He volgut posar aquest títol com a explicació del que és el meu comiat com a adherit de ICV, que no vol dir el final del meu activisme polític... continuaré vinculat a un projecte per transformar la societat cap a un model més humà; només he evolucionat cap a una direcció natural en la meva trajectòria personal. Plego per que crec ara més que mai, en la necessitat d'un projecte polític des de la suma de les persones que tinguin com a fita, la superació del sistema actual, definidor com és de l'explotació de persones per persones, i de la supremacia de l'interès i enriquiment individual per sobre del benestar del conjunt de la societat.
Al deixar la meva militància a ICV, no ho faig fent un “portazo” amb acritud i ple de bilis cap als companys de partit. Plego per que no em veig capaç de continuar sent un crític permanent. Una cosa és generar debat des de la confrontació de visions, per enriquir el projecte, i altre qüestió és visualitzar les dificultats per treballar amb un projecte i model de partit -que no programa- que no comparteixes. Soc Marxista, i vull sortir de l'armari. Sòc anticapitalista, i vull treballar per generar l'hegemonia de valors necessaris en el sí de la societat, per poder en un futur no llunyà confrontar models i avançar cap a un Socialisme democràtic.
Ara el meu esforç es centrarà en intentar portar en els centres de treball principis de conscienciació de classe, per intentar generar el tant necessari pensament crític i esperit de rebel·lia que ens faci afrontar l'avenir amb un mínim d'esperit de lluita.., no podem acceptar la pèrdua de les conquestes socials que el moviment obrer a assolit durant anys de treball sindical, acceptant les falses realitats que ens volen imposar mitjançant el discurs de la por de la tant soferta crisis. També participaré en el sí de la Coalició de Blanes, més aprop ara si de EUiA, a qui prendré com a referent de mediació política.
Vull per tant, fer un comiat sincer cap als companys i companyes de ICV, als que vull continuar tractant com a tal, esperant que en un futur pròxim puguem tornar a treball conjuntament.
Salut i... fins la victòria sempre!!.
dimecres 2 de desembre de 2009
Em refundo..: plego de ICV
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
Hola Maxi.
Ving seguint el teu bloc i en especial a la corrent "Manifest de Maig"
Soc militat de EUiA, encara que, a diferencia de la majoria dels meus companys no em considero marxista, tot i que sento molt respecte pel marxisme que em semba un bona eina de analisi del capitalisme i en especial lo que se coneix com "marxisme analitic".
Encara que es dificil, crec en la necessitat de refundar la esquerra alternativa catalana.
Una nova força politica, que tindria que sortir de militats de ICV, EUiA i R.Global i sobretot de molta gent que está fora de aquestes organitzacions, que sapigues combinar carrer e institucions i que entengues de la necessitat de fomentar un altre model de organització que sigui oberta i participativa.
Volia saber si la corrent "Manifest de Maig" continua existint i en cas de existir, si es pot formar part de la mateixa sense ser de ICV o militant en EUiA.?
En especial tinc intrès pel
Hola Amei.
Quant em defineixo com a marxista, no ho faig des de una posició dogmàtica o ortodoxa. Marx era un extraordinari pensador.que va generar tots una nova visió i anàlisis de les relacions socials que generen els diferents sistemes econòmics i productius que han marcat les diferents etapes històriques. El capitalisme i les seves contradiccions és la que vivim -i patim- actualment. També va propulsar l'estudi i la pràctica de alternatives que gèneresin un nou paradigme social. Tot i això, la societat actual, no és la mateixa que la del S.XIX o XX, i per tant l'anàlisis dialèctic, ens té que portar a propostes actualitzades sobre els mateixos conceptes.
De aquesta parrafada, extreu que hem de sumar espais alternatius a l'esquerra transformadora, sobre la base de la superació del capitalisme, com a principis programàtics... Per desgràcia això no ho acabo de trobar a "l'aparell" de ICV. Altre cosa són les bases, però estic cansat de treballar potser des de el costat equivocat.
Sobre Manifest de Maig... Tenia una proposta del mateix color i objectiu que la Refundació de l'Esquerra, que IU a iniciat a Espanya, i que tant difícil serà a Catalunya sense que ICV és vulgui involucrar -i no té cap intenció-. Actualment està lamentablement en via morta. Potser en un futur és pot recuperar, ja que tot i que va sorgir com a corrent a ICV, la nostra intenció era que fos "interdisciplinaria", per a tota l'esquerra social.
Salut Amei
Maxi, tots els trencaments són dolorosos, i no perquè tu vinguessis arrossegant dubtes des de fa temps has d'estar ara en millors condicions. De toes maneres, crec que dubtar sempre és bo si no impossibilita per actuar. Tot i així, el front de lluita de les esquerres, company, és prou ampli (hauria de ser-ho molt més) perquè tots i totes hi capiguem i trobem el lloc des del que ens sentim amb més foces per seguir endavant. Una abraçada ben forta!
