Som lo que Sembrem

Us deixo un article publicat a la Ratera i al bloc de l'Àngels Martinez, sobre l'intervenció de DEMPEUS a l'assamblea constituent de Salut Democràcia i bons aliments.

Em sento proper a iniciatives d'aquesta categoria.

Avui, els companys i companyes de Som lo que Sembrem han rebut la salutació i el suport d'una delegació de Dempeus per la Salut Pública, en el seu acte d'assemblea constituent de Salut Democràcia i bons aliments a Bellpuig.
Hem volgut estar amb els companys i companyes de Som lo que Sembrem, i desprès d' agraïr-lis que ens hagin convidat a estar amb ells en un dia tan important per la seva organització, els hi hem dirigir aquestes paraules:
Salutació
Companyes, companys, Som lo que Sembrem i Dempeus per la Salut Pública tenim moltes coses en comú, si ens ho permeteu, parlarem un moment de la nostra organització perquè veieu tot el que ens uneix i ens vincula amb vosaltres, ens fa solidaris i ens porta a pensar que les dues organitzacions tenen molt camí a fer conjuntament.
Nosaltres, a Dempeus per la salut pública, entenem la salut en un sentit positiu, no el contraposem al concepte de malaltia. Entenem que la Salut és una manera de viure autònoma, joiosa, plena, solidària i harmònica amb un o una mateixa, amb la resta de les persones , amb la terra i tot l'entorn.
Dempeus es va anar construint com un grup de persones que també va sortir d'una ILP, en el nostre cas, la que cercava unes condicions de vida millors per les persones que pateixen Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica (i ara també, persones amb Sensibilitat Química Múltiple). La nostra ILP, a diferència de la vostra, va seguir un altre camí i va aconseguir arribar a una Resolució, aprovada per unanimitat de tot el Parlament, que contenia més del 90% de la nostra ILP. Aquesta Resolució s'havia de complir en la seva major part en el termini d'un any, però dissortadament hem de dir que el Parlament no ha complert la paraula que va donar a les persones malaltes que varen confiar en el compromís assumit, i encara seguim treballant, compareixent davant la Comissió de Salut i insistint perquè el Parlament recuperi la seva pròpia autoritat... Perquè moltes vegades hem pensat com pot demanar que es compleixi l'Estatut de Catalunya que va votar el mateix Parlament i el Congreso de los Diputados, si falta a la paraula donada a organitzacions de persones malaltes de fibromiàlgia i de la síndrome de la fatiga crònica...
Dempeus per la salut Pública està format, doncs, originàriament i en gran mesura, per persones que varen sortir de la ILP de la que parlem, en una experiència que ja veieu si és similar a la vostra. Nosaltres ens guiem per tres objectius fonamentals:
1. - La defensa del caràcter PÚBLIC del sistema nacional de salut. En forma argumentada des del rigor científic i l’interès col.lectiu, la bondat social, la justícia política i l'oportunitat del moment, defensant la universalitat i la qualitat del sistema públic de salut.
2. - Participació social, "empoderament" i co- decisió, incorporant el gran ventall de potencialitat de la xarxa de societat civil organitzada, les associacions que lluiten per una vida millor i els grups d'ajuda. La salut, naturalment pública per essència i concepció, sols ho pot ser si incorpora aquests agents socials sense preconceptes, sectarismes.
3. - Enfocament interdisciplinari i de qualitat de les noves patologies emergents, moltes d'elles relacionades amb causes que vosaltres denuncieu també. Els mals aliments, l'abús dels pesticides, una violentació química de la natura que emmalalteix a les persones.
Per això us hem de dir que teniu raó quan parleu de la tasca important que heu fet a nivell pedagògic, perquè gràcies a moltes de les coses que heu dit hem comprès també millor a moltes persones que s’acosten a Dempeus amb Sensibilitat Química Múltiple, amb malalties celíaques, i patologies relacionades amb al.lèrgies; i hi veiem una possible causa de malaltia en la mateixa raó que fa emmalaltir els vostres camps.
Un altre punt en comú que tenim també és que ambdues organitzacions denunciem que l’economia de les empreses passa per davant de les necessitats i la salut de les persones. Vosaltres parleu sobre tot de Monsanto. Nosaltres podriem donar noms de laboratoris i medicaments que, dient que poden ser un remei, han portat a moltes persones a la desesperació i al suïcidi. Per això també us donem la raó quan, en el que vosaltres en dieu nivell formatiu, el podem considerar també des de Dempeus una de les joies d’aquests processos. Un nivell que passa pel terreny personal i associatiu, i descobreixen el potencial humà que existeix en el territori. Aquest potencial humà que ens fa conscients del poder que tenim quan creiem en nosaltres mateixos i ens ajuntem creient en el que diem, i parlem sense prejudicis. Això és el que des del feminisme se’n diu empoderament, i això és el que estan practicant avui a tot el món, aquests, dies, milers i milers de pagesos i ciutadans, des dels vinaters de França que protesten contra el canvi climàtic fins els pagesos de Mèxic (especialment a l’estat de Sonora) que s'han constituït en un Foro Campesino i diuen no als transgènics quan el govern mexicà, fa poques setmanes, ha cedit a les pressions de la multinacional Monsanto. Aquest és el camí, el que marquen, també els pagesos de Sonora que defensen la riquesa dels seus camps i del seu panís.
El camí, amigues i amics, segueix essent el de trencar barreres, el de la Mobilització social i la Mobilització política:
I, en fer-ho, enfortir la transversalitat social i demostrar que no hi ha cap muralla de Xina entre la defensa del que sembrem, la salut, la democràcia, l’economia al servei de les persones i la política en el sentit més noble de la paraula: el respecte a la terra i al que ens envolta, i la bona gestió --el bon govern-- del que és de tots, per part de tots i en interès de la immensa majoria de la població, dones, homes i infants, sense exclusions, en igualtat. Si em permeteu, aquesta és l’autèntica ecologia. Perquè no hi pot haver una gestió ecològica i sostenible del medi compatible amb l’explotació de la pagesia, de les treballadores i els treballadors, amb l’enverinament dels nostres cossos i del nostre aire, amb l’apropiació indeguda (la pirateria quotidiana) del que és de totes i de tots.
Ja veieu doncs, si pel que fa a la transversalitat temàtica hi ha camp per córrer i per donar-nos suport mútuament la vostra organització i la nostra, en el sentit de promoure, com dieu vosaltres en el vostre Manifest, nous models per la pagesia, l’alimentació, la salut i el territori a Catalunya i en defensa i dinamització de la participació política directa de les persones en aquestes matèries.
Amigues, amics, en alguna de les vostres intervencions parleu del desencadenant dels transgènics: Però ara totes i tots sabem que si voleu –i ens hi voleu—junt amb la lluita pels transgènics hi ha molta gent amb necessitats pròpies i amb ganes de participar i posar-se dempeus per defensar una altra manera d’alimentar-se, de viure la salut, de pensar i de decidir… en definitiva, hi ha molta gent que, si troba els instruments, s’apunta a viure l’autèntica tasca humana d’empoderar-se i determinar el seu futur i el dels seus fills.
És molt més que reivindicar el dret a l’autodeterminació en un poble que fa anys que s’entrena fent-ho. És exercir realment el dret a l’autodeterminació, i quans més serem, més aviat ho aconseguirem. Perquè, companyes i companys, no fem cap salt en el vuit si diem que som lo que sembrem perquè som lo que lluitem, i en definitiva, que podem ser i serem el que volguem si ens ho creiem, i si lluitem dempeus.

