Us deixo un article publicat a la Ratera i al bloc de l'Àngels Martinez, sobre l'intervenció de DEMPEUS a l'assamblea constituent de Salut Democràcia i bons aliments.
Em sento proper a iniciatives d'aquesta categoria. Avui, els companys i companyes de Som lo que Sembrem han rebut la salutació i el suport d'una delegació de Dempeus per la Salut Pública, en el seu acte d'assemblea constituent de Salut Democràcia i bons aliments a Bellpuig.
Hem volgut estar amb els companys i companyes de Som lo que Sembrem, i desprès d' agraïr-lis que ens hagin convidat a estar amb ells en un dia tan important per la seva organització, els hi hem dirigir aquestes paraules:
Salutació
Companyes, companys, Som lo que Sembrem i Dempeus per la Salut Pública tenim moltes coses en comú, si ens ho permeteu, parlarem un moment de la nostra organització perquè veieu tot el que ens uneix i ens vincula amb vosaltres, ens fa solidaris i ens porta a pensar que les dues organitzacions tenen molt camí a fer conjuntament.
Nosaltres, a Dempeus per la salut pública, entenem la salut en un sentit positiu, no el contraposem al concepte de malaltia. Entenem que la Salut és una manera de viure autònoma, joiosa, plena, solidària i harmònica amb un o una mateixa, amb la resta de les persones , amb la terra i tot l'entorn.
Dempeus es va anar construint com un grup de persones que també va sortir d'una ILP, en el nostre cas, la que cercava unes condicions de vida millors per les persones que pateixen Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica (i ara també, persones amb Sensibilitat Química Múltiple). La nostra ILP, a diferència de la vostra, va seguir un altre camí i va aconseguir arribar a una Resolució, aprovada per unanimitat de tot el Parlament, que contenia més del 90% de la nostra ILP. Aquesta Resolució s'havia de complir en la seva major part en el termini d'un any, però dissortadament hem de dir que el Parlament no ha complert la paraula que va donar a les persones malaltes que varen confiar en el compromís assumit, i encara seguim treballant, compareixent davant la Comissió de Salut i insistint perquè el Parlament recuperi la seva pròpia autoritat... Perquè moltes vegades hem pensat com pot demanar que es compleixi l'Estatut de Catalunya que va votar el mateix Parlament i el Congreso de los Diputados, si falta a la paraula donada a organitzacions de persones malaltes de fibromiàlgia i de la síndrome de la fatiga crònica...
Dempeus per la salut Pública està format, doncs, originàriament i en gran mesura, per persones que varen sortir de la ILP de la que parlem, en una experiència que ja veieu si és similar a la vostra. Nosaltres ens guiem per tres objectius fonamentals:
1. - La defensa del caràcter PÚBLIC del sistema nacional de salut. En forma argumentada des del rigor científic i l’interès col.lectiu, la bondat social, la justícia política i l'oportunitat del moment, defensant la universalitat i la qualitat del sistema públic de salut.
2. - Participació social, "empoderament" i co- decisió, incorporant el gran ventall de potencialitat de la xarxa de societat civil organitzada, les associacions que lluiten per una vida millor i els grups d'ajuda. La salut, naturalment pública per essència i concepció, sols ho pot ser si incorpora aquests agents socials sense preconceptes, sectarismes.
3. - Enfocament interdisciplinari i de qualitat de les noves patologies emergents, moltes d'elles relacionades amb causes que vosaltres denuncieu també. Els mals aliments, l'abús dels pesticides, una violentació química de la natura que emmalalteix a les persones.
Per això us hem de dir que teniu raó quan parleu de la tasca important que heu fet a nivell pedagògic, perquè gràcies a moltes de les coses que heu dit hem comprès també millor a moltes persones que s’acosten a Dempeus amb Sensibilitat Química Múltiple, amb malalties celíaques, i patologies relacionades amb al.lèrgies; i hi veiem una possible causa de malaltia en la mateixa raó que fa emmalaltir els vostres camps.
