El passat dia 3, vaig anar a la manifestació que les centrals sindicals UGT i CC.OO havíem convocat. Va ser una trobada de gent amb ganes de protestar de tot plegat; de l'atur, dels abusos empresarials, de l'ofensiva de la patronal per aconseguir una reforma laboral feta a mida dels seus interessos, dels bancs i la seva hipocresia... i per a uns quants, també va servir per cridar contra un sistema deshumanitzat que ens marca a ferro.
Fent aquestes i altres reflexions, ens trobàvem uns quants companys, mentre entre crits demanàvem "contra la crisis vaga general", quant se'ns va acostar un company, i mentre ens ensenyava el diari el público on sortia Zapatero explicant que no pensava realitzar una reforma laboral que retalles drets (per que fer-la, la farà), ens va dir... no companys, ara no toca!.
Ara company, que hem entrat en una espiral de pèrdues continuades de llocs de treball, amb una quantitat ja molt propera als quatre milions i un quasi vint per-cent d'aturats.., ara no toca company!!
Ara company, que hem permès una llei d'estrangeria que vincula el dret al lliure moviment amb el dret al treball, convertint a les persones en objectes a explotar; i amb condicions de delit fragant contra els drets humans per els que no estiguin regulats, al poder ser confinats en un camp de reclusió durant 60 dies,.. ara no toca company!!.
Ara company, que tenim un index de pobresa sobre el vint per-cent de la població.., ara no toca company!!.
Ara company, que les càrregues fiscals i econòmiques tornen a ser recolzar-se en les classes populars i treballadores.., ara no toca!!.
Ara company, quant el govern no fa el gir cap a l'esquerra que els treballadors i treballadores necessiten, limitant i fiscalitzant els abusos empresarials.., ara no toca company!!.
Ara company, un any després de la manifestació a Barcelona que varem fer UGT i CC.OO contra la Crisis, on ens trobem?... més a prop d'una sortida amb una bona posició per els treballadors i treballadores?, amb un teixit social cohesionat sense exclusions per els joves, la gent gran, els ciutadans nouvinguts (immigrants, políticament correcte), les dones i els col.lectius menys afavorits??.
Ara, un any després, company, toca mobilitzar-te i potser, dic potser, plantejar a l'actual govern i la Patronal tramposa i desvergonyida, que toca fer canvis estructurals en el sistema. Ara no toca una economia que carregui contra les bases populars i treballadores de la ciutadania. Ara no toca permetre que la brigada brunete ens digui quin model d'estat volem. Ara no toca permetre que els poderosos ens vulguin fer pagadors dels seus excessos. Ara, potser si toca plantejar formules de lluita que acabin confluint en un gran espai de reivindicació... Ara company, i dic potser.., si que toca.
Aquest escrit ho vaig fer abans de la manifestació del 12 de desembre a Madrid, a la que vaig anar juntament amb molts altres companys... i potser, i dic potser, em reafirmo en que ara si que toca!.
dimecres 16 de desembre de 2009
ara...toca!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)













1 comentaris:
i ara ens surten els sindicats amb un pacte social amb la patronal catalana i la benedicció del Montilla. Tindrem feina els que des de dins o des de fora dels sindicats majoritaris optem per una mobilització que culmini en la vaga general més justificada dels darrers 30 anys. Bon article i bona feina d'esquerra radical dins dels sindicats.
Salut!
Publica un comentari