
Soc dels que tenen clar, que les posicions maximalistes poden ser molt pures, però finalment no solen acabar en bones sol.lucions. Tot i això, hi ha línies vermelles que no es poden permetre transgredir, i que el President Constitucional d'Hondures, Zelaya, tingui que negociar per segons quí, amb el colpiste Micheleti la formula d'un cafe per a tots, per tal de salvar la democràcia en Hondures, i de pas l'estabilitat dels països de Sud Amèrica, és amb el màxim dels respectes per a les persones de bona fe, del tot abominable i certament perillos.
No hi ha que negociar cap qüestió més enllà de quant sortirà, i per quina porta, el colpista, l'assassí Micheleti i tots aquells que li han donat suport. Permetre altre formula que no sigui la de la decisió i fermesa contra els militars i les oligarquies que vulguin tornar als mecanismes passats dictatorials, per trencar la voluntat de les masses que inicien camins que els apropen a sistemes més propers al socialisme del S.XXI, seria donar ales aquesta gent, ja que els surti bé o no, finalment no pagarien pels seus delictes.
A tot això, m'ha arribat un missatge pel facebook, del grup al que em vaig afegir en contra del cop d'estat a Hondures, amb aquesta sol·licitud:El reciente golpe de Estado en Honduras ha provocado la más importante crisis constitucional en la historia de aquel país y a enviado un preocupante mensaje a las frágiles democracias de la región en Centroamérica.
Doncs ho sento, però no penso signar de cap de les maneres aquesta sol.licitud. L'únic President d'Hondures és Zelaya, qualsevol altre interpretació fora contraria a l'esperit i voluntat democràtica de la sobirania popular d'Hondures.
La mejor opción con la que se cuenta para evitar la amenaza de un enfrentamiento civil armado y preservar la democracia en Honduras y en la región es la de alcanzar un acuerdo político basado en principios democráticos en las negociaciones entre el depuesto Presidente Zelaya y el líder de facto Roberto Micheletti.
Enviemos un mensaje claro exigiendo al Presidente Zelaya y al lider de facto Micheletti a que retomen la vía diplomática para restaurar el orden constitucional. No se trata de apoyar una facción política u otra, se trata de proteger los valores que sostienen a las democracias en América Latina. Firma la petición abajo y se la entregaremos la semana que viene al mediador, el Presidente Oscar Arias
dimecres 22 de juliol de 2009
Hondures. Negociació o lluita?
Publicat per
Maxi
a
19:46
4
comentaris
((•)) Escolta aquest post
Etiquetes de comentaris: Democràcia, Pau, Socialisme
diumenge 19 de juliol de 2009
NO al tancament de TvBlanes, NO als acomiadaments!!

Comencem les festes de Blanes, i des de la Coalició d'esquerres ICV-EUiA aprofitem el xiringuito per seguir fent política reivindicativa, en favor del poble i la ciutadania de Blanes.
El cert, es que el xiringuito és un espai de retrobament militant -hi ha gent que només ho fa per aquestes dates-, per treballar per un projecte que és de tots/es, coneixedors com som que per una formació com la nostra -que viu i surt de bases populars i de la classe treballadora- és fa necessari fer "calaix" per poder tirar amb seguretat accions i actuacions que depenen d'un mínim de finançament. A nosaltres no ens condonen deutes, ni ens fan "donacions" que normalment venen ja amb l'etiqueta del preu de compensació per realitzar.
Ara ens toca, no oferir exclusivament pinxos, frankfurts, hamburgueses o cerveses; ara també es moment per aprofitar i reivindicar que no estem d'acord amb la dubta raonable del tancament de la Tv de Blanes. Sí, dic dubta raonable, ja que el consistori a retallat fins a un 50% el pressupost de la Tv, i no respon a les demandes d'informació -des de fa temps- que venim fent des de la nostra formació, sobre el supossat consorci de TDT-o era corporació?- que es tenia que fer entre Lloret, Blanes i Tossa. El que tenim clar, és que al 2010 les Tv analògiques deixaran d'emitir, i la Tv de Blanes serà una d'elles si no la convertim al TDT.
Tenim un govern a Blanes, que és presidit per el descontrol. Les deutes ocasionades per el balafiament de les comptes municipals, i del mal fer d'un govern de Taifes que malbaraten els tant minvats recursos econòmics, en un moment d'especial dificultats per a tantes i tants ciutadans. Retallades en el pressupost del 2009, que han de pagar de forma reiterada, els serveis a la ciutadania -i la TV de Blanes, com a mitjà de comunicació públic, ofereix una important oferta informativa i cultural per als Blandenses-, mentre continuen mantenint o augmentant partides destinades a il·luminats o gurus del turisme modern -120000€ de despesa en un sol dia per un concert gratuït, mentre que mantenir i modernitzar la TV de Blanes pot costar 200000€ per a tot l'any, o només 15000€ si únicament es vol fer el canvi mínim per poder mantenir la llicència-.
Falta voluntat política, falta un batlle que es vulgui imposar per sobre de les fugides endavant del Regidor de mitjans de comunicació, l'inefable Anselm Ramos -portaveu del PDB-.
TV de Blanes ha estat sempre el mitjà més proper de la ciutadania, de les entitats, de l'associacionisme Blandense, i no volem ni consentirem el seu tancament.
Ens posicionem també, en defensa dels llocs de treball dels companys de TV Blanes. La seva lluita serà la nostra.
