contra el tancament de la TV Blanes

Aquest dimarts 29 de desembre, amb el raïm a punt per a les campanades del 31, i les intencions i desitjos per al any nou ja preparats, penso assistir a un últim acte públic. Aquest 29 a les 19:30h penso anar a manifestar-me davant de la casa del poble, en defensa i reivindicació contra el tancament de la TV de Blanes.

Penso anar a la concentració, com a ciutadà de Blanes, tal i com han demanat fins a 14 associacions veïnals i 3 entitats esportives; entitats que volen una televisió al servei de tots i totes, per continuar tenint una finestra oberta de les seves activitats, cap a la ciutadania. Penso anar a manifestar-me en defensa d'una televisió pública i popular, tal i com demanem els comunistes de EUiA i ICV; coalició que venim denunciant l'intent soterrat de l'equip de govern d'acabar amb un medi que en contra dels seus desitjos, dona veu aquells que fem i realitzem un altre tipus de política. Penso anar el dimarts al costat d'altres companys de sindicat -de la UGT, a qui pertany la representació sindical, o de CCOO-, a defensar els llocs de treball dels companys de la TV; companys que porten ja mesos d'espera i especulacions sobre el seu futur.

Aquest dimarts, toca cridar i reivindicar una solució que doni futur a una televisió que és de tots i totes les blandenses, desitjant que allò que el nostre batlle va dir públicament, acabi sent una realitat... Ja tinc el desitj preparat per a les campanades!!.

signat el conveni de comerç de girona

Per fi, després de tot un any de negociació i de lluita en diferents mobilitzacions i actuacions, els treballadors i treballadores del comerç de Girona ja tenen conveni, signat per la UGT i CCOO el passat dia 18 de desembre. Conveni que aposta clarament per la millora salarial de les persones que estan sotmeses al nivell retributiu més baix que assoliran els 1000€, i que casualment son l'immens majoria. També s'introdueix noves llicències i s'actualitza el conveni en polítiques d'igualtat.

No puc negar, que em queda un regust agredolç de no haver fet un pas més enllà, per tal de haver aconseguit introduir temes que quedaran com a pendents. Però tampoc és pot negar de que hem posat tota la carn en l'abrasador; hem patejat com feia molt de temps que no es feia els centres de treball, parlat amb els i les treballadores per animar-los a participar de les concentracions i manifestacions que hem fet; de haver convocat una assemblea general de treballadors i treballadores; i del desig de la majoria dels treballadors de donar fi a unes negociacions en un moment de tantes dificultats per a tots i totes. Ara toca tancar amb els avanços aconseguits, donar tranquil·litat i seguretat les persones treballadores, i defensar en els centres l'aplicació del conveni. També vull donar les gracies a tots i totes que amb la seva fermesa i participació, han aconseguit trencar amb l'absolut immobilisme que la patronal del comerç presentava en les negociacions.

Us deixo els punts principals dels nous acords del conveni:

• Actualitzar el Conveni en funció de la Llei d'igualtat de gènere, procurant evitar cap mena de descriminació lingüística entre sexes.
• Modificar totes les taules salarials eliminant el plus conveni, aplicant l'import íntegre del mateix al salari base.
• Es preveu una revisió tècnica salarial un cop conclòs el període de vigència del Conveni, amb efectes del 1 de gener de 2014, per incrementar les percepcions econòmiques previstes en les taules salarials per cada categoria, si l'augment del IPC acumulat durant els anys de vigència del Conveni fos superior al 11,3%.
• El plusos de transport i imatge es cobraran íntegres independentment de la jornada laboral que el treballador/a faci.
• La paga de fidelitat, a parit del 1 de gener de 2013, podrà ser prorratejada si l'empresa i els treballadors/res amb els seus representants així h acordessin.
• S'introdueixen dues millores en l'article 15 relatiu a les llicències, pels casos d'hospitalització d'un familiar de 1er grau i pels casos d'assistència a la celebració d'un enllaç matrimonial de familiars.
• S'incopora un nou text en l'articulat (art. 44bis), amb l'objecte d'afavorir la possibilitat de reducció de la jornada laboral per guarda legal, intentar desenvolupar el complient de la Llei Orgànica 3/2007 sobre igualtat efectiva entre homes i dones, facilitar la possibilitat de gaudir les vacances a continuació de la baixa per maternitat, i en el cas d'empreses de més de 20 treballadors/res, facilitar la possibilitat d'acumular el període de lactància legal a la baixa per maternitat.

i el conveni:

ara...toca!!

El passat dia 3, vaig anar a la manifestació que les centrals sindicals UGT i CC.OO havíem convocat. Va ser una trobada de gent amb ganes de protestar de tot plegat; de l'atur, dels abusos empresarials, de l'ofensiva de la patronal per aconseguir una reforma laboral feta a mida dels seus interessos, dels bancs i la seva hipocresia... i per a uns quants, també va servir per cridar contra un sistema deshumanitzat que ens marca a ferro.

