11ª jornada de negociació col-lectiva

Ahir vaig assistir a la jornada sobre negociació col.lectiva, que des de la Secretaria Nacional de UGT venim realitzant fent fa uns anys.

Va ser una jornada profitosa on és va plantejar la necessitar de donar un pas més enllà en temes de polítiques d'igualtat, per poder traslladar als convenis articulats amb texts que ampliïn o desenvolupin allò que ja reflexa la llei per a la igualtat de oportunitats de dones i homes... jo aniria molt més lluny, i parlaria de totes les desigualtats que en un sistema classista com el que vivim -i patim- ens vol imposar com a mitjà d'explotació -persones immigrades, minusvalideses físiques i/o psíquiques, joventut, edat avançada, etc...-

També varem parlar dels salaris -com no!-, de no acceptar la pèrdua de poder adquisitiu en els percentatges de increment salarial, introduint clàusules de revisió salarial en els convenis, i de la no acceptació d'una reforma laboral que situí en l'eix de negociació un nou model de contractació, o la disminució dels acomiadaments. Espero, i dic espero per que aquests és un dels punts que no tinc tant clar, és que tampoc acceptem negociar la retallada de polítiques d'intervenció o intermediació de les administracions en l'aprovació dels EROs, quant hi hagi acord entre la Patronal i la representació dels treballadors/es. Sobre això últim, tinc que dir que la intervenció de Manuel Ramon Alarcon, Catedratic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Sevilla, va ser en el meu parer brillant, fent defensa des de una posició de lluita de classes -ell va parlar de moviment obrer- d'un model de relacions laborals on l'estat sigui la segona pota de les reivindicacions socials i laborals dels treballadors, sent els sindicats i les organitzacions obreres l'altre pota -de fet ell va parlar d'una bicicleta on sense una roda aniria coixa, lo de les potes és de manufactura pròpia-. Aquest home va posar l'accent en un discurs sindical, mancat en ocasions de la suficient carrega ideològica que generi ilusió i llum al cami actual, fosc i ple de trampes.

Un sindicat com la UGT, o qualsevol altre organització sindical de classe, no pot apostar per l'aprimament de les funcions de l'estat de control i de salvaguarda del les conquestes que el moviment obrer vagi aconseguint. Deixar en mans de la negociació col.lectiva la composició del marc de relacions laborals, sense aquesta salvaguarda pot ser molt perillòs, en un moment com l'actual on les centrals Patronals i l'hegemonia dels valors lliberals tenen tanta força. Ara no toca!.., i demà tampoc!.