tag:blogger.com,1999:blog-4401696050830444192024-03-14T09:01:12.796+01:00MaxiPensaments des de BlanesMaxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.comBlogger202125tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-79955998731931858652015-10-09T13:32:00.000+02:002015-10-09T14:19:37.291+02:00Resolució PSUC-viu Blanes eleccions Generals<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 2.85pt; margin-top: 2.85pt;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-8kK1sH6vP-k/VhewsTUOh0I/AAAAAAAAU7Q/i-MpQE_Z-rc/s1600/logo_PSUCviu_vector.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; display: inline !important; float: right; font-family: Verdana; font-size: 16px; line-height: 1.2; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center; white-space: pre-wrap;"><img border="0" height="68" src="http://3.bp.blogspot.com/-8kK1sH6vP-k/VhewsTUOh0I/AAAAAAAAU7Q/i-MpQE_Z-rc/s200/logo_PSUCviu_vector.jpg" width="200" /></a><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">A/A Comissió Executiva PSUC-viu</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 2.85pt; margin-top: 2.85pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">A/A Comitè Central</span></div>
<b id="docs-internal-guid-6c836751-4c55-010c-704a-414b63af1eab" style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 2.85pt; margin-top: 2.85pt;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">8 de octubre de 2015</span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 2.85pt; margin-top: 2.85pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El PSUC-viu de Blanes, seguint la línia política estratègica del PCE i el Comitè Central del PSUC-viu, que marca com a objectius principals la construcció de espais de confluència d'unitat popular, hem defensat i seguirem defensant aquell treball que busquin com a fita, la realització certa i real de un procés participatiu i democràtic que unifiqui les diferents lluites socials i polítiques d'esquerres. Aquesta unitat però, ha de sorgir del respecte de la pluralitat ideològica dels diferents actors que hi volen aglutinar forces contra un enemic comú. Enemic aquest poderós, representat per les oligarquies socioeconòmiques que fan servir el model de democràcia lliberal com a eina de control social i de privilegis.</span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 2.85pt; margin-top: 2.85pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Avui més que mai, després d'anys de patiment de les classes populars per culpa d'una crisi generada per les contradiccions pròpies del sistema capitalista, ens reafirmem en els nostres idearis i identitat comunista, com a eines fonamentals per trencar aquest règim al servei de mercaders i oligarques. Es vital i necessari, per això, construir una nova voluntat popular amb un objectiu rupturista i emancipador, i això es farà des de la unitat de la gent, dels i de les treballadores, des de abaix, i no pas des de cúpules ni a porta tancada. L'experiència de les autonòmiques catalanes ens mostren clarament que no es pot confondre aliances de Direccions de partits, amb el treball de debat i confluència de la gent, que s'està realitzant en les assemblees de</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 700; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> Ahora en Común</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">. La negativa de PODEMOS a participar en aquesta plataforma ciutadana, a on IU anem com a projecte estratègic, i les seves últimes actuacions contra aquesta unitat, i de forma especialment acusada contra IU i el PCE, no pot ser interpretat d'altre forma que com una agressió.</span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 2.85pt; margin-top: 2.85pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Per tot això, el Comitè de Blanes declarem:</span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 2.85pt; margin-top: 2.85pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Que per a les eleccions generals fem una crida a la militància de Blanes, a no participar en qualsevol espai electoral que rivalitzi amb Ahora en Común.</span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 2.85pt; margin-top: 2.85pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Que el nostre referent serà Ara en Comú Catalunya.</span></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.2; margin-bottom: 2.85pt; margin-top: 2.85pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Que traslladem al Comitè Central la nostre decisió i demanem sigui aquesta defensada en els òrgans de EUiA.</span></div>
<div>
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Verdana; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-75723397145568181642015-07-08T16:21:00.000+02:002015-07-08T16:21:05.950+02:00DEMOCRÀCIA RADICAL<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-qDlA-rfCQus/VZ0xUbNsjMI/AAAAAAAAUhQ/_OcnM5zQ6Eg/s1600/Mafalda-democracia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="246" src="http://1.bp.blogspot.com/-qDlA-rfCQus/VZ0xUbNsjMI/AAAAAAAAUhQ/_OcnM5zQ6Eg/s320/Mafalda-democracia.jpg" width="320" /></a>Tenim reptes pendents importants
per a la gent de la coalició (ICV-EUiA-Pirates). Una vegada ja hem fet les
eleccions, amb els resultats que determinen quines forces tenim per fer polítiques concretes en l'àmbit
institucional, ens hem de recolocar i preparar per portar a terme un projecte
emancipador i rupturista. Ara, toca arremangar-se i treballar per fer quelcom
sigui diferent, per afavorir a la gent comuna. Ara toca continuar parlant de la
necessitat de buscar les fórmules i mecanismes que trenquin amb aquest model de
societat política basada en un model lliberal de representació. Un model
cupular, elitista, i excloent en l'accés al poder polític a la ciutadania de
forma directa. Som Republicans, i en el nostre ADN hi ha els principis de llibertat,
igualtat i fraternitat, i lluitarem per portar-los a la pràctica. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Un dels principals objectius que
com a formació tenim, es aconseguir generar els ponts trencats, entre consistori
i teixit associatiu i social del poble. Durant les anteriors legislatures,
s'han exacerbats posicions lliberals i conservadores en els governs municipals
a Blanes, trencant els pocs espais de veritable participació de les entitats i
societat civil, en la deliberació i pressa de decisions col·lectives. Aquestes
pràctiques, només potencien una visió corporativa i elitista de la política,
una visió de democràcia burgesa, que concentra el poder només en unes poques
persones que defensen un teòric bé comú. Persones que per ser escollides
mitjançant un procés de democràcia formal, son dotades de un poder polític que
poden afavorir interessos molt concrets i particulars, i que habitualment poc o
res tenen que veure amb la transformació i millora de les condicions materials
de la gent dels barris, de la classe treballadora. <o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
No serà fàcil. Es evident que tal
i com s'<o:p></o:p></div>
ha demostrat amb Grècia, preguntar a la gent, i acceptar que cada un
dels i de les persones del poble (amb condició administrativa de ciutadà, o no)
puguin expressar i participar col·lectivament en la política, pot ser perillós
per interessos de classe molt concrets. No fos que la gent decidís acabar amb
els privilegis de determinades empreses, bancs, i grups socials privilegiats,
també en el nostre poble!.<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
No patiu, que a guerrillers i no
ens guanya ningú, i a compromís pel treball tampoc!. Continuem en la trinxera,
amb més ganes que mai, per fer del nostre poble, un lloc on viure amb dignitat
i qualitat democràtica. <o:p></o:p></div>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-26442628209040807532015-07-02T23:35:00.001+02:002015-07-02T23:51:40.067+02:00En respuesta a las afirmaciones del señor Xavi Reñaga<div dir="ltr">
Article publicat en <a href="http://diaridblanes.opennemas.com/opinion/tribuna-diari-blanes/icv-euia-respuesta-xavi-renaga/20150702113221004995.html">Diari de Blanes </a></div>
<div dir="ltr">
<br /></div>
<div dir="ltr">
Estoy que no salgo de mi asombro. Llevo días pensando en si dar respuesta, o no, a un escrito lleno de bilis del Sr. Reñaga, contra una de las organizaciones políticas (ICV-EUiA) que de forma más contundente ha luchado en Blanes en contra de la xenofobia, la homofobia y la defensa de las personas “nouvingudes”. Hemos sido bandera, desde el espacio político, en trabajar en pro de una sociedad cohesionada y justa, donde asuntos tan fundamentales, como el libre derecho a la circulación y lugar de residencia de las personas y la libre expresión de una tendencia sexual y política, no sea ni criminalizada ni discriminada. </div>
<div dir="ltr">
<br />
Mi asombro aumenta cuando, para atacarnos y justificar su antigua militancia en el partido que hemos acusado de xenófobo y homófobo (PdB), se disculpa aludiendo a las supuestas mentiras emitidas por nosotros, cuando de hecho no hemos hecho otra cosa que confrontar modelo y prácticas políticas, con el partido PdB, cuando este gobernaba junto a CiU y el PP. Si bien es cierto que la realidad es siempre interpretada a través del filtro personal, condicionado por la estructura de valores adquiridos durante la construcción de nuestro yo y modelados por nuestro entorno, condiciones sociales y experiencias vividas, no deja de ser también cierto, que por más que uno quiera modificar la realidad mediante estos parámetros, los hechos son los hechos, y sobre actitudes, descalificaciones y propuestas en contra de los colectivos de las personas que han llegado desde otros países y de su ataque a otras tendencias sexuales que rompan con la estructura clásica de la familia tradicional, las hemerotecas están llenas (solo hace falta releer los artículos de su revista Proa).</div>
<div dir="ltr">
<br />
Personalmente, creo que el Sr. Reñaga, más que disculpar a un partido que emergió mediante un uso exagerado de un estilo Lerrouxista, populista, agresivo y chabacano, tendría que buscar la reafirmación personal y propia de los valores que, dice, ahora defiende y no mantener a ultranza la defensa de un partido que baso todo su programa en la verborrea fácil, para señalar y acusar a TODOS de corruptos (incluidos nosotros, que hemos estado siempre al lado de los más desfavorecidos), y un uso irresponsable del odio contra determinados grupos sociales, mientras se presentaban como los paladines de la lucha contra estas prácticas y personas. Recordar al Sr. Reñaga, como tuvimos que pelear desde ICV-EUiA, para evitar un modelo de liberados bien pagados en un ayuntamiento, gestionado por el PdB, CiU i el PP, que alejaba la política de la ciudadanía y trataba al consistorio como si de una empresa se tratase, con una estructura muy piramidal y dictatorial. </div>
<div dir="ltr">
<br />
Para acabar y a modo de ejemplo, decir al Sr. Reñaga que, por fortuna, la gente se sintió engañada por lo que prometían antes de ostentar poder y por lo que realizaron una vez obtenido. Si en parte hemos tenido y tenemos actualmente, culpa de esta situación, o así lo cree el Sr. Reñaga, es para nosotros en todo caso, una satisfacción. Pero más allá de esto, lo cierto es que fueron sus propios actos y la gran madurez de la ciudadanía de Blanes, la que ha causado el más absoluto ostracismo a esta organización. De los 1.117 votos y 2 concejales obtenidos en el 2007, pasaron a los 252 votos y ningún concejal en el 2011 y a los ya absolutamente testimoniales 111 votos y, afortunadamente, ningún concejal en estas últimas elecciones, no siendo este partido ya, dada su pobre incidencia en el pueblo, nuestra principal preocupación. </div>
<div dir="ltr">
<br />
Por tanto Sr. Reñaga, si se siente atacado por si es o no es usted xenófobo y homófobo, creo que ha utilizado la peor de las defensas posibles. Espero ciertamente por respeto a su mujer (que usted menciona), que no sea ni lo uno, ni lo otro. <br />
<br />
Maxi Rica Munté<br />
Miembro de la Comisión Política</div>
<div style="text-align: justify;">
EUiA Blanes</div>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-30941052174559635852015-03-17T21:17:00.002+01:002015-03-17T22:02:53.282+01:00Control de la informació: Facu Díaz, David Couso, Albano Dante, a Blanes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-PeYFRQsEiFA/VQiLDr_JwTI/AAAAAAAARLM/3PMLEuGnLok/s1600/control%2Binfo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-PeYFRQsEiFA/VQiLDr_JwTI/AAAAAAAARLM/3PMLEuGnLok/s1600/control%2Binfo.jpg" height="239" title="" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Diuen els estudis, que l’evolució dels partits, tenen una correlació
directa amb la presència en els mitjans de comunicació. Així, aquest <i>quart poder</i>, agafa una rellevància
cabdal en el qüestionament dels principis que consoliden a un sistema, o per
contra, es converteix en el seu gran paladí. Aquesta realitat, ens la trobem
diàriament, aquells que estem immersos en les lluites diàries, en diferents espais
i/o col·lectius. Costa i molt, treure qualsevol notícia, o guanyar una certa
difusió en aquells assumptes i denuncies que puguin fer trontollar els
interessos dels poderosos, d’aquelles elits que controlen els mitjans de masses.
