitè com als seus representants- mesures que poguessin mitigar o atenuar els efectes sobre l'ocupació del centre, no fos el cas que això provoques situacions de tensió i nervis entre el personal. Per suposat!!, el personal a de estar tranquil i treballar sense pensar en cap més qüestió, que per això ja està la gent capacitada!!. I si això vol dir treballar fins que et trobis la carta d'acomiadament objectiu, portis el temps que portis de dedicació i treball continuat, doncs així serà!!. Tot pels interessos dels accionistes i l'empresa! -tenim que entendre, que els treballadors, en últim extrem només representen la força de treball que engoleix i consumeix el Capitalista, i per tant llastre a perdre quant no la necessiten-. Em reservo la resta del contingut de la reunió -que a durat hora i mitja-, per allò de la confidencialitat.
Però... tot acaba aquí?. Una actuació tant directe i caciquista per part de la Direcció d'una empresa sap que pot tenir greus conseqüències, si el personal és revolta contra els fets consumats... així que falta introduir altres elements, per que hi hagi algú que posi pau i després glòria de tot plegat, i ningú més adequat per trencar el treball unitari del personal en defensa del seus interessos, que un Comitè que sigui assessorat pel sindicat amb la majoria sindical, sobre la no conveniència de fer les assemblees. No sigui que ens donin problemes els curritos, i que tinguem que explicar massa cosses -set mesos sense convocar a l'empresa tot i les demandes continuades de la UGT, en uns moments de tanta dificultat-, així que millor fer una nota informativa. Total, potser ni se la miren.
Després de la oposició per part de la UGT, amb aquesta forma tant curiosa de buscar la participació del personal en els afers que els interessen, part dels delegats de l'altre sindicat s'han posicionat també amb els nostres arguments... i ja està??, nooo... l'assemblea és farà al cap de potser 2 o 3 setmanes dels fets que la generen, sense poder parlar gaire fins que no fem el comunicat i posterior assemblea.
El nom de l'empresa?, me'l reservo donat el compromís de fer l'assemblea en uns termes concrets, i per no ferir massa sensibilitats, no sigui que diguin que rebel·lo informació confidencial!!.
Tot plegat, un ridícul espantós.
diumenge 2 d’agost de 2009
Quant les assemblees fan por
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)













1 comentaris:
Hola Maxi,abans de res, agrair-te el teu comentari en el nostre blog. A nosaltres també ens agradaria compartir afiliació amb tu. Potser amb el temps, doncs per a mi estar clar que els sindicats de ram no deixen de ser una antigalla que impideix avançar el sindicalisme.
Parlant del teu post, està composat amb la mateixa melodia que el que vam penjar nosaltres per informar de l´intent de revocació. És el problema central del sindicalisme avuí dia: cada vegada més comités i delegats/des però incapaços de defensar ni a sí mateixos. Encara mercès que hi han companys com tu que no pensan que ja n´hi ha prou amb una nota i millor no emprenyar l´empresari...
Salut i espero que gaudeixis de unes bones vacances. Nosaltres les comencem demà mateix.
(Per cert, el cuadre del crit de Munch s´escau molt bé. Jo sempre m´en recordo -i no he aconseguit de tonar a veure´l- d´un cartell dels setantes de un sindicat francès un es veia un obrer cridant amb els braços caiguts a terra)
Paco. SOT-UGT.
Publica un comentari