Un altre punt en comú que tenim també és que ambdues organitzacions denunciem que l’economia de les empreses passa per davant de les necessitats i la salut de les persones. Vosaltres parleu sobre tot de Monsanto. Nosaltres podriem donar noms de laboratoris i medicaments que, dient que poden ser un remei, han portat a moltes persones a la desesperació i al suïcidi. Per això també us donem la raó quan, en el que vosaltres en dieu nivell formatiu, el podem considerar també des de Dempeus una de les joies d’aquests processos. Un nivell que passa pel terreny personal i associatiu, i descobreixen el potencial humà que existeix en el territori. Aquest potencial humà que ens fa conscients del poder que tenim quan creiem en nosaltres mateixos i ens ajuntem creient en el que diem, i parlem sense prejudicis. Això és el que des del feminisme se’n diu empoderament, i això és el que estan practicant avui a tot el món, aquests, dies, milers i milers de pagesos i ciutadans, des dels vinaters de França que protesten contra el canvi climàtic fins els pagesos de Mèxic (especialment a l’estat de Sonora) que s'han constituït en un Foro Campesino i diuen no als transgènics quan el govern mexicà, fa poques setmanes, ha cedit a les pressions de la multinacional Monsanto. Aquest és el camí, el que marquen, també els pagesos de Sonora que defensen la riquesa dels seus camps i del seu panís.
El camí, amigues i amics, segueix essent el de trencar barreres, el de la Mobilització social i la Mobilització política:
I, en fer-ho, enfortir la transversalitat social i demostrar que no hi ha cap muralla de Xina entre la defensa del que sembrem, la salut, la democràcia, l’economia al servei de les persones i la política en el sentit més noble de la paraula: el respecte a la terra i al que ens envolta, i la bona gestió --el bon govern-- del que és de tots, per part de tots i en interès de la immensa majoria de la població, dones, homes i infants, sense exclusions, en igualtat. Si em permeteu, aquesta és l’autèntica ecologia. Perquè no hi pot haver una gestió ecològica i sostenible del medi compatible amb l’explotació de la pagesia, de les treballadores i els treballadors, amb l’enverinament dels nostres cossos i del nostre aire, amb l’apropiació indeguda (la pirateria quotidiana) del que és de totes i de tots.
Ja veieu doncs, si pel que fa a la transversalitat temàtica hi ha camp per córrer i per donar-nos suport mútuament la vostra organització i la nostra, en el sentit de promoure, com dieu vosaltres en el vostre Manifest, nous models per la pagesia, l’alimentació, la salut i el territori a Catalunya i en defensa i dinamització de la participació política directa de les persones en aquestes matèries.
Amigues, amics, en alguna de les vostres intervencions parleu del desencadenant dels transgènics: Però ara totes i tots sabem que si voleu –i ens hi voleu—junt amb la lluita pels transgènics hi ha molta gent amb necessitats pròpies i amb ganes de participar i posar-se dempeus per defensar una altra manera d’alimentar-se, de viure la salut, de pensar i de decidir… en definitiva, hi ha molta gent que, si troba els instruments, s’apunta a viure l’autèntica tasca humana d’empoderar-se i determinar el seu futur i el dels seus fills.
És molt més que reivindicar el dret a l’autodeterminació en un poble que fa anys que s’entrena fent-ho. És exercir realment el dret a l’autodeterminació, i quans més serem, més aviat ho aconseguirem. Perquè, companyes i companys, no fem cap salt en el vuit si diem que som lo que sembrem perquè som lo que lluitem, i en definitiva, que podem ser i serem el que volguem si ens ho creiem, i si lluitem dempeus.
dilluns 30 de novembre de 2009
Som lo que Sembrem
Publicat per
Maxi
a
10:06
((•)) Escolta aquest post
Etiquetes de comentaris: Democràcia, Reflexions i Debat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)













3 comentaris:
Gràcies, Maxi... t'agraeixo que et sumis a fer difusió d'aquesta solidaritat que va creixent entre Som lo que sembrem i Dempeus per la Salut Pública. Espero que ens veiem ben aviat. Una abraçada!
Em sumo em sumo, Àngels. I crec que hi hauria molts més que també ho farien si poguéssim trencar amb el monopoli de pensament únic. És contra això, que iniciatives com aquestes agafen una. Importància de primera magnitut.
Salut
Això serà una taca d'oli (d'oliva verge) que cada dia arriba i alimenta nous territoris neuronals.
Mercès Maxi per la teva suma i suport. Seguim Dempeus, seguim lluitant plegats amb independència de barrets i uniformes... Salut !! Toni Barbarà
Publica un comentari