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Seguint aquest fil conductor, a Blanes, el dissabte 7 de març, des de la
coalició EUiA-ICV-Pirates, aconseguirem un cartell impressionant, amb Albano Dante
(editor del Cafeambllet), Facu Díaz(presentador en la Tuerka) i David Couso
(activista social, germà de Jose Couso, reporter de guerra assassinat per
l’exercit nord-americà a Irak), per
explicar sense embuts, l’opacitat i la connivència dels principals mitjans amb
les classes dominants i els poder financers, i la utilització vergonyosa des de
les estructures de l’estat (sigui
autonòmic o central), i dels mitjans públics, en el control de la informació; en
el control del relat. Un relat manipulat, esbiaixat i en no poques vegades
mentider, utilitzat partidistament per assolir aquesta hegemonia suficient, que
els permet continuar el saqueig a la
classe treballadora, i a les classes populars. L’imperialisme i les guerres
arreu del món per interessos de la burgesia internacional, la depauperació
sistemàtica del sector públic per conxorxes polítiques-empresarials,
l’aplicació de polítiques austericides, i l’opacitat com a sistema per amagar
les vergonyes i les trames mafioses del model soci-polític hegemònic imperant,
varen ser objecte de denuncia en aquest col.loqui. Com a recepta, els
tertulians, varen proposar l’activisme i el ciberactivisme, el periodisme
ciutadà, la recuperació dels mitjans públic, i la creació o suport d’aquells
que a dia d’avui, promocionen un periodisme independent. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Diuen que la informació es poder... que el control del relat genera hegemonia
en la construcció dels valors i els pensaments. Feina de tots es trencar amb el
règim que ens oprimeix. De poder edificar altres relats i valors que ens aixequin
per sobre de les misèries que ens han volgut vendre com a úniques i veritables.
<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">El dia 7, a Blanes, vàrem poder enfortir aquest missatge. De derrota en
derrota fins a la victòria final!!. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Podeu visualitzar l’esdeveniment a <a href="https://www.youtube.com/watch?v=A5rAbLuSRUs">https://www.youtube.com/watch?v=A5rAbLuSRUs</a></span><o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-size: x-small;">article publicat al <a href="http://issuu.com/elfront/docs/front_mar___2015_7c32b9d0ea6738" target="_blank">Front del mes de març</a></span></div>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-57467533570755064832015-02-20T14:00:00.000+01:002015-02-20T14:00:13.024+01:00Assemblea PSUC-viu de Blanes. Constituïm nou Comitè Local<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-EpIRtViqHiw/VOcvn7YcJ8I/AAAAAAAAQuA/CxJSOrIuDTE/s1600/PSUC-T%C3%A0pies.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-EpIRtViqHiw/VOcvn7YcJ8I/AAAAAAAAQuA/CxJSOrIuDTE/s1600/PSUC-T%C3%A0pies.jpg" title="" /></a></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 10pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">A Catalunya els i les comunistes ens hem reorganitzat tant a nivell “intern”, com en lo “extern”, en el XVe Congres del PSUC-viu. Hem plantejat línies de treball intern, per poder adaptar les estructures i la forma de treballar als temps presents amb realitats socials complexes, per reforçar-nos i créixer com a alternativa política. Com en propostes de treball social i polític, per definir els pilars estratègics que hem de defensar com a col·lectiu organitzat, sempre en defensa d’una societat més justa i solidaria. </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 10pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Ara toca fer-ho a Blanes. El divendres 20 de febrer anirem a Assemblea per constituir el nou Comitè de Blanes. Anirem amb esperit obert, per fer del partit un instrument, una eina de desenvolupament de totes les persones que volen plantejar batalla a un règim que ofega a les classes subalternes. Re-editarem el Comitè Local, i alguns militants de base, volem plantejar fer un partit coherent amb els principis que a tot comunista mou, al temps que ho volem fer amb caràcter d’obertura per contribuir a trencar amb models massa tancats que rebutgen altres companys de lluites. Volem, en definitiva, fer quelcom sigui prou útil i pràctic per a les batalles del dia a dia a Blanes, i en definitiva, fer trasllat de les propostes congressuals, amb un accent propi. </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 10pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Un dels objectius principals, que volem proposar, serà acostar-nos orgànicament al teixit associatiu alternatiu i transformador de la nostre població. Fer-ho amb humilitat i generositat, però amb l’experiència que atresorem com a valor a sumar i fer créixer aquests nous espais (o no tant nous). Es vital aconseguir generar una massa social conscienciada amb la necessitat de canvi de règim, i això no es fa només amb presència a les administracions. No lluitem per fer una </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 15px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">alternança</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">, lluitem per aconseguir fer una </span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 15px; font-style: italic; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">alternativa</span><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">, una societat nova, una revolució democràtica real, i sense una politització de la gent, de les persones comunes, de la classe treballadora i classes populars, no ho aconseguirem. Recuperar el poble per a les persones es prioritari per a nosaltres. </span></div>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.3800000000000001; margin-bottom: 10pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: Calibri; font-size: 15px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Altre repte, que no deixa de ser un pas més enllà de lo que hem proposat, es la lluita ferma per aconseguir fer un Bloc Polític i Social. Des del moviment polític al moviment social, i viceversa. Confluir en el mateix espai, gent que ja portem una trajectòria i consolidació política i ideològica, amb altres que s’inicien ara, amb ganes de canvi. Som coneixedors, que la construcció dels nous espais requereixen determinació i una certa visió, que et facin superar les reticències que cada actor té respecte a la resta de organitzacions i persones que participen, sabem que les dificultats son grans, però el moviment històric i la oportunitat requereix l’esforç. Tot i això, fer aquests espais no ens han de fer devaluar els nostres ideals, ni rebaixar el nivell d’exigència a la talla moral de les persones que finalment puguin sorgir com a representants d’aquest moviment polític i social. </span></div>
<span id="docs-internal-guid-fb583fee-a709-8ad8-2903-60341999a02c"><span style="font-family: Calibri; font-size: 15px; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">El divendres 20 els comunistes de Blanes ens reorganitzem amb moltes ganes, moltes il·lusions, però sobretot, amb gran determinació de participar amb el nostre treball en la lluita pel canvi i la revolució democràtica que tant anhelem. </span></span>Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-61658985021381958192013-07-30T09:04:00.000+02:002013-07-30T09:04:40.771+02:00Procés Constituent a Blanes<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-B2v37IEUVIU/Ufdk9Ib2hPI/AAAAAAAAKqA/rhhhcjqdyX8/s1600/ProcesConstituen.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-B2v37IEUVIU/Ufdk9Ib2hPI/AAAAAAAAKqA/rhhhcjqdyX8/s320/ProcesConstituen.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Calibri, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
El 19 de juliol, a Blanes, es va
realitzar una assemblea informativa del Procés Constituent, promogut
inicialment per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, i que ara també
té com a protagonistes a tants i tantes altres lluitadores socials.