Fent aquestes i altres reflexions, ens trobàvem uns quants companys, mentre entre crits demanàvem "contra la crisis vaga general", quant se'ns va acostar un company, i mentre ens ensenyava el diari el público on sortia Zapatero explicant que no pensava realitzar una reforma laboral que retalles drets (per que fer-la, la farà), ens va dir... no companys, ara no toca!.

Ara company, que hem entrat en una espiral de pèrdues continuades de llocs de treball, amb una quantitat ja molt propera als quatre milions i un quasi vint per-cent d'aturats.., ara no toca company!!

Ara company, que hem permès una llei d'estrangeria que vincula el dret al lliure moviment amb el dret al treball, convertint a les persones en objectes a explotar; i amb condicions de delit fragant contra els drets humans per els que no estiguin regulats, al poder ser confinats en un camp de reclusió durant 60 dies,.. ara no toca company!!.

Ara company, que tenim un index de pobresa sobre el vint per-cent de la població.., ara no toca company!!.

Ara company, que les càrregues fiscals i econòmiques tornen a ser recolzar-se en les classes populars i treballadores.., ara no toca!!.

Ara company, quant el govern no fa el gir cap a l'esquerra que els treballadors i treballadores necessiten, limitant i fiscalitzant els abusos empresarials.., ara no toca company!!.

Ara company, un any després de la manifestació a Barcelona que varem fer UGT i CC.OO contra la Crisis, on ens trobem?... més a prop d'una sortida amb una bona posició per els treballadors i treballadores?, amb un teixit social cohesionat sense exclusions per els joves, la gent gran, els ciutadans nouvinguts (immigrants, políticament correcte), les dones i els col.lectius menys afavorits??.

Ara, un any després, company, toca mobilitzar-te i potser, dic potser, plantejar a l'actual govern i la Patronal tramposa i desvergonyida, que toca fer canvis estructurals en el sistema. Ara no toca una economia que carregui contra les bases populars i treballadores de la ciutadania. Ara no toca permetre que la brigada brunete ens digui quin model d'estat volem. Ara no toca permetre que els poderosos ens vulguin fer pagadors dels seus excessos. Ara, potser si toca plantejar formules de lluita que acabin confluint en un gran espai de reivindicació... Ara company, i dic potser.., si que toca.

Aquest escrit ho vaig fer abans de la manifestació del 12 de desembre a Madrid, a la que vaig anar juntament amb molts altres companys... i potser, i dic potser, em reafirmo en que ara si que toca!.

Em refundo..: plego de ICV

He volgut posar aquest títol com a explicació del que és el meu comiat com a adherit de ICV, que no vol dir el final del meu activisme polític... continuaré vinculat a un projecte per transformar la societat cap a un model més humà; només he evolucionat cap a una direcció natural en la meva trajectòria personal. Plego per que crec ara més que mai, en la necessitat d'un projecte polític des de la suma de les persones que tinguin com a fita, la superació del sistema actual, definidor com és de l'explotació de persones per persones, i de la supremacia de l'interès i enriquiment individual per sobre del benestar del conjunt de la societat.

Al deixar la meva militància a ICV, no ho faig fent un “portazo” amb acritud i ple de bilis cap als companys de partit. Plego per que no em veig capaç de continuar sent un crític permanent. Una cosa és generar debat des de la confrontació de visions, per enriquir el projecte, i altre qüestió és visualitzar les dificultats per treballar amb un projecte i model de partit -que no programa- que no comparteixes. Soc Marxista, i vull sortir de l'armari. Sòc anticapitalista, i vull treballar per generar l'hegemonia de valors necessaris en el sí de la societat, per poder en un futur no llunyà confrontar models i avançar cap a un Socialisme democràtic.

Ara el meu esforç es centrarà en intentar portar en els centres de treball principis de conscienciació de classe, per intentar generar el tant necessari pensament crític i esperit de rebel·lia que ens faci afrontar l'avenir amb un mínim d'esperit de lluita.., no podem acceptar la pèrdua de les conquestes socials que el moviment obrer a assolit durant anys de treball sindical, acceptant les falses realitats que ens volen imposar mitjançant el discurs de la por de la tant soferta crisis. També participaré en el sí de la Coalició de Blanes, més aprop ara si de EUiA, a qui prendré com a referent de mediació política.

Vull per tant, fer un comiat sincer cap als companys i companyes de ICV, als que vull continuar tractant com a tal, esperant que en un futur pròxim puguem tornar a treball conjuntament.

Salut i... fins la victòria sempre!!.