Les últimes des-mesures del govern Socialista de Zapatero, amb la plena complicitat de Partit Popular, mostren amb tota la seva esplendor les misèries pròpies del model polític actual, i en format de tragicomèdia, entren en una deriva ultralliberal-economicista que surt directament del forn Merkel-Sarkozy. Els Mercats imposen la seva voluntat, fins i tot a un govern i el seu partit que sap que es fa el harakiri polític a 3 mesos vista de les eleccions.
Els Mercats entren en tromba en les esferes de poder polític, ja sense cap tipus de timidesa, i ens fan una OPA hostil a les estructures de sobirania política i social, per deixar en la carta bàsica de drets de la ciutadania, la seva impremta, introduint un límit en el sostre del dèficit públic que lliga de mans les capacitats de futurs governs que no acceptin el dogma neo-lliberal ortodox. No és de rebut, que després de tants anys de debat sobre la necessitat de reformar la Constitució, per donar cabuda a realitats socials actuals i treure d'altres desfasades (introduir el dret a l'autodeterminació; treure la monarquia per poder anar cap a una República; reforma de la estructura nacional per poder construir un estat federal, etc...) ara, amb nocturnitat i traïdoria en dos setmanes vulguin escriure amb tinta feta amb la sang del poble, el dogma neolliberal que tant i tant de mal a fet la seva aplicació en aquest i d'altres països. No és de rebut que un partit o un govern que es titlla de socialista (i obrer), accepti sense més, les polítiques pròpies de la dreta, de les oligarquies financeres i socials.., en definitiva dels poderosos.
Avui més que mai, la crida del poble contra tanta barra destapada i desfermada, es converteix en la eina per explicar aquesta gent que tot té un límit. Demà, hem de ser nosaltres els que li fem una OPA hostil per tenir uns representats que certament donin veu al poble en aquelles estructures ja tant devaluades, i que amb tanta lluita i patiment varem aconseguir. Hem de "refundar" i "reformar" una democràcia que certament estigui al servei de les persones i no exclusivament dels poderosos. El debat és fa necessari, i amb temps i consens ja farem les reformes que EL POBLE CREGUI fonamentals en la nostra carta de drets.
Que ens sentin!, que trontollin davant del crit dels descreguts i desposseïts!. Que sàpiguen que el poble ni oblida ni perdona!. Que no ens enganyen!, que tenim clar que els partits majoritaris, fen ostentació de a qui representen en realitat, ens volen prendre allò que és nostre. VOLEM PODER DECIDIR, VOLEM TENIR DRET A PARTICIPAR!!.
VOLEM UN REFERÈNDUM PER EXPRESSAR LA NOSTRA OPINIÓ EN L'ÚLTIMA DE LES SEVES AGRESSIONS!!.
nota: si vols demanar un referèndum per ratificar la constitució, signa aquí.
2 comentaris:
Hola Maxi.
Tenies raó quan em dies que CyU eren de dretes i jo deia que eren de centre, però jo també tenia raó quan et deia que el PSOE/PSC no eren d'esquerres. Espero, que com nosaltres dos que hem vist la cara real de CyU i PSOE/PSE, també ho hagi fet la majoria del poble i d'aquí a 3 mesos, sàpiga que no pot votar ni PSOE/PSC ni CyU (ni PP, evidentemet)
Un altre menera de fer les coses és possible, i cal que altres tinguin la oportunitat de demostrar-ho.
Salutacions, independència i justícia social.
Hola Josep.
El cas, és que sempre he volgut plantejar les diferències des de el principi de la lluita de classes, tot i ser per a molts, algo "anacrònic" i "antic".., res més lluny de la realitat, i l'actualitat i els fets ocorreguts fins enguany ho realcen encara més.
Sota aquest principi, hi ha una divisió genèrica molt clara tot i que la societat sigui complexa i no uniforme (es com mirar la televisió, des de lluny, l'imatge és molt clara i nítida, però si t'apropes, ho comences a veure pitjor i identifiques diferents colors entre els "píxels" que fan menys clara l'imatge general), i amb aquest principi pots observar amb una certa perspectiva les necessitats i interessos dels uns i dels altres, i per tant qui representa aquests interessos. CiU sempre a estar defensant una societat burgesa, amb els seus matisos i diferències d'altres organitzacions polítiques de la dreta, com pot ser el fet nacional, però al final, els interessos de classe estan molt ben definits (aplica com ningú la teoria del Shock neolliberal). Sobre el PSC/PSOE... el seu problema és que vol representar a una classe social, però des de fa temps a apartat la principal lluita per aconseguir una emancipació real, a perdut l'esperit de superació del capitalisme, a acceptat les política econòmica lliberal com a realitat insuperable. Això l'ha fet durant un temps un partit que augmentava relativament els drets civils, mentre per altre banda donava ales a les oligarquies financeres i socials amb una fiscalitat molt flexible. Ara, una vegada entrat en una situació de deriva i caos, ja no és pot amagar sota el paraigües d'aquesta falsa imatge de prosperitat (la prosperitat, era principalment pels uns, que no per a tots i totes), i aplica sense cap limitació allò que els seus amos li diuen (els mercats). Per tant.., i després de tant d'escriure, no et puc negar el que em dius. Crec que tens raó, i que el PSOE/PSC en aquest moments ja no representa a l'esquerra política, tot i que entre les seves bases hi hagi molta gents que si ho sigui (conec a uns quants).
La deriva del PSOE/PSC, a de fer que la gent que realment creiem en un mon per a les persones, i no a l'inrevés, ens ajuntem per fer un "front comú", tal com es va fer en la República, per guanyar a les forces del capital (entre els que considero també al PSOE/PSC).
Em sap greu, i molt, dir això, però els fets parlen per si mateixos. Molt, molt a de canviar aquest partit, per que torni a ser referent del socialisme.
Salut i República.
Publica un comentari