Ha nascut un comunista

Em trobo des del passat Ple de l'Ajuntament de dilluns, amb ganes d'escriure per donar les gràcies públicament al regidor i portaveu del PdB Anselm Ramos.
No, no estic boig ni vaig pujat de voltes.

El cas és que, tal i com habitualment fa quant parla (i mira que feia temps que no obria boca en els plens), no es pot aguantar d' "escopir" l'adjectiu de comunistes quan fa referència a la gent d' EUiA-ICV. Ho fa amb un to de menyspreu i de supèrbia. Com si, el fet de ser titllat com a tal, fos el pitjor dels greuges que una persona pogués rebre; som el dimoni personificat!!.

Així que, senyor Ramos, reflexionant sobre el menyspreu que sent cap als comunistes, no puc pensar altra cosa de les seves paraules que els comunistes estan a les antípodes de vostè, en plantejaments ètics, morals i polítics. Fent-li una radiografia ideològica i política no puc extreure altra conclusió sobre la seva persona que no indiqui que el seu grup polític basa els seus plantejament en: la marginació social dels desvalguts, la discriminació per raons de naixement, l'exclusió social dels col·lectius menys afavorits de la nostra societat, la jerarquització dels espais de decisió política amb l'anulació dels espais de participació i de debat popular, l'olor a ranci i al règim.

Senyor Ramos, quan vostè parla dels comunistes, aconsegueix allò que 23 anys d'hegemonia pujolista havien aconseguit trencar, i és el de vincular el comunisme a la lluita per les llibertats, la justícia, la solidaritat, la fraternitat; vostè solet ha aconseguit fer-nos sentir vinculats a aquest nom/adjectiu al qual no sabíem si ho estàvem.

Senyor Ramos, des de dilluns em sento comunista.

Gràcies

*he introduït canvis, ajudat per la Camarada Anna Sais, en sintaxi i ortografia