En aquesta ocasió, la presentació de la plataforma va a estar a
càrrec de Albano Dante -editor de cafe&llet-, conegut periodista
que està portant, juntament amb la seva companya Marta Sibina, una
creuada contra les corrupteles que durant anys s'han generat al
voltant de la sanitat pública. Corrupteles, per altre banda, que no
son exclusivitat d'un sector públic concret, sinó part d'un model,
d'un sistema, que socialitza les deutes dels “notables”, mentre
privatitza els beneficis i recursos de la comunitat. També, va estar
amb Albano, Marta Afuera; conegudíssima en les contrades Gironines,
per la seva lluita constant pel dret a un habitatge digne. Lluita que
protagonitza, des de fa anys, com a portaveu de la PAH de les
comarques Gironines. I per acabar, com a “teòrica” de
l'esdeveniment i de la plataforma.., Teresa Forcades; a qui no crec
necessari fer cap presentació -si busqueu a Google trobareu
infinitat d'entrades-.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</span>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif;">Reconec, que vaig quedar bocabadat.
No podia creure que una religiosa, estigués fent amb tanta claredat,
capacitat comunicativa, i convicció, un anàlisi teòric del
capitalisme, des de la crítica marxista... per ser més concret, va
alliçonar a la concurrència amb una explicació de la teoria de la
plusvàlua de Marx -he de reconèixer els meus prejudicis inicials,
cap a una institució com l'església, al meu parer pilar dels
pensaments més conservadors i gran paladí de l'ordre establert.
Extrapolar aquest apriorisme a tots aquells que formin part d'una
manera o altre, d'aquesta institució, més que ajudar-me en assolir
una visió plena, objectiva i oberta, i prenen d'exemple a la Teresa,
crec que em limita. A partir d'ara, abans de fer una crítica a
ningú, prendré com bona pràctica, escoltar i analitzar el que
quelcom diu o fa-. La Teresa, amb la seva facilitat de paraula,
combinació de teoria i exemples pràctics actuals, i capacitat
dialèctica, van fer de l'acte un veritable espai de confluència de
persones, homes i dones de diferent classe social, i sensibilitat
nacional, però tots i totes, amb un neguit interior que corca
l'ànima, de tanta indignitat i sensació d'engany. La radicalitat
del missatge no va fer fugir a la gent, ans al contrari; des de l'avi
al jove que havien assistit, no apartaven les seves mirades fixes i
atentes, sobre la Teresa, mentre afirmaven amb el cap, en cada un
dels casos que la religiosa difonia amb anècdotes el seu missatge de
rebel·lia. </span>
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif;">El missatge que ens va transmetre i
fer vibrar, per ser curt i clar, es fonamenta primer en una crítica
teòrica sobre un model -el capitalista-, que per contra del que fins
enguany ens havien volgut vendre, no es pas un model on els
interessos de la ciutadania, els interessos generals, les llibertats,
del que suposadament es garant l'actual democràcia de mercat,
</span><span style="color: #333333;"><span style="font-family: Calibri, sans-serif;">prevaleixen</span></span><span style="font-family: Calibri, sans-serif;">
sobre qualsevol altre principi. El mercadeig i els interessos d'una
minoria, acaben per ser el màtrix i raó de ser d'aquest model.
Així, les oligarquies econòmiques controlen les estructures de
poder polític, per tal que aquestes acabin per sotmetre a la
ciutadania, a les seves necessitats. Democràcia??, llibertat??, amb
capitalisme impossible!!. Hem viscut una gran mentida. Així, amb
aquest argument teòric, passava al segon punt. El desenvolupament
d'una alternativa, on la praxi i la teoria posin els pilars de
construcció d'una societat veritablement lliure, on el principi
d'explotació i competència, sigui eradicat, i superat per un altre
basat en el col·laboracionisme sincer, i primin de forma real, el
benestar comú, per sobre del benestar individual. Per aconseguir
això, Teresa ens proposa fer la revolució, per després tornar-la a
fer. Si si, heu sentit bé. Primer hem d'aconseguir assolir la
majoria social que ens porti a un èxit social i electoral, per així,
i amb aquest suport social i moral, i amb el control de les esferes
polítiques, fer la passa més complexa... trencar; fer una ruptura
amb el règim establert. </span>
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif;">La Teresa, proposa iniciar aquest
pas, aquest camí de radicalitat social, en el si dels territori del
Principat de Catalunya. Més enllà d'una qüestió de sentiments i
identitat col·lectiva, creu necessari acostar la política al poble,
per iniciar un procés emancipador, un apoderament de la realitat i
els problemes que ens ofeguen, i ho fa mitjançant una plataforma
transversal i plural, on cada un trobi el seu espai de treball i
lluita comuna, sigui per una concepció nacional i/o de tipus social.
Per que a Catalunya?, doncs per que en superestructures polítiques
superiors, com es en el cas de l'Estat Espanyol, es fa més difícil,
més complicat, menys transparent, per la llunyania del nucli de
poder polític. Teresa combina una proposta clarament de
transformació social, amb una altre d'emancipació
territorial-nacional. No nega que això no tingui que ser finalment
així, però per començar a corre primer hi ha que caminar. Si en el
si d'Espanya, el poble Català no pot aconseguir fer aquest procés
de creixement i ruptura, té el deure de fer-ho de forma independent.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri, sans-serif;">Una trobada/reunió/assemblea, molt
i molt profitosa, del que tots i totes tenim possibilitats de
continuar engrandint. Es va fer proposta de creació d'una assemblea
fixe a Blanes, i començar a desenvolupar el que ha de ser aconseguit
mitjançant el protagonisme d'un nou subjecte polític..: el i la
ciutadana plena, conscienciada, empoderada. S'acabat esperar que
altres facin allò que es un dret i una obligació comuna... fer
camí, fer una societat lliure. En aquest espai, els i les comunistes
-per aquells que tinguin dubte, jo em defineixo com a tal-, també
podem aportar els nostres valors i lluites, la nostre experiència,
la nostra determinació per transformar. Potser, i en part,
l'assemblea pot col·lisionar amb les organitzacions en les que ja
fem i treballem per aquest canvi, però si hi ha una realitat que
tots i totes veiem, es la necessitat de fondre lo social i lo
polític, per acabar amb la indignitat del mercadeig que fan avui,
més que ahir, i menys que demà si no ho aturem, amb les nostres
vides.</span></div>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-88611182707865810242013-06-19T08:34:00.000+02:002013-06-19T08:34:05.291+02:00FRONT de JunyJa està aquí, ja el tenim, a gaudir de lectura crítica i revolucionaria!!<br />
<br />
Bona lectura... que us porti a <i>profundes reflexions</i>.<br />
<br />
<span style="background-color: white; font-family: 'Helvetica Neue', HelveticaNeue, Helvetica, Trebuchet, 'Trebuchet MS', Arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 18px;"><div class="issuuembed" data-configid="1129742/3586796" style="height: 525px; width: 525px;">
</div>
<script async="true" src="//e.issuu.com/embed.js" type="text/javascript"></script></span>Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-39992984913333372822013-06-05T16:38:00.003+02:002013-06-07T08:02:08.442+02:00Congrés UGT de Girona<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest divendres, en el castell de Figueres, la UGT de les comarques Gironines fem una aturada en el treball i la lluita diària, per reflexionar sobre el camí </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">fet</span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"> i les pedres trobades en aquest, durant el recorregut dels últims 4 anys, al temps que hem de apostar per un nou projecte que respongui a les necessitats del moment. Tenim una companya que ja ha dit que està disposada a assumir el repte: Dolors Bassa.</span><br />
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Serà una jornada de debat i de feina; i segur que de no poques discussions entre els plantejaments i estratègies que hem de portar a terme, com a organització de classe, durant els propers 4 anys. Els delegats i delegades, espero vagin preparats, per que en els temps que corren, no es sempre fàcil posar el fil a l'agulla. Tot cas, el nostre sindicat, tal i com va explicar la companya Dolors, com a Secretària General nostre que es, s'ha de apropar cada dia més als centres de treball, per continuar sent el sindicat majoritari i de referència, que a dia de avui som, per així donar solucions i aglutinar persones que ens facin ser més capaços d'afrontar els reptes gegantins del moment. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El sistema s'ensorra; el desmantellament del estat de benestar, i el retorn a estructures socials amb més similituds a models del S. XIX que al d'una democràcia consolidada com la nostre del S. XXI, no fan més que fer trontollar cada dia que passa els pilars mateixos del estat de benestar. El capitalisme s'enroca en les seves posicions més maximalistes, mentre la divisió entre rics i pobres cada dia es fa més palesa. Les classes populars, i la classe treballadora s'empobreix i sucumbeix a les polítiques injustes i depauperadores dels diferents governs. Com a sindicat no acceptem ni podem acceptar quedar-nos quiets com a mers observadors, i hem de continuar amb la lluita diària contra aquesta tràgica realitat. Ara reorganitzats, més forts, amb noves apostes i estratègies. Del congrés, la UGT tenim que sortir amb la forma i la força d'un puny tancat, que colpegi fort i dur, aquells que ens volen agredir com a classe. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Us deixo el vídeo que hem fet pel congres, curt i clar, i també un anhel personal, ja que en moments com els presents, arreu de la història, s'han generat les condicions que han fet emergir noves estructures socials i econòmiques, per ocupar l'espai d'altres ja envellides i enemigues de l'interès general; i ara també hi pot succeir. El règim actual caurà si entre tots i totes empenyem en la mateixa direcció. Però això serà insuficient, si no fem créixer i madurar altre que tingui una clara fita social. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dx-ZqjKH8DqrXfFYtVzU-9hwnLA_cFsQVe-SqVcZOZkz26wpgG_hhAprNFMpvK1X9woPqrODMmbvD4EC6k13g' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-50443005009127686262013-05-16T10:00:00.000+02:002013-05-16T10:00:06.665+02:00FRONT de maig<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Les promeses son deutes, i ahir us parlava del FRONT del mes de maig. Aquí el teniu, calentet calentet, sortit fa un parells de dies del forn.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Trobareu diversos assumptes de gran interès, en moments com els presents. Entre ells, els relacionats amb la re-unificació de l'espai comunista, fita per molts desitjada, i que en l'actualitat no tenia ni té, més enllà de debats massa doctrinaris, o de velles picabaralles, raons per no ser plantejats. Presentar alternatives, passa per deixar-se de lluites partidistes, i construir des de les bases, espais realment unitaris de treball. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Sense més premura... el FRONT de maig.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: sans-serif; font-size: 14px; text-align: left;"><div class="issuuembed" data-configid="1129742/2448414" style="height: 371px; width: 525px;">
</div>
<script async="true" src="//e.issuu.com/embed.js" type="text/javascript"></script></span></div>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-55884591498482316212013-05-15T12:27:00.002+02:002013-05-15T12:27:54.461+02:00Plataforma constituent <div class="tr_bq" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquests dies, hi ha força debat - en ocasions, sembla que d'amagat -, en el si de l'esquerra política, sobre la conveniència de participar o no, de forma activa, en la plataforma constituent que Teresa Forcades, i Arcadi Oliveres han engegat. En el PSUC i EUiA, tot i que no surti gaire a la llum, també hi ha debat, i a Girona, des del PSUC hi han posicions divergents - que no enfrontades, al partir i acabar al mateix espai de treball -. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Jo particularment, crec i força en la fita i el mecanisme que han fet servir tant Teresa i Arcadi, encara que reconec el meu grau de discrepància. Malgrat això, crec més en la construcció des de abaix, dels espais de veritable sobirania popular, que acabin sent alternatives als poders establerts, que confiar en un parlament, on la necessitat de col·laboració amb les forces representatives de les classes dominants i el parlamentarisme burges establert, no ens faran, de cap de les maneres, trencar amb un model recolzat en el principi de l'explotació. Una república Catalana, que no neixi d'un debat profund dels principis de govern i representació democràtica, i no trenqui amb les estructures de dominació establertes, aconseguiran com a molt, generar un sentiment patri que no anirà acompanyat de llibertats i igualtats socials. Construirem un estat a imatge i similitud del que tenim a nivell estatal, en versió més petita, amb les seves diferenciacions de tall cultural, però no resoldrem la dicotomia treball-capital. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Us deixo, la meva reflexió particular, i en breu us penjaré també el FRONT, on a més de trobar <b>altres articles de molt interès</b>, hi ha publicat la posició "contraria a la que defenso", per part del camarada Albert. Obrir el debat es important, per poder una vegada pressa una decisió, afrontar amb valentia i determinació els reptes cabdals del moment.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<blockquote>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><b>Plataforma pel procés
constituent a Catalunya. oportunitat o error??</b></span></div>
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">En el debat engegat des
de la presentació de la plataforma per iniciar un procés
constituent en el marc d’una república Catalana, que Teresa
Forcades i Arcadi Oliveres, varen fer el passat dia 10 d’abril, les
formacions de l’esquerra política catalana hem reaccionat amb
desigual suport. Potser, per la falta de participació directe en el
naixement d’un projecte il·lusionador que formava part del mandat
assembleari d’algunes formacions com EUiA, que ja havien iniciat
aquest treball amb els partits i organitzacions de l’esquerra, per
construir un front comú de lluita. </span><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Des de EUiA, aquesta resposta ha
estat freda, no de rebuig, però no la podem titllar d’entusiasta.</span></div>
</blockquote>
<blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">La realitat del moment,
no entén dels temps interns dels partits. La historia ens ha
ensenyat que les masses, una vegada iniciat el moviment, es mouen amb
vida pròpia, per impulsos, de forma passional, sense reflexió. Els
partits, i de forma clara, aquells que ens considerem revolucionaris,
que en principi tindríem la funció <span lang="ca-ES">d'organitzar</span>
i liderar, des de l’estudi de les causes objectives del moment, els
<i>tempos
i oportunitats</i>,
tenim el deure de participar en aquests espais, en aquests processos
de ruptura amb el règim establert per assolir l’èxit. En el meu
parer, la funció del partit, i en el nostre cas, la funció dels i
de les comunistes, no es apartar-nos d’un procés per no ser al
nostre parer “pur” en totes les seves reivindicacions per a un
projecte comunista i socialista; hem de ser curosos amb cada
oportunitat que vagi en el camí de agitar i mobilitzar. No
participar, no dotar aquests processos del suport suficient per que
es puguin desenvolupar, ens pot fer perdre oportunitats que no ens
arribin per altres vies.</span></div>
</blockquote>
<blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">Si anem i ens acostem a
les propostes del manifest esmentat, - no acabat ni definitiu, en
evolució constant amb la participació directe d’aquells que
vulguin assumir el repte rupturista i revolucionari que proposa-
podem trobar grans coincidències amb un projecte socialista. Aquest
acostament, ho hem de fer, per això, sense dogmatismes, ni amb
prejudicis previs. Ho hem de fer amb humilitat i serenor. La ruptura
amb un règim capitalista, i una democràcia burgesa, segrestada pels
interessos de la banca, el gran capital i els mercaders, té que
consolidar-se mercès a la legitimitat que el poble estigui disposat
a oferir-li en cada període. La recuperació dels valors centrals
del treball, i el qüestionament del principi de la propietat, sigui
dels mitjans de producció o d’altres esferes bàsiques pel
benestar de les persones, com es l’habitatge, o la terra,
esdevindran realitat, tant en quant, hi hagi la maduració i
<span lang="ca-ES">aprenentatge</span>
en el si d’un procés per etapes, amb actors i propostes definides
en aquestes matèries. Demanar trencar amb els valors i principis
del pensament capitalista, no es pot portar a terme, sense
l’esgotament de l’hegemonia dels valors i ètica burgesa actuals.
De fet, aquesta hegemonia ja ha començat a posar-se en qüestió,
des del mateix naixement del manifest, a diferencia de les
resolucions aprovades en el parlament Català, contra la que, en la
primera d’aquestes, ja ens hi varem declarar contraris. Aquest
manifest neix des <span lang="ca-ES">de
abaix</span>,
de la pròpia societat, amb una declaració d’intencions per la
ruptura amb l’ordre establert, al indicar com a reflexió
principal, que <i>“L’actual
model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha
fracassat.”</i></span></div>
</blockquote>
<blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">La utilització
oportunista i partidista de l'actual crisi social i econòmica, per
part del nacional-capitalisme, com a eina de manipulació i
<span lang="ca-ES">rea-firmament</span>
de la seva dialèctica <span lang="ca-ES">xovinista</span>,
ens ha de fer treballar d’una forma més directe, en els focus on
es poden desenvolupar si no enfrontem altres pensaments, altres
visions de la realitat. Participar amb honestedat, ens permetrà fer
sentir la nostra veu, la nostra visió d’allò contra el que hi ha
que lluitar, allò que realment hi ha que construir en benefici d’una
societat lliure. La lluita de classes, i el valor de d’una
democràcia social de veritat, solidaria i de visió
internacionalista, ha d’estar la nostra aportació.</span></div>
</blockquote>
<blockquote>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">El manifest, fa un
decàleg de propostes fonamentals sobre les que iniciar un procés
constituent. Propostes que al meu parer son i han estat defensades
pel PSUC i EUiA, allà on hem fet sentir la nostre força. Crec amb
sinceritat, que el gran problema que segments del partit poden
trobar, es realment la qüestió <b>nacional</b>.