Farem arribar el missatge als ciutadans de Blanes. Que tothom es mobilitzi, que cridi ven alt, que el clamor de les nostres veus els facin tremolar.
NO AL TANCAMENT DE TV BLANES, NO ALS ACOMIADAMENTS.
dimecres 15 de juliol de 2009
Un finançament sufient?
Per fí, Catalunya ja té un nou finançament que tants i tants mals de caps ens han dut. Jo, com Pere Nieto, no soc persona que pugui fer una interpretació acurada ni exacte de si és bo o no, donat la meva manca de coneixements -no tinc ni flauers-. En tot cas, la gent gran ja han dit que és la ossstia, i pels numeros que donen i per el model que expliquen me'ls crec, i més quant aquest model aproxima per necessitat forçosa cap a un model molt més federal al que teniem abans.
Ara ve el però.., apart del tema dels números que personalment crec que no es una xifrà precisament dolenta -i més en la situació actual en la que ens trobem-, i que la demagògia de qui va obtenir una mooolt pitjor no pot discutir sobre la seva importància, em fa por que el període només sigui per 5 anys, i que després tinguem que tornar a renegociar el model, ja que dependrà molt de qui governi a Espanya per renovar un model adequat. Això servirà novament com a munició pels discursos populistes dels dos grans partits Estatals per anar cap a un model bipartidista -recordeu allò del llop i vot útil?-. I tampoc tinc clar com quedarà la financiació local, un dels grans reptes a assolir per poder descentralitzar realment el poder polític al nostre pais.
Tot i això, estic moderadament satisfet, a esperes de comprovar si el finançament tindrà una repercussió en les polítiques i actuacions socials i públiques que la nostra societat necessita... potenciaran l'educació i la sanitat pública?, donaran cobertura a les necessitats de les capes menys afavorides i populars de la nostra terra?. Tindrà una repercussió directe sobre les polítiques públiques de suport a la classe treballadora?. Aquest és el nostre gran repte, una vegada hem obtingut els calerons suficients.
Salut
divendres 3 de juliol de 2009
El local de la Discòrdia
Avui poso per escrit allò que des de fa temps penso, en referencia a la construcció del local social de Mas Moixa-Vilar Petit.
Abans de tot, vull declarar el meu suport per aquells i aquelles veïnes que han treballat durant tot aquest temps des de la Junta de l'associació per millorar el barri. Vull defensar el seus noms, dignitat i honor, que arrel de la construcció del local han patit un descrèdit important, i que finalment als a fet prendre la decisió de dimitir com a Junta el passat dia 27 de juny.
Avui vull sumar la meva veu a la dels veïns i veïnes que ja fa temps que lluiten per denunciar el perjudici que ocasiona la construcció del local social en la seva actual ubicació.
Ha sigut un procés dur, amb tot tipus de recriminacions i errades en les formes i actuacions per part de totes les parts implicades.
Errades des de la ex-junta de l'associació per la manca de transparència inicial en l'elaboració del projecte, i per la insuficient obertura a la participació i deliberació de tot el veïnat -ubicació inicialment decidida sense el necessari procés consultiu-, fins al posterior sistema decisori per determinar el lloc final, mitjançant una recollida de signatures que no dona les suficients garanties.
Errades del col.lectiu de veïns que des de l'inici han lluitat per intentar ubicar el local social en un altre espai, donat el perjudici real que ocasiona als pisos que estan davant mateix del local, per la seva grandària, i que els restarà o tapara per complet la visió de la plaça, convertint allò que abans era una visió agradable, en una visió que podríem definir suaument com a depriment. Han errat en les seves formes, focalitzant els seus atacs contra una Junta que no ha fet més que treballar en solitari -no per decisió seva, sinó per absència de participació veïnal- en molts assumptes, incloent també el de la reivindicació durant anys per la construcció del tant desitjat i ara maleit local social.
Errades de la Junta de Govern de l'ajuntament de Blanes, que no a volgut, o no a tingut suficient capacitat mediadora en el conflicte que a generat la construcció. Errades continuades per la falta d'intenció de diàleg sincer amb els afectats, que finalment a generat la divisió i enfrontament dels veïns que defensen la Junta de la Associació i els que defensen als afectats.
Situació que finalment a portat a la dimissió de la Junta de l'Associació de veïns, en l'assemblea del passat 27 de juny, i que a acabat amb l'enfrontament sobre les formes -si la Junta es culpable o no de la ubicació de l'actual construcció, tal i com en més d'una ocasió a deixat anar l'ajuntament- per poder avançar entre tots els veïns cap a una determinació conjunta -els ex-membres de la Junta també han participat, ara amb la seva única condició de veïns- sobre la necessitat de sol.licitar una moratòria a l'ajuntament en la execució de les obres, per tal d'iniciar un procés participatiu i deliberatiu entre l'ajuntament i els veïns, per trobar una sol-lució consensuada.
Amb aquesta intenció hem anat a dir-lis als nostres representants polítics en el plenari de Blanes. Poca o nul.la voluntat ens ha mostrat el batlle i la resta de regidors de l'actual govern -no així entre els grups opositors, especialment ICV-EUiA, que a sol.licitat en el plenari que es trobi una postura consensuada entre les diferents parts per trobar una sol.lució-. Esperem que s'adonin que no parlen només amb uns pocs veïns... ara estem tots a una. Volem un local social en benefici de tots i totes, que generi teixit associatiu, que doni espais de treball per les activitats socials del barri, i no un local que des de el seu naixement tingui la consideració del Local de la Discòrdia.