Antigues i noves formes de mala praxi empresarial: Hotel Alva Park

Començo avisant al lector, que estic força emprenyat. En temps com els actuals, on la disgregació de la classe treballadora per la seva falta de sentiment de pertinença de classe, la fan vulnerable als abusos i arbitrarietats de la "nova" fornada d'empresaris o de les direccions d'aquests, ens trobem amb especials dificultats per poder aplicar allò de la RSE (Responsabilitat Social de les Empreses), com a principis de transformació social cap a un model més huma i social dels valors que mouen els interessos empresarials.

No pocs patrons (o els seus immediats lacais), han decidit fer cas a les directrius que venen de Europa i de les seves màximes institucions del mercat globalitzat (BCE, BM, FMI, OMC, etc...) i del nostre propi país (BE, CEOE), per tal de "flexibilitzar" i "liberalitzar" al màxim les relacions laborals en les seves empreses. Això traduït des de lo global a lo local, vol dir negar sistemàticament tot dret a la fiscalitat de les actuacions empresarial o intermediació dels representants dels treballadors i treballadores, per tal així de poder explotar als treballadors i treballadores com a mercaderia a consumir per obtenir el màxim de benefici privat. I això es nou??.., potser li donen altres noms i fan servir uns verbs diferents, però les actituds i argumentacions que les sostenen son molt velles.., tant antigues com el sistema que les sosté: el capitalisme.