Hola Àngels, merci per les teves paraules... certament no tinc cap intenció de deixar de ser políticament "actiu"; fa temps que vaig entendre de la necessitat de que la classe treballadora i classes populars prenguin el poder polític com a mecanisme necessari per millorar cap a un model social que no és basi en l'explotació, com a Matrix de funcionament. Si tu no ho fas, ho farà el poderós, que eines i instruments per pervertir el sistema cap als seus interessos -que no solen ser els nostres- no li falten.
Per ara ja he tingut reunió amb EUiA de Blanes, per tal de començar a col.laborar amb ells de forma més definida, tot i que no ho faré amb carnet -això si ha de arribar, ho dirà el temps-.
Salut
Hola.
Em sap greu que hagis pres aquesta decisió, ja que segur que no t'ha agradat fer-ho, però t'entenc.
Et desitjo sort allà on vagis a parar, que amb la teva participació, segur que faràs millorar.
Tot i que segur que ens tornarem a “barallar” algun altre cop, saps que tens el meu suport.
Salutacions i justícia social i és clar, independència.
Bones company,
Segueixo el teu bloc i comparteixo dubtes respecte la militància política, que no vers les teves discrepàncies. Únicament escric per animar-te i, de passada, transmetre’t que com a militant no puc compartir el 100% de les directrius d’aquesta executiva o de cap altra, però és en icv amb qui tinc la relació percentual més alta.
Continua, on sigui però continua, aquesta tasca d’emprenedor social, dura i amb escasses victòries, perquè si segueixes lluitant com fins ara, tard o d’hora canviaràs la societat.
Fins ara!
Segur que ens trobarem en el combat anticapitalista, al cap i a la fi jo també vaig deixar ICV per aquest motiu!
Salut i visca la revolució!
Jordi Tati... tranquils, per que no penso deixar de ser "activista", tot i que ho faré des de altres espais i per ara (el temps dirà si demà o al cap d'un any) ho faré sense carnet.
Salut
Em sap greu que hagi companys que decideixen abandonar ICV. Encara que puc compartir algunes de les crítiques que formulen, em sembla que aquesta és una decisió equivocada sobretot quan es fa per a refugiar-se en opcions molt sorollosa però generalment buides de continguts i amb poques possibilitats d'influència social com és el cas de les propostes denominades del decreixement o les del anticapitalisme. En tot cas, estic convençut que les discrepàncies únicament són momentànies i. com que continuarem en la mateixa trinxera, dintre d'un temps tornarem a reconstruir els punts de trobada. Salut.
Hola Toni.
Saps del meu reconeixement com a company i militant cap a tu, però crec que fas servir termes excessivament forts amb una argumentació simplista -anormal en les teves posicions-, cap a les meves postures.
Quant em defineixo anticapitalista -terme també simplista, per cert-, ho vull fer com a posició clara de enfrontament amb un sistema "deshumanitzat", que regeix per uns principis econòmics i productius, generadors de les relacions socials actuals, sota el principi de la desigualtat i el guany i benefici privat. A partir de l'assumpció d'aquest concepte i anàlisis, i de dir i explicar les cosses per el seu nom, es quant em de ser capaços de fer alternatives polítiques i socials.
Si em vaig cap a EUiA -ara com ara soc amic-, i no a altre opció política, és en principi per la meva creença en la unitat de les forces transformadores de l'esquerra catalana. Per tant, Toni, si estem en la mateixa trinxera, tot i que portem barrets diferents.
Espero -com ho feia abans-, que en un futur proper puguem fer un real Front d'Esquerres que doni alternatives a l'esquerra del PSC, i que pugui condicionar als futurs acords i les seves línies vermelles.
antoni puig solé:
UNA MICA DE RESPECTE, NO?
AIXÒ QUE DIUS ÉS MOLT SECTARI!
"refugiar-se en opcions molt sorollosa però generalment buides de continguts i amb poques possibilitats d'influència social com és el cas de les propostes denominades del decreixement o les del anticapitalisme"
PER TU AIXÒ ÉS UN REFUGI, PER MOLTS DE NOSALTRES ÉS ESTAR ON HEM D'ESTAR, A ICV EL QUE RESPIRAVEM ERA UN REFUGI PROFESSIONAL I FORA DE LA LLUITA PEL SOCIALISME.
salut i revolta!
àngel pagès
Amigo Puig,
si criticas el decrecimiento lo atribuyo a tus veledidades chinas. Lo que no entiendo es que pinta un pro-Chino desarrolista en un partido teóricamente ecosocialista y teóricamente poco amigo de los crecimientos.
