Els límits de la representació col.lectiva

Faig aquest escrit com una reflexió oberta, de les diferents experiències que durant aquest temps he viscut -i en molts casos patit!-, sobre límits de la representació col.lectiva en els centres de treball.

Primer de tot tindríem que exposar quin tipus de representació col.lectiva podem trobar en els centres de treball, per després poder avançar en l'exposició i plantejaments que vull fer..:

Que és representació col.lectiva?; és la representació dels interessos comuns i de classe dels treballadors mitjançant un òrgan o organització obrera, per defensar-se de forma conjunta i unitària, en front dels interessos del Patró. Actualment tenim dos formes bàsiques: els Comitès d'Empresa (o Delegats de Personal) i les Seccions Sindicals. Ara és quant entro en el fons del debat..:

Si diem que els Comitès son en principi els òrgans de representació que sorgeixen d'un procés electoral de entre TOTS i TOTES les treballadores, sense cap partidisme cap a interessos individuals, en front a un altre sistema de representació com son les Seccions Sindicals que representen principalment als interessos dels afiliats de la Secció Sindical, podríem dir sense por a equivocar-nos que els comitès son sempre més representatius. Però.., això és sempre així??. El principi orgànic de funcionament i elecció dels Comitès, son entre cometes, un sistema que és fonamenta i desenvolupa amb un principi de treball i reivindicació obrera mitjançant una cobertura laboral per els treballadors i treballadores que realitzin aquestes funcions, que poden tenir -o no- com a assessors a representants dels sindicats que els han avalat per presentar-se com a delegats, i amb la finalitat de negociar i tractar tots aquells temes que afectin als treballadors. Tot i això, aquest sistema no garanteix sempre la participació dels treballadors i treballadores del treball que faci aquest òrgan, al ser un sistema basat en principis de representació -una vegada escollit aquest òrgan, passa a ostentar la representació directe dels interessos de tots i totes les treballadores, que pot fer-ho, amb o sense principis de participació obrera-, i que fins i tot pot arribar a "anular" o "boicotejar" processos de reivindicació per part d'un col.lectiu de treballadors. Això ho explico desgraciadament per experiència personal.

Ara, per contrastar, vull desenvolupar el treball participatiu i assembleari d'una Secció Sindical, i que SI que depèn realment del criteri que vulgui defensar o treballar el ple de l'assemblea de la Secció Sindical. Si a més, aquesta Secció Sindical, treballa el principi de lluita de classes que un sindicat com la UGT té que fer -per estatuts-, tindrem una Secció Sindical que és converteix en un instrument REAL de defensa dels interessos dels treballadors, que treballa des de espais col.lectius i individuals per millorar les condicions socilaborals dels treballadors de l'empresa... i en molts casos en front de polítiques clientelistes d'una majoria en el si del Comitè d'empresa. També, les Seccions Sindicals, és converteixen en instruments de organització i participació activa; fet que fan més fort el treball que pot fer -si vol- els Comitès d'Empresa, a diferència dels Comitès sense cap suport social darrera seu.

Per acabar, vull deixar clar que els Comitès son una forma poderosa per aplicar polítiques reivindicatives o de defensa dels drets i interessos dels treballadors, però que si no hi ha darrera altres formes d'organització més de "base" com son les Seccions Sindicals, en molts casos poc o res poden fer. És necessari fer-ho entendre als treballadors i treballadores, per tal de que donin el pas de "deixar" fer i "criticar", per començar a ser "actius" i "participatius" per obligar als diferents òrgans de participació i organització obrera, aplicar i defensar polítiques favorables als seus interessos, que tant i tant necessàries son actualment.