Aquest 23F els treballadors i treballadores sortirem a defensar-nos com sempre hem tingut que fer, davant dels fets quasi consumats... amb mobilitzacions i amb les idees clares.
Les idees clares, que sent com som un contra-poder de l'estat dels poderosos i dels interessos de les oligarquies econòmiques-socials, tenim que exercir amb la contundència suficient el poder que emana de la nostra capacitat d'organització i de l'esperit de lluita. Hem de colpejar amb la força i convicció moral, que ens dona la seguretat que només nosaltres podrem frenar la irresponsabilitat i la cobdícia dels que continuen amb el discurs vell i ranci de les receptes lliberals de l'actual model econòmic ensorrat. Ara, més que mai, amb l'actual govern socialista abatut i desconcertat, que no troba més sortida a la crisis que un gir cap a la dreta, és més necessari que mai que els "desposseïts" ens fem sentir.
Aquells que continuen embutxacant-se diners a costa d'un receptari de més per a uns pocs i menys per a tota la resta. Aquells que fa quatre dies ens reconeixien amb la boca petita, el cataclisme provocat per el Capitalisme de Casino. Aquells que ara incrementen els seus salaris abusius fins a un 16% i és pre-jubilen amb plans vitalicis de fins a 3 milions d'euros anuals. Aquells, ara tenen la barra de exigir canvis "estructurals" per tal de "assegurar" les pensions, a costa de les classes populars i treballadores.
Per tot això, i per intentar començar a canviar la tendència d'anar a remolque de les propostes desvergonyides de no pocs Popes (que no crec que les vagin a patir en les seves carns), els sindicats ens comencem a treure la "caspa" amb convocatòries per mobilitzar-nos.
A les barricades camarades!, a les barricades companys i companyes! (ho tenia que dir, és que soc un nostàlgic!).
El dia 23F tots i totes a les 18h a la plaça independència de Girona.
Les idees clares, que sent com som un contra-poder de l'estat dels poderosos i dels interessos de les oligarquies econòmiques-socials, tenim que exercir amb la contundència suficient el poder que emana de la nostra capacitat d'organització i de l'esperit de lluita. Hem de colpejar amb la força i convicció moral, que ens dona la seguretat que només nosaltres podrem frenar la irresponsabilitat i la cobdícia dels que continuen amb el discurs vell i ranci de les receptes lliberals de l'actual model econòmic ensorrat. Ara, més que mai, amb l'actual govern socialista abatut i desconcertat, que no troba més sortida a la crisis que un gir cap a la dreta, és més necessari que mai que els "desposseïts" ens fem sentir.
Aquells que continuen embutxacant-se diners a costa d'un receptari de més per a uns pocs i menys per a tota la resta. Aquells que fa quatre dies ens reconeixien amb la boca petita, el cataclisme provocat per el Capitalisme de Casino. Aquells que ara incrementen els seus salaris abusius fins a un 16% i és pre-jubilen amb plans vitalicis de fins a 3 milions d'euros anuals. Aquells, ara tenen la barra de exigir canvis "estructurals" per tal de "assegurar" les pensions, a costa de les classes populars i treballadores.
Per tot això, i per intentar començar a canviar la tendència d'anar a remolque de les propostes desvergonyides de no pocs Popes (que no crec que les vagin a patir en les seves carns), els sindicats ens comencem a treure la "caspa" amb convocatòries per mobilitzar-nos.
A les barricades camarades!, a les barricades companys i companyes! (ho tenia que dir, és que soc un nostàlgic!).
El dia 23F tots i totes a les 18h a la plaça independència de Girona.
3 comentaris:
¡Hola Maxin!
Muy bueno su artículo.
Allá estaremos, en las barricadas…
Saludos de J.M. Ojeda
P. D. Todos a una.
Por, y en defensa de las Pensiones.
Hola company!.
Encantat de trobar-nos i compartir barricades!.
Una salutació
Compañero, es lamentable que a la administración de un país como España, solo se le ocurra recortar en el gasto social, envés de promocionar y crear empleo, sobre todo para, las nuevas generaciones a las que gustosamente se le debería dar paso, ¡Al fin y al cabo son nuestros hijos…!
Alargar la edad de jubilación entre otras cosas supone, ¡hablando clarito! que a muchos trabajadores les impondran el recorte de su merecido Descanso Laboral.
(Ojo, pagado con anterioridad durante la vida Laboral de cada cual.)
¡Señores…! la mayoría de los Trabajadores esperamos con ansias la edad de jubilación para mal “disfrutar” los pocos días de vida que nos queden.
Cuando llegamos a los cincuenta y tantos, sesenta, empezamos a ajustar cuentas, para ver si incluso nos podríamos jubilar con anterioridad a la edad prefijada, pero claro entre que nos desquitan un tanto por ciento por esto, otro tanto por lo otro, la hipoteca, los gastos de consumo etc. al final no se tiene más remedio que Currar hasta el ultimo día, con suerte casi llegando a la meta, en un estado de ánimo, más o menos aceptable. Y cuando podemos mal disfrutar de la Paga vergonzosa que nos queda, algún que otro compañero pasa a mejor vida…
El trabajo de La administración, es defender los derechos y el bienestar de su pueblo.
Que por cierto para eso se le paga, y bastante por encimo de los “Mil Euros”
Los Sindicatos, Los agentes sociales, todos los trabajadores de este nuestro País debemos decir a la Administración, que con la Vida y el Bienestar de nuestros Mayores no se puede jugar…
¡Hasta aquí podíamos llegar…!
Saludos de J.M. Ojeda
Publica un comentari