El manifest, es lliga territorialment a Catalunya. Camarades com el
company Albert Miralles, ho han manifestat sota el paraigües de la
lluita de classes en front a la construcció nacional d’un nou
estat burges. L’anàlisi del camarada, critica aquest fet, i
qüestiona si aquest a de ser certament el nostre espai de treball, a
<span lang="ca-ES">l'entendré</span>
que la lluita de classes no pot tenir fronteres, i que un nou estat
que no defensa aquest principal valor, no serà més que un nou espai
de regeneració dels valors capitalistes i dels seus quadres
hegemònics (petita, mitjana i gran burgesia). Tot i que comparteixo
bona part del seu anàlisi, no observo cap retrocés i molts avenços
cap a una democràcia social i popular, en les propostes per un
constituent, que introdueix el manifest.<span style="line-height: 0.35cm;">La única certesa que
</span><span style="line-height: 0.35cm;"><span lang="ca-ES">tindríem</span></span><span style="line-height: 0.35cm;">
que tenir, es que allà on hi hagin moviments per un canvi social,
tenim i hem de tenir participació.</span> </span></div>
</blockquote>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-19980719998490239942013-04-30T16:01:00.000+02:002013-04-30T16:01:53.490+02:00#ViviendaPorDerecho motius per manifestar-se el 1er de Maig<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">En ocasions, les frases potents, plenes de significat i de ràbia, son insuficients per aconseguir trencar les cadenes que ens lliguen i ofeguen l'esperit i l'esperança. Necessitem per natura, raons que vagin més enllà, en la pràctica i l'experiència, necessitem exemples de que les lluites poden tenir fruits. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">No serveix parlar de revolucions com la Bolivariana, ni de Hugo Chávez, Correa, de socialisme, comunisme o revolució democràtica. No serveix intentar arribar a qui ja té tal grau de saturació informativa i <i>des-informativa</i>, que aquestes realitats llunyanes xoquen amb el mur de la ignorància i la alienació d'anys i anys de sotmetiment. </span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Avui necessitem poder expressar amb fets i resultats, que la lluita, a diferents nivells, però tots amb vocació de transformació i ruptura amb el règim, son útils i imprescindibles. Demà, la manifestació que es farà arreu de l'estat Espanyol, i de forma més propera, en els territoris de les nostres contrades, legitimarà l'aplicació de formes de fer i de viure, per construir realitats d'il.lusió i futur per a tota la ciutadania, radicalment diferents a la que les oligarquies financeres</span><span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> i socials apliquen dia a dia.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Un vídeo per donar raons a la mobilització, per mostrar que de l'acció al canvi, només hi ha un esglaó, i que ningú, ningú, per molt que vulgui, ho podrà aturar, si la classe treballadora ho demana amb la fermesa i determinació dels que ja res poden perdre. El treball, i la capacitat de produir riquesa i benefici rau en les nostres mans... la capacitat de lluita i de transformació neix d'aquest principi. A Andalucia, el #SISEPUEDE a passat a ser assumit per un partit de base obrera, per un #ViviendaPorDerecho.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/JuydBrP2yYI" width="560"></iframe></span></div>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-17934035697722731042013-04-29T19:06:00.003+02:002013-04-29T19:06:41.776+02:001er de maig. NO A L'EXPLOTACIÓ!!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-xG2IqDxk8Vg/UX6mTvcAokI/AAAAAAAAJWc/N5YBbjmhUzg/s1600/revolution.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-xG2IqDxk8Vg/UX6mTvcAokI/AAAAAAAAJWc/N5YBbjmhUzg/s320/revolution.jpg" width="228" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest 1 de maig, torna a ser un dia de reivindicació. Un dia per aprofundir en el discurs anti-visió única dels poders fàctics. Tot l'espai social, polític i sindical, que es pretén i titlla com organització de classe, es prepara per convertir aquest primer de maig en un dia d'especial rellevància, per la construcció des d'abaix d'un camp de batalla </span><span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span><span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">- permeteu-me la llicència poètica -</span><span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">, per trencar des de la mobilització i la desobediència les cadenes amb les que els mercats i els seus mercachifles ens volen sotmetre. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest, serà un dia diferent, i no per que cada any diguem el mateix -alguns diran que forma part de la retòrica clàssica; altres diem que son part del patrimoni històric dels i de les persones lluitadores-; ho serà per que les organitzacions socials i polítiques revolucionaries, o que pretenen un canvi de soca arrel del sistema, han agafat embranzida. Es nota i es percep en l'ambient. Hi ha quelcom es fa difícil explicar amb paraules. Hom pensa i sent com a seu aquest dia. Els uns per revigoritzar i valoritzar la funció social de les organitzacions tradicionals del moviment obrer; <a href="http://ugt.cat/index.php/accindical-i-social-mainmenu-131/campanyes/4208-1-de-maig-2013-lluita-pels-teus-drets-mobilitza-t" target="_blank">els sindicats de classe com UGT i CC.OO</a>. Altres, organitzacions nascudes de les cendres de la vella democràcia, com a nous fronts per mostrar la seva potència i legitimitat. La PAH, les Xarxes de Lluita pels Drets Socials, son exemples. I també, com al <a href="http://www.psuc.org/seccio-noticies/15-catalunya/5935-declaracio-politica-del-psuc-viu-i-el-pcc" target="_blank">re-llançament d'organitzacions que sempre</a>, des de temps antics, han estat l'avantguarda organitzada del pensament de canvi, dels anhels de justícia i igualtat.., hereus d'un fantasma que va recórrer Europa per alliberar als posseïts dels posseïdors, que pensadors fins fa poc menystinguts pels ostentadors de la veritat, i avui posats en primera línia per la potència alliberadora del seu missatge, com Marx, Engel, Lenin, Gramsci, i tants altres co<i>munistes,</i> van convertir en realitats emancipadores. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Alguna cosa es cou, alguna cosa es mou, i els poderosos estan nerviosos. Que tremolin. Que no ho dubtin, que això ha començat i no ho aconseguiran aturar. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">El final d'un vell món s'acosta, i ara, entre tots, hem d'empènyer per aconseguir que la Utopia somniada sigui el nostre futur proper. Una societat sense explotats ni explotadors.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Cridem, cridem alt, i cridem fort... NO A L'EXPLOTACIÓ!!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-13625246879346151732013-04-15T16:47:00.001+02:002013-04-15T17:00:53.098+02:00El 19, Girona per la República! <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-EKr6d-GnhjU/UWwSzpTeEbI/AAAAAAAAJNs/iy3jR9UL6Ag/s1600/banderaTricolor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="188" src="http://4.bp.blogspot.com/-EKr6d-GnhjU/UWwSzpTeEbI/AAAAAAAAJNs/iy3jR9UL6Ag/s320/banderaTricolor.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Aquest proper divendres a la sala comuna dels sindicat de la UGT i CC.OO, el forum Republicà de les CC.GG fem un acte d'homenatge i reivindicació, tot alhora. Son temps convulsos, i també de determinació. El xoc del que els uns s'han volgut aprofitar per aplicar-nos les teories neo-lliberals de Milton Friedman, se'ls ha de tornar en contra. Som i serem molts, els que no acceptem i denunciem aquests sistema, i les estructures establertes que les recolzen. Ens hem de <i>"reinventar", </i>però sense deixar-nos per això manipular pels poder establerts i les oligarquies soci-financeres, de quins son els nostres objectius a batre, i quins a assolir. </span><br />
<div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Ara, en mig de l'ofensiva contra el teixit organitzat de la classe treballadora, i la societat civil, que estan portant a terme les classes posseïdores, en la seva creuada per demolir tota capacitat de resistència, i aconseguir així la <i>utopia lliberal</i> del Sr. Friedman que abans anomenava (si mireu en la viquipedia, podreu llegir quin perla d'home era. Pare del nou colonialisme imperial del Capital modern); tenim els d'abaix, aquells que no tenim més possessió que la nostra paraula i la nostre dignitat, definir noves estratègies per vehicular les nostres justes reivindicacions de dignitat, en un format polític. La República Social, i l'ètica que la mou, es sense dubtes, una de les seves expressions, que en diferents períodes històrics, i de forma molt clara en la forma de la 2a República, ha fet realitat els anhels emancipadors de la societat. Volem tornar a reivindicar-la, volem fer-la realitat, per iniciar així, un procés de ruptura amb el Capitalisme i el seu format de Parlamentarisme Burges actual. </span></div>
<div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Us deixo la convocatòria:</span></div>
<div>
<span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></div>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 16px;">PER LA III REPÚBLICA</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 16px;">Convoquem a tots i totes; a aquells que volen i treballen dia a dia contra les imposicions, les depauperacions, l'asfíxia i persecució dels moviments socials contestataris. Els que volem i treballem des de la desobediència civil i política; als que treballem per la construcció d'alternatives al règim dels mercats, de les oligarquies sociopolítiques; als que representem al 99%, als de abaix, als desposseïts en lluita contra els posseïdors. </span><br />