Sobre lo de los anticapitalistas diría lo mismo, un pro-chino es siempre un partidario del capitalismo de estado y lógicamente denostará el anticapitalismo.
M'ha sorprès la manera com alguns s'han pres la meva opinió sobre la decisió de Maxi i sobretot m'han semblat fora de lloc que se m'acusi, sense cap tipus de fonament, de desviacions pro xineses i que des d'aquesta acusació simplista s'intenti arribar a judicis concloents.
Reitero la meva convicció que Maxi i jo seguim en la mateixa part de la trinxera i que segurament coincidirem en moltes lluites. No obstant això, penso que seria un error que en moments com els actuals deixéssim a part el debat de tipus ideològic ja que amb això l'única cosa que faríem seriosa abonar la falta de rigor que tant ens ha perjudicat i que de fet caracteritza a moltes de les actuals formacions d'esquerra.
Des del començament de la meva militància m'he implicat en la lluita pel socialisme, i per tant, crec que se'm pot qualificar de anticapitalista. Però al criticar les posicions del corrent anticapitalista no m'estic referint a tots els marxistes en general sinó únicament a aquells que s'inspiren en la construcció teòrica del auto qualificat Nou Partit Anticapitalista impulsat a França, entre uns altres , per la LCR. Sobre aquest tema vaig posicionar.me fa un temps ( Ens apuntem al partit anticapitalista?. )i intento ser coherent amb una opinió que crec que els fets han anat avalant. També he pres posició al voltant de l'altra moda parisenca auto qualificada teoria del decreixement i la meva opinió és coincident amb la d'altres corrents marxistes la qual cosa no vol dir que ignori que també hi ha marxistes que la defensen. Em trobo entro els que consideren que els països del Tercer Món han de créixer econòmicament i això no és perquè sigui desarrollista sinó perquè c és la millor manera per a combatre la fam i sortir del subdesenvolupament. Veneçuela, Bolívia, Equador o Cuba, per a posar tan sols uns exemples, són països que no han de decréixer sinó que han de créixer. Aquestes opinions també les he exposat reiteradament, i les he desenvolupat en els següents escrits.
Ens apuntem a la teoria del decreixement?.
El decreixement: la teoria de la recessió permanent.
Cadascun té dret a prendre el camí que cregui oportú. És legitimo que algú em critiqui per continuar militant en ICV. Però també és legítim que jo exposi que ara no és el moment oportuna per a prendre altres opcions. En tot cas les ultimes eleccions europees han demostrat que l'única possibilitat de donar consistència electoral a les lluites per la transformacional social, ara per ara, és a través de la coalició entre ICV.EUiA. A aquest fet em refereixo quan parlo de no dispersar forces i no tancar-nos en opcions amb poc suport social.
No obstant això, el que més m'ha dolgut és la qualificació de sectari perquè posa en evidència que hi ha persones que confonen sectarisme amb coherència ideològica. I aquest és un error de principis. Precisament ja fa un temps vaig voler deixar clar el maligne que era el sectarisme. Qui vulgui conèixer la meva opinió pot fer-lo a través d,aquest enllaç.
Manifestacions de sectarisme.
Hola companys.
No vull tallar un debat, que per altre banda ja he tingut amb Angel en el seu bloc de forma reiterada i àmpliament desenvolupada. Tot i això, tampoc vull que aquests bloc serveixi per generar un debat basat en la desqualificació dels companys.
Toni, en principi i matitzant les teves paraules puc estar d'acord sobre que uns dels objectius d'un partit és la d'influença sobre la societat, i sobre el grup social del que parteix i defensa. L'atomització de l'esquerra política i social actual, per qüestions més de principis dogmàtics, no ens farà ser un referent clar contra l'hegemonia actual de pensament conservador i economicista. Tot i això, prefereixo defensar els meus plantejaments, des de un partit -o moviment social i polític- per tal de afrontar aquesta hegemonia, amb claredat de principis i de programa. Sobre el decreixement, crec que no esta el suficientment debatut com per entrar a fer valoracions plenes, i tot i valorant les teves aportacions, jo si soc dels que crec que un dels principis de lluita contra el sistema actual i els seus grans defectes, és precisament el del consum i explotació inassumible per el medi... per tant hem de fixar nous reptes en base a idees i principis, que es tindrien que basar en un principi de "decreixement" en el consum dels recursos actuals... això si que no es pot plantejar en un sistema com el del capitalisme, que es basa en l'expansió dels capitals com a principi.
De la resta... senyors debat si, desqualificacions no.
Salut i revolta.
Publica un comentari