Antigues i noves formes de mala praxi empresarial: Hotel Alva Park

Començo avisant al lector, que estic força emprenyat. En temps com els actuals, on la disgregació de la classe treballadora per la seva falta de sentiment de pertinença de classe, la fan vulnerable als abusos i arbitrarietats de la "nova" fornada d'empresaris o de les direccions d'aquests, ens trobem amb especials dificultats per poder aplicar allò de la RSE (Responsabilitat Social de les Empreses), com a principis de transformació social cap a un model més huma i social dels valors que mouen els interessos empresarials.

No pocs patrons (o els seus immediats lacais), han decidit fer cas a les directrius que venen de Europa i de les seves màximes institucions del mercat globalitzat (BCE, BM, FMI, OMC, etc...) i del nostre propi país (BE, CEOE), per tal de "flexibilitzar" i "liberalitzar" al màxim les relacions laborals en les seves empreses. Això traduït des de lo global a lo local, vol dir negar sistemàticament tot dret a la fiscalitat de les actuacions empresarial o intermediació dels representants dels treballadors i treballadores, per tal així de poder explotar als treballadors i treballadores com a mercaderia a consumir per obtenir el màxim de benefici privat. I això es nou??.., potser li donen altres noms i fan servir uns verbs diferents, però les actituds i argumentacions que les sostenen son molt velles.., tant antigues com el sistema que les sosté: el capitalisme.

Ara a Girona tenim un lamentable exemple d'aquesta mala praxis empresarial. Ens la trobem amb tota la crueltat en l'hotel Alva Park de Lloret de Mar, on l'empresa a orquestrat una revocació mitjançant els botxins de torn (llegir com: caps de secció), fent una campanya de difamació i desprestigi de les tasques que fan el Comitè i generant un clima de pànic entre els treballadors, per tal de aconseguir un a un les seves signatures i la seva presencia a l'assemblea revocatòria. La UGT no permetra aquesta violació de drets ni la persecució i pràctica antisindical a la que estan sotmessos els companys i companya del Comitè.

Els companys i companya del Comitè, son els únics que queden en actiu de la candidatura del procés electoral fet fa un any i mig (eren més de vint candidats). De seixanta i pico treballadors a l'empresa, resten actualment pocs més de trenta. La Direcció va intentar de totes les formes possibles (acomiadaments, i persecució individual) que no és fessin les eleccions en el seu moment, i a dut des de llavors una política enfocada a treure al Comitè poder d'actuació i influença en els afers socials i laborals de l'empresa, fins el punt d'acomiadar de forma arbitraria a no pocs treballadors, per generar el climax necessari de perdua de confiança (qui esta a prop del comitè es un treballador marcat). Tot té un límit; no és pot negociar durant més d'un any i mig les reivindicacions més bàsiques, com és que l'empresa faci compliment de les obligacions de informació, consulta, i negociació amb la representació del Comitè; que els treballadors tinguin dret a uns horaris per tal de poder acomodar la seva vida personal i professional; i per sobre de tot que no puguin ser sotmesos a polítiques discriminatòries o taxatives per voler tenir una activitat sindical oberta. Ara l'administració ja té coneixement, i l'empresa ha tingut que fer els horaris escrits per el personal.

El divendres 20 a les 15h tindrem l'assemblea. Desitjo i crec que el pensament col.lectiu guanyarà a les pors individuals dels treballadors i treballadores, per donar un altre cop de puny sobre la taula, com ja van fer fa un any i mig, i defensaran al seu Comitè. Defensar al Comitè és defensar als drets.