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 16px;">Des del fòrum Republicà de Girona, ens reafirm</span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 16px;">em en la construcció i reafirmació dels valors que emanen de l'ètica Republicana. Som majoria els que no acceptem ni volem continuar sent partícips amb els principis morals que emanen del Règim actual. Volem fer denuncia pública del que considerem injust, immoral, fal·laç.<br /><br />Ara, en mig de l'ofensiva de la Dreta, contra una societat civil que s'organitza al voltant de les propostes de canvi, creiem més que mai que hem de continuar i refermar la lluita “teòrica” i “ideològica”. Es així, amb la fermesa d'un projecte revolucionari i transformador, que podrem aconseguir portar a la pràctica un programa d'emancipació social. Per això, per continuar en aquesta senda, sou tots i totes convidats a la xerrada d'homenatge de la 2a República i la lluita per a la 3a.<br /><br />El proper divendres 19 d'abril a les 19’30 a la Sala d’Actes dels Sindicats (CC.OO-UGT), C. Miquel Blay, 1, es realitzarà la xerrada-coloqui amb:</span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 16px;"><br /></span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 16px;">Ara, en mig de l'ofensiva de la Dreta, contra una societat civil que s'organitza al voltant de les propostes de canvi, creiem més que mai que hem de continuar i refermar la lluita “teòrica” i “ideològica”. Es així, amb la fermesa d'un projecte revolucionari i transformador, que podrem aconseguir portar a la pràctica un programa d'emancipació social. Per això, per continuar en aquesta senda, sou tots i totes convidats a la xerrada d'homenatge de la 2a República i la lluita per a la 3a.</span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 16px;"><br /></span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #333333; display: inline; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 16px;">El proper divendres 19 d'abril a les 19’30 a la Sala d’Actes dels Sindicats (CC.OO-UGT), C. Miquel Blay, 1, es realitzarà la xerrada-coloqui amb:</span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<ul>
<li><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; line-height: 16px;">Maxi Rica (Fòrum Republicà CC.GG.). Sindicalista i activista social i polític. Membre del Fòrum Republicà. </span></li>
</ul>
</blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
<ul>
<li><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; line-height: 16px;">Antonio Romero ( Xarxa de Municipis per la III República). Polític i escriptor, ex diputat de Izquierda Unida per Màlaga, ex secretari general del PC d'Andalusia i autor dels llibres “Porque no me callo, cartas políticas” y “Memorias de Antonio Romero. Un jornalero en los secretos del Estado”. President de la Xarxa de Municipis per la III República.</span></li>
</ul>
<ul>
<li><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; line-height: 16px;">José González (CIIMER). President del "Centre d'Interprétation et dÌnvestigation de la Memoire de l'Espagne Républicaine" (CIIMER). Secretari Nacional (de la segona generació) de la "Amical de Antiguos Guerrilleros Españoles" a França, una associació de la Resistència, integrada como a tal a les "Forces Francaises de l'Interieur"(AAGEF-FFI).</span></li>
</ul>
<ul>
<li><span style="background-color: white; color: #333333; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; line-height: 16px;">Rosa Regàs (escriptora). Escriptora i persona vinculada al sentiment i moviment Republicà. Autora durant el règim franquista de diferents articles de transgressió política i cultural, i promotora a la mort del dictador de col.leccions polítiques d'autors clandestins durant la dictadura. El 14 de maig de 2004 va ser nombrada Directora General de la Biblioteca Nacional, càrrec del que va dimitir el 2007 per diferències profundes amb el poder.</span></li>
</ul>
</blockquote>Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-9899227109597427842013-04-10T15:33:00.000+02:002013-04-10T18:36:43.064+02:00XARXA DE LLUITA PELS DRETS SOCIALS<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Xarxa de Lluita pels Drets Social... però que és?, i de que servirà?. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Doncs tot i que encara no sigui molt coneguda, en els cercles de l'esquerra social i política de Blanes, comença a fer-se un lloc. D'entrada indicar que neix amb un intent de ser, en resposta a la primera de les preguntes, element de suma de les diferents organitzacions de l'espectre de l'esquerra de Blanes, per generar les sinergies necessàries, que ens facin deixar de banda allò que ens allunya, per afrontar la lluita social i de classe -que a tots i totes ens uneix- com a element primari i necessari, per prendre la iniciativa, i començar a presentar la batalla contra un sistema que ofega i oprimeix a la ciutadania, als i les treballadores -com a resposta a la segona-.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">En primera instància, la XLDS esta constituïda emmirallant-se en iniciatives i experiències que ja estan funcionant en diferents municipis, com es a Girona, i es per això, que el manifest que serveix com a portal de les nostres posicions i pretensions, no s'allunya gaire de les altres xarxes. Volem ser constructius, però amb una clara vocació de ser agitadors de consciència. No som ni serem violents, però si contundents. Ja no serveixen les paraules políticament correctes per mirar de suavitzar una dialèctica que pugui resultar massa dura o angulosa; no son temps de moderació. L'ofensiva neo-lliberal i re-centralitzadora del règim no dubte en fer servir tots els instruments repressors i de control social que l'Estat li confereix. Ho denunciarem, com i de la forma que ho hem fet històricament la classe desposeïda..: convertint en arma de lluita la veritat de la nostra realitat. Transformarem la indignació en determinació. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">EUiA, PSUC-viu, Alternativa Jove, ICV, la CUP, Revolta Global, la PAH, UGT -a qui represento-. Som els promotors inicials de la xarxa, però la seva difusió i ampliació a altres organitzacions i entitats, a més de persones individuals que es vulguin afegir, es el nostre repte més immediat. Ens reunim amb periodicitat quinzenal en el centre de Ginkgo Biloba, que està en el carrer Horta d'en Creus. No sempre podrem participar-hi tots, però la constància i la urgència del treball a desenvolupament, fa que ens vulguem dotar d’un calendari que permeti a les organitzacions generar el debat intern en el si de cada una, sense que això sigui un escusa per espaiar les trobades de la XLDS. Volem sumar i generar sinergies, respectant al mateix temps l’espai individual i ideològic dels seus membres.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Com a membre d'una formació política com el PSUC i EUiA, i representant d'un sindicat de classe com la UGT, considero una oportunitat i una ocasió que no es pot deixar escapar. Son molts els companys, companyes i camarades que estem dispersos i disgregats en múltiples organitzacions. La confluència i la suma de les forces de l'esquerra, amb un discurs concret, i una acció que sumi i no resti, ens ha de fer en el temps arribar a ser més i millors. Hem de canviar l'escenari defensiu per l'ofensiu. No podem anar sempre un pas enrere, hem de poder generar por als que ens volen “agredir”. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><br /></span></div>Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-84933194851441667282013-03-23T22:25:00.000+01:002013-03-23T22:25:26.310+01:00PAH Girona recupera habitatges a Salt<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">Marta Afuera, dona que impacta per la força i passió que imprimeix a les seves paraules. La recordo perfectament en la 6a Assemblea de EUiA comarques Gironines. Recordo com ens va traslladar en unes poques paraules, tota l'energia i determinació, de qui té clar l'objectiu a conquerir, i a més, disposa de la seguretat que allò que fa, ho fa pel bé comú, per donar als oblidats i menyspreats del sistema, un mínim de dignitat i de rescabalament de totes les humiliacions que han tingut que patir. Marta Afuera, forma part, juntament amb moltes altres persones, de la PAH (Plataforma d'Afectats per les Hipoteques), i ahir, van fer camí des de la transgressió -com molt bé ens va assenyalar-, recuperant per als menystinguts, per als desposseïts del sistema, un habitatge, un sostre per recuperar la dignitat perduda. </span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="background-color: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">No estan sols. No, no ho estan. Som molts els que participem del seu mateix espai, o en altres, amb objectius comuns. Donar un tomb al sistema; fer trontollar mitjançant la organització política i social, els privilegis de les elits. Alternatives per fer d'aquest món, un lloc per viure tothom.</span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;"><br /></span>
<span style="background-color: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">El PSUC vol mostrar el seu suport a aquesta i altres iniciatives. Junts podrem, SI ES POT!!.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-KjuIW25DThI/UU4dGdFGDfI/AAAAAAAAI3A/hND_Nk7_368/s1600/image.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-KjuIW25DThI/UU4dGdFGDfI/AAAAAAAAI3A/hND_Nk7_368/s1600/image.png" /></a><span lang="CA" style="font-family: Cambria, serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Cambria, serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Cambria, serif;">PSUC Viu. COMITÈ INTERCOMARCAL COMARQUES GIRONINES - </span><span style="font-family: Cambria, serif;"> </span><u style="font-family: Cambria, serif;">COMUNICAT DE PREMSA</u></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Cambria, serif;"><br /></span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;">
<span style="font-size: medium;"><span style="font-family: Cambria, serif;">Davant l’ocupació i recuperació per part de la PAH de l’edifici del carrer Doctor Castany, 91-93 de Salt, el Comitè Intercomarcal del PSUC VIU vol fer constar la plena solidaritat amb l’acció de la Plataforma Afectats Hipoteca Girona, al mateix temps que </span><span lang="CA" style="font-family: Cambria, serif;">denuncia l’extrema violència del sistema financer que s'ha cobrat ja diverses vides en els darrers mesos, i que situa, de manera sistemàtica, en situació límit a més de 500 famílies al dia, el 19% a Catalunya, que són desnonades i desposseïdes d'un dels seus drets fonamentals, el dret a un habitatge digne, recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans, a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Els desnonaments forçosos de població vulnerable sense alternativa habitacional constitueixen una violació sistemàtica dels DDHH, violació perpetrada per entitats financeres amb l'empara del poder judicial, això, en un país amb milions d'habitatges buits. L’onada indiscriminada de desnonaments no és només violència, és genocidi financer amb l’empara del poder judicial.</span></span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;">
<span style="font-size: medium;"><span lang="CA" style="font-family: Cambria, serif;"> </span><span style="font-family: Cambria, serif;"> </span><span style="font-family: Cambria, serif;">Girona, 23 de març del 2013</span></span></div>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-22980073584741915892013-03-22T11:59:00.000+01:002013-03-22T11:59:34.978+01:00Procés constituent, per una nova República Democràtica SocialUs deixo l'article que he publicat en <i>El Front</i> del mes de març.<br />
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquests
dies, es parla arreu sobre la necessitat de regenerar la democràcia.