Ara a Girona tenim un lamentable exemple d'aquesta mala praxis empresarial. Ens la trobem amb tota la crueltat en l'hotel Alva Park de Lloret de Mar, on l'empresa a orquestrat una revocació mitjançant els botxins de torn (llegir com: caps de secció), fent una campanya de difamació i desprestigi de les tasques que fan el Comitè i generant un clima de pànic entre els treballadors, per tal de aconseguir un a un les seves signatures i la seva presencia a l'assemblea revocatòria. La UGT no permetra aquesta violació de drets ni la persecució i pràctica antisindical a la que estan sotmessos els companys i companya del Comitè.

Els companys i companya del Comitè, son els únics que queden en actiu de la candidatura del procés electoral fet fa un any i mig (eren més de vint candidats). De seixanta i pico treballadors a l'empresa, resten actualment pocs més de trenta. La Direcció va intentar de totes les formes possibles (acomiadaments, i persecució individual) que no és fessin les eleccions en el seu moment, i a dut des de llavors una política enfocada a treure al Comitè poder d'actuació i influença en els afers socials i laborals de l'empresa, fins el punt d'acomiadar de forma arbitraria a no pocs treballadors, per generar el climax necessari de perdua de confiança (qui esta a prop del comitè es un treballador marcat). Tot té un límit; no és pot negociar durant més d'un any i mig les reivindicacions més bàsiques, com és que l'empresa faci compliment de les obligacions de informació, consulta, i negociació amb la representació del Comitè; que els treballadors tinguin dret a uns horaris per tal de poder acomodar la seva vida personal i professional; i per sobre de tot que no puguin ser sotmesos a polítiques discriminatòries o taxatives per voler tenir una activitat sindical oberta. Ara l'administració ja té coneixement, i l'empresa ha tingut que fer els horaris escrits per el personal.

El divendres 20 a les 15h tindrem l'assemblea. Desitjo i crec que el pensament col.lectiu guanyarà a les pors individuals dels treballadors i treballadores, per donar un altre cop de puny sobre la taula, com ja van fer fa un any i mig, i defensaran al seu Comitè. Defensar al Comitè és defensar als drets.

11ª jornada de negociació col-lectiva

Ahir vaig assistir a la jornada sobre negociació col.lectiva, que des de la Secretaria Nacional de UGT venim realitzant fent fa uns anys.

Va ser una jornada profitosa on és va plantejar la necessitar de donar un pas més enllà en temes de polítiques d'igualtat, per poder traslladar als convenis articulats amb texts que ampliïn o desenvolupin allò que ja reflexa la llei per a la igualtat de oportunitats de dones i homes... jo aniria molt més lluny, i parlaria de totes les desigualtats que en un sistema classista com el que vivim -i patim- ens vol imposar com a mitjà d'explotació -persones immigrades, minusvalideses físiques i/o psíquiques, joventut, edat avançada, etc...-

També varem parlar dels salaris -com no!-, de no acceptar la pèrdua de poder adquisitiu en els percentatges de increment salarial, introduint clàusules de revisió salarial en els convenis, i de la no acceptació d'una reforma laboral que situí en l'eix de negociació un nou model de contractació, o la disminució dels acomiadaments. Espero, i dic espero per que aquests és un dels punts que no tinc tant clar, és que tampoc acceptem negociar la retallada de polítiques d'intervenció o intermediació de les administracions en l'aprovació dels EROs, quant hi hagi acord entre la Patronal i la representació dels treballadors/es. Sobre això últim, tinc que dir que la intervenció de Manuel Ramon Alarcon, Catedratic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Sevilla, va ser en el meu parer brillant, fent defensa des de una posició de lluita de classes -ell va parlar de moviment obrer- d'un model de relacions laborals on l'estat sigui la segona pota de les reivindicacions socials i laborals dels treballadors, sent els sindicats i les organitzacions obreres l'altre pota -de fet ell va parlar d'una bicicleta on sense una roda aniria coixa, lo de les potes és de manufactura pròpia-. Aquest home va posar l'accent en un discurs sindical, mancat en ocasions de la suficient carrega ideològica que generi ilusió i llum al cami actual, fosc i ple de trampes.

Un sindicat com la UGT, o qualsevol altre organització sindical de classe, no pot apostar per l'aprimament de les funcions de l'estat de control i de salvaguarda del les conquestes que el moviment obrer vagi aconseguint. Deixar en mans de la negociació col.lectiva la composició del marc de relacions laborals, sense aquesta salvaguarda pot ser molt perillòs, en un moment com l'actual on les centrals Patronals i l'hegemonia dels valors lliberals tenen tanta força. Ara no toca!.., i demà tampoc!.