Sentim, veiem i patim, la des-composició d'un model polític fet a
mida dels interessos dels grans capitals, de les oligarquies socials
i financeres. Dia a dia, ens trobem noves situacions on la
connivència entre els poders polítics i econòmics, generen noves
realitats de menyspreu cap a la ciutadania, als treballadors i
treballadores. Assistim incrèduls, com tot i el continuat
empobriment i marginació de les classes populars, l'actual sistema
es resisteix a modificar les seves postures amb una aferrissada
defensa del privilegis d'unes elits socials. La corrupció, envileix
i des-legitima l'actual sistema, al mostrar el seu veritable rostre,
brut i tacat amb la sang dels somnis i esperances del poble; aquesta
lacra ha esdevingut en un fenomen estructural, envaint tot racó i a
tot nivell de la vida política i econòmica, posant en evidència
l’absoluta falta d'ètica i alçada moral del model de democràcia
burgesa. En el temps, la Transició, que fins enguany ens era
mostrada com a procés idilic de recuperació de la democràcia i les
llibertats, a on el monarca va assolir centralitat i protagonisme
ascendit a categoria d'heroi per les forces fàctiques, finalment a
esdevingut com a una tragicomèdia, que amaga les vergonyes de les
elits i enalteix i estructura tot un estat i societat, recolzada
sobre xarxes clientelar i de subordinació als mateixos “amos”
que abans menjaven del plat del militars. Règim per règim, en el
fons, res a canviat. Estem davant d'una lluita com mai hem estat,
d'espoli i dominació dels de abaix per els de dalt; de la mai
acabada lluita de classe.</span></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
En mig de
tant caos social, de tanta opressió, de tanta gosadia desfermada,
egoista i desvergonyida, no hi ha més alternativa, que buscar i
construir altres realitats que trenquin amb els esquemes actuals. Hi
ha que fer un pas endavant i començar a fer propostes sòlides, que
pretenguin una ruptura amb les dinàmiques actuals. Tot i això, en
moments així no podem negar els perills que poden aparèixer, hem de
fugir de <i>populistes</i> amb
missatges senzills que ens volen portar a un renaixement fascista com
PxC, o per els defensors del <i>consens;</i> oradors i
ciutadans de bones maneres i retòrica social, que aposten per<i>
</i>polítiques <i>conciliadores
</i>per apaivagar el
conflicte i el moviment transformador iniciat per la societat civil
avantguardista més conscienciada, que exigeix de més i major
democràcia social, per guiar-lo al camí clàssic de desfer-ho tot,
per tornar a construir el mateix. Una vegada hagem començat, tenim
que liderar el canvi cap a un projecte engrescador, il·lusionant,
que faci realitat els somnis de canvi, transparència i
horitzontalitat que la societat civil comença a reclamar. Hem de
iniciar un procés constituent d'una nova democràcia. <b>Aquesta
nova democràcia té que emanar dels principis de l'ètica i moral
republicana.</b></div>
</span><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><div style="text-align: justify;">
Els i les
comunistes volem participar en aquest projecte emancipador. Volem
elaborar una proposta social i política per assolir una Democràcia
Republicana; un model polític on es canvií la geometria de poder
actual, per dotar poder i capacitat al ciutadà front als poders
econòmics. Creiem necessari fer-ho des de abaix, amb la constitució
de nodos que puguin desenvolupar un programa solid, des de la
reflexió i l’anàlisi col.lectiu de l’actual realitat i les
seves mancances i limitacions democràtiques i socials. La
construcció d’una societat lliure i solidaria, passa pel pas previ
de reflexió i debat, però també per trencar amb els valors que ens
subjuguen sota la bota dels tirans, la banca i les oligarquies
actuals. Tal i com ho veiem nosaltres, <i>la</i> <i>República a la
que aspirem, la resumeix l'aforisme que la identifica com el govern
del poble, </i><span lang="ca-ES"><i>o el govern del </i></span><span lang="ca-ES"><i>poble, pel
poble i per al poble</i></span><i>, en tant en quan ens emplaça i
estimula a les classes populars a considerar, defensar i participar
en la gestí de l'Estat i de lo públic com a patrimoni propi i
recurs fonamental per afrontar democràticament els problemes que la
vida i la societat ens planteja avui. </i>
Trenquem
doncs amb falsos icones com la monarquia, i la democràcia
representativa actual, i engeguem tots plegats, el camí somniat cap
a Itaca!</div>
</span></blockquote>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-1645052216962199852013-02-13T18:20:00.000+01:002013-02-13T18:20:10.359+01:00#SiSePuede #abaixelregim<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Ahir va ser un dia important; ahir, com en tants altres períodes històrics, els representants del poder establert, tenen que fer passes, tot i anar en contra de les seves pretensions inicials, per <i>reconciliar-se</i> amb les masses a les que suposadament representen. Intent, que tot i el seu esforç, no es altre que les coetades agòniques d'un règim, establert aquesta vegada sota l'imaginari d'una democràcia. Assistim, doncs, als pobres i tardaners esforços dels que ostenten actualment l'hegemonia política, dels grans partits sorgits de la mentidera transició, per reconduir, i si son capaços, apaivagar el clam d'un poble, en clara rebel·lia amb el model de democràcia tutelada pels mercats, del parlamentarisme burges.</span><span style="font-family: Verdana,sans-serif;"> </span><br />
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-yHPfqRes_Gk/URvGlBAVcyI/AAAAAAAAH8s/Aa__09V-6nY/s1600/STOPdesnonaments.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://2.bp.blogspot.com/-yHPfqRes_Gk/URvGlBAVcyI/AAAAAAAAH8s/Aa__09V-6nY/s200/STOPdesnonaments.jpeg" width="200" /></a><span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">La pressió popular, la lluita des del carrer, la combinació entre la indignació social d'un poble maltractat per un tsunami financer i social, i la generació d'una nova consciencia de superació i re-apoderament polític, a començat a fer trontollar les estructures polítiques de l'Estat... o del model d'Estat que hem anat construint, al voltant de la conservació i manteniment dels privilegis d'unes minories socials, i un capital rampant. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">El 12 de febrer del 2013, quedarà escrit -o així ho espero-, com un punt d'inflexió, on, contra tot pronostic, els <i>filisteos i col.laboracionistes </i>que ocupen cadira en el Congrés dels <i>Capitals</i>, varen votar favorablement a contra cor, i amb la por per l'escàndol que podia esdevenir de la seva traïdoria complaença amb els <i>criminals -</i>com tant gràficament va definir Ada Colau, al representant de la Banca-, la tramitació Parlamentaria de la Iniciativa Legislativa Popular, que la PAH, sindicats, La Taula del Tercer Sector, la xarxa espanyola EAPN (entitats de lluita
contra la pobresa)</span>, <span style="font-family: Verdana,sans-serif;">la Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya i
l’Observatori DESC, havien presentat per a la dació en pagament, la paralització dels desnonaments i el lloguer social. En aquesta data, la pressió ciutadana, social i política, va guanyar el pols dels lobbies de pressió financers. Els partits del sistema no varen tenir gaire altre opció, si no volien rebre l'atac i la persecució a la que estaven <i>condemnats</i> per la ciutadania. El PP, va amagar el cap sota l'ala, i contradient el que ja havia anunciat el dia anterior, va votar a favor de la ILP.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">Ara, tocarà el treball polític sostingut amb la lluita en el carrer. Ara, tocarà aquells partits que reclamen ser la Veu del carrer, treballar i enfortir el missatge, que el crit valent de moviments i plataformes ciutadanes porten a terme, dia rere dia, amb frontal oposició contra els designis sense escrúpols dels poderosos i banquers, dels <i>mangantes amb corbata</i>. La ruptura amb el model, cada dia es fa més present. L'esglai que senten dins seu, banquers i <i>buròcrates d'una partitocràcia </i>conservacionista d'un sistema explotador, ens a de fer adonar-nos que #SisePuede. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;"><i> </i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana,sans-serif;">No vull, ni puc acabar aquest escrit, pensament escrit de reflexions tantes vegades escoltades en tertúlies entre amics, companys i camarades; sense agrair la determinació a persones com Ada Colau i Marta Afuera, portaveus de la PAH, que lideren sense ànims de protagonisme, aquest lluita per la dignitat humana. Toca el torn de fer el pas endavant, d'organitzacions polítiques i socials, com IU, EUiA, del PSUC_viu per conquerir el PODER POLÍTIC que ens pugui fer lliures. #abaixelregim té que ser el clam pel canvi.</span></div>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-90227962603539666592013-01-29T16:12:00.000+01:002013-01-29T16:14:32.199+01:0030.0000 visualitzacions<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-Zdh_uPDIjVE/UQflU8ISnkI/AAAAAAAAHyo/OBBrjdYIGwA/s1600/estadistiques.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-Zdh_uPDIjVE/UQflU8ISnkI/AAAAAAAAHyo/OBBrjdYIGwA/s1600/estadistiques.jpg" /></a></div>
Potser queda un xic vanitós, i no diré que no sigui cert. Però que voleu, de tant en tant, agrada "ensucrar" l'ego, tant fluixet i cansat com el tinc en els últims temps. Parlo de 30.000 visualitzacions!!. Avui he mirat les estadístiques del bloc, i des de que el vaig obrir, al juny del 2008 (fa prop de 4 anys i mig), he rebut fins aquesta xifra de "mirades". Potser, direu, no es tant, però que voleu!, ja us he dit que no tinc l'ego en un dels moments més alts!!.</div>
<div style="text-align: justify;">
Des de que vaig obrir el bloc, he de reconèixer que he passat per moments força cabdals de la meva vida, i el bloc, es un portal de bona part d'ells. No sempre he mantingut una periodicitat constant, ni amb un ritme suficient. He passat d'escriure un article setmanal, a durant mesos no fer cap. Però sempre, sempre, he intentat expressar honestament els meus pensaments, i en allò que crec. No he volgut fer servir el meu bloc, com a instrument propagandístic d'un partit o organització concreta -tot i que militi en varis, i no tingui cap problema de explicar el que defensem o el que fem, des del bloc, al temps que ho faig en el meu dia a dia-. Però tampoc negaré, que he volgut fer POLÍTICA i consciència POLÍTICA amb allò que explico; i de forma més concreta..: agitació política!. Ho dic i ho escric amb majúscules, per que en contra del que avui es defensa per determinats col·lectius, sigui per la xarxa, o en les places, soc dels que pensa que hem de recuperar la política; fer un acte conscient de apoderament polític, un acte de reivindicació de plena sobirania en tots els espais.<br />
Toca continuar fent camí; que son temps per recolar per on havíem, o ens havien fet transitar, i tornar a treballar col.lectivament en elaborar un destí comú diferent al que ens volen escriure... i aquest bloc, és una de les meves aportacions!</div>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-84516846835459754962013-01-20T21:09:00.000+01:002013-01-21T12:38:26.267+01:00Democracia y derecho a decidir - Entrevista a Gerardo Pisarello<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Avui, mentre em mirava la plana web del <a href="http://www.psuc.org/" target="_blank">PSUC</a>, he observat en la columna dreta, un vídeo que fins enguany, tot i que ja l'havia vist en altres ocasions, mai havia tingut la curiositat per visualitzar-lo.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Fa temps que hi ha una idea, cada vegada més cristal·litzada, tant en la ment de les persones, com en la voluntat de les masses... la necessitat de refer aquest sistema, per tal de poder <i>reconstruir</i> el sistema, cap a un model més social.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">Alguns, li donem una forma, i potser altres li donaran altre, però al final, el que està clar, es que hem de iniciar un camí emancipador que té que ser culminat amb un <i>procés </i><i>constituent</i>.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;">En aquest article, Gerardo Pisarello, ens dona la seva visió de com ho hem d'afrontar i contra que hem d'aglutinar forces. </span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="270" src="http://www.youtube.com/embed/gxJojQ0hgio" width="480"></iframe></div>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-88407346707867470562013-01-18T16:37:00.000+01:002013-01-18T16:37:42.960+01:00GASPAR LLAMAZARES; SUPERACIÓ DEL CAPITALISME
<style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm; direction: ltr; color: #000000; widows: 0; orphans: 0 }
P.western { font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; so-language: ca-ES }
P.cjk { font-family: "DejaVu Sans"; font-size: 12pt; so-language: zh-CN }
P.ctl { font-family: "DejaVu Sans"; font-size: 12pt; so-language: ar-SA }
-->
</style>
<br />
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">El dia 11 de
gener, passades les festes de nadal, un altre Gaspar que res té a
veure amb els monarques d'Orient, va passar per Lloret i ens va
portar un regal vital..; regal d'esperances i forces per continuar el
combat contra els oligopolis i lobbies que volen ofegar i sotmetre
als ciutadans, als pobles d'europa. </span></span>
</div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">A les 19h,
en la sala polivalent de Lloret de Mar, no entrava ni una agulla. Una
sala a vessar, plena de gent dreta, que no va recular pel fet de no
trobar seient. Gent amb semblant seriós i mirada fixe, davant d'un
orador, un portaveu polític, que ens va venir a explicar la situació
d'emergència social i democràtica a la que ens està duent el
capitalisme i els seus <i>legítims defensors:</i><span style="font-style: normal;">
la banca, les oligarquies socials.., i els seus representants
polítics (vulguin anomenar-se així mateix </span><i>progressistes o
de Dretes</i><span style="font-style: normal;">).</span></span></span></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div align="JUSTIFY" class="western" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">Llamazares,
va embadalir als presents, durant prop d'una hora. I ho va fer sense
floritures, amb la potència del seu discurs. Dibuixant en les ments,
la profunda crisi a la que estem abocats; crisi que no a toca fons.
Crisi social, crisi econòmica, crisi política, i crisi democràtica.
Crisi recollida avui, però que ve preparada i adobada durant 20
anys, per les polítiques dels diferents governs, que amb l'engany
del capitalisme humanitari, ens han alienat, mentre ells anaven
estructurant poc a poc, però sense descans, unes democràcies
lliberals a mida dels mercats.</span></span></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-4fYZ-mzTHyM/UPlrsMh_BdI/AAAAAAAAHjM/GdpoqbpLeHU/s1600/No+veo+la+crisis.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-4fYZ-mzTHyM/UPlrsMh_BdI/AAAAAAAAHjM/GdpoqbpLeHU/s320/No+veo+la+crisis.jpg" width="212" /></a></div>
<div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=440169605083044419" name="result_box"></a>
<span style="font-style: normal;">Però
aquest polític, aquest representant d'una formació com IU, que es
nega a acceptar els fets com a no reversibles; també ens va
encoratjar per continuar pel únic camí que ens a de portar cap a
una societat diferent: amb la mobilització i la </span><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">desobediència</span></span><span style="font-style: normal;">
civil contra la injustícia. Ho va fer amb aquell fervor que desperta
al més derrotat. Per que, per molt que els </span><i>posseïdors
(aquest 1% que posseeix el 20% del PIB ) </i><span style="font-style: normal;">ho
intentin amagar, ens tenen por, tenen por del </span><i>desposseïts
</i><span style="font-style: normal;">organitzats. Cada concentració;
cada mobilització; cada vaga (general o local); posa una pedra més
sobre la taulada d'un edifici construït a esquenes dels anhels i
somnis de justícia social del ciutadans europeus, espanyols,
catalans. Edifici a tombar entre tots i totes, si volem sobreviure
-que no malviure-.</span></span></span></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">En
aquest breu espai de temps, Llamazares va mostrar a tots els
presents, quin tipus de democràcia hem anat construint. Sobre quins
pilars polítics es recolzen les institucions, no només a Catalunya,
i a Espanya, sinó també, a nivell europeu. Amb el seu discurs, ens
va capacitar als presents, per entendre les complexitats de la
política actual, traient les boires artificialment generades per
tants mitjans de </span><i>des</i><span style="font-style: normal;">informació,
que oculten als ulls dels innocents, tanta barbàrie. Boires
dissenyades per ocultar les xarxes clientelars constituïdes entre
els principals partits i els centres de poder capitalista; situació
que va definir molt be mitjançant una analogia, al definir-les com a
portes giratòries entre un món (el privat, les grans corporacions
capitalistes) i l'altre (les institucions democràtiques; els grans
partits, els seus càrrecs polítics i el diners públics). S'han
apoderat de la Democràcia per posar-la al servei del Merkat.
Llamazares, va escenificar així, amb aquesta i altres
argumentacions, la gran traïció dels lliberals i conservadors
europeus, a la construcció de l'Europa social, l'Europa de la
ciutadania. Una Europa governada, ara si, sense control per cap òrgan
representatiu, pel bon negoci i enriquiment de determinats grups
socials privilegiats. </span></span></span>
</div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><div align="JUSTIFY" class="western" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">La
democràcia esta emmalaltida, i la solució no és posar a tothom, en
el mateix cabàs. Hi ha que ser prou hàbil i ferm, per estriar entre
aquells que des de potser fa massa anys denunciem el sistema, dels
</span><i>filisteus i oportunistes. </i><span style="font-style: normal;">La
solució, el medicament a triar, és la reorganització, per fer un
acte d'apoderament social i polític de la nostra realitat, i entre
tots i totes donar al botó de </span><i>reiniciar, </i><span style="font-style: normal;">constituint
una nova Democràcia. Aquesta, això si, per a tots i totes!!. </span></span></span>
</div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span>Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-91895936211208477532013-01-14T10:00:00.000+01:002013-01-14T10:00:10.463+01:00Militància nova, somni antic<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-fSlWpyTKeSA/UPMS97SLhVI/AAAAAAAAHgI/q1xos-nCU0Y/s1600/PSUC-Viu.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-fSlWpyTKeSA/UPMS97SLhVI/AAAAAAAAHgI/q1xos-nCU0Y/s1600/PSUC-Viu.jpeg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Bé, finalment he donat el pas de vincular-me a un dels partits que treballen dins de EUiA, des de l'espai comunista. Sense sectarismes, això si, però amb les ganes de construir altre realitat que sigui superadora del capitalisme. M'he afiliat al PSUC-Viu, sent ja com soc, militant des de fa ja uns anys de EUiA.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Aquesta nova etapa, ve com a colofó d'una trajectòria, on la proximitat en l'anàlisi personal de la realitat sociopolítica, i la dels partits que son continuadors de la tradició comunista, cada dia era més propera. Crec, sincerament -tot i que no sempre a estat així- en que el pensament i el treball organitzat en formacions aglutinadores d'aquests valors -el de supressió de l'explotació de les persones, i el de la construcció d'un món lliure d'aquesta lacra- es vital, com a eines emancipadores. Reforçar aquests espais, ens dotaran dels fonaments ideològics suficients, per erigir noves alternatives socials -per no acabar per ser merament una alternança política de govern, en una democràcia lliberal, on els <i>Mercats</i> i els <i>lobbies</i> marquen les línies polítiques a seguir-. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-1nN0FAwkdPE/UPMTfdawdJI/AAAAAAAAHgQ/_AUmFZMDvos/s1600/Psuc-Viu.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Faig aquest pas, sense intentar menysvalorar ni rebaixar la importància estratègica que té EUiA per a mi, i pel conjunt de les classes populars catalanes. Es en aquest òrgan assembleari, aquesta plataforma política i social, on es fan les línies polítiques a defensar, per a les persones amb valors d'esquerra transformadora. El treball s'ha de fer amb respecte a la pluralitat i al treball unitari, però amb l'esperança de poder fer hegemònics els valors comunistes; valors de transformació en les relacions productives i socials, cap a nous paradigmes sense explotadors ni oprimits. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-1nN0FAwkdPE/UPMTfdawdJI/AAAAAAAAHgQ/_AUmFZMDvos/s1600/Psuc-Viu.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">Us deixo ara, l'article curt i pla, del que surt el títol del present post, que he fet per el Front (portaveu del PSUC-Viu a les comarques Gironines), per presentar-me i també, <a href="http://issuu.com/maxirica/docs/front_gener" target="_blank">l'enllaç</a>, per que podeu fer lectura de tot el diari.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
-->
</style>
</div>
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-1nN0FAwkdPE/UPMTfdawdJI/AAAAAAAAHgQ/_AUmFZMDvos/s1600/Psuc-Viu.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="129" src="http://3.bp.blogspot.com/-1nN0FAwkdPE/UPMTfdawdJI/AAAAAAAAHgQ/_AUmFZMDvos/s320/Psuc-Viu.jpeg" width="320" /></a><span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">Fa ja
uns anys, potser des del 2006 que estic al peu del</span><span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;"> canó, de forma
directa, en la defensa d'un món del treball, que no estigui
estructurat sobre l'explotació de les persones, per part d'altres
persones. En tot aquest temps, he passat per diferents etapes;
podríem dir que he <i>“madurat” </i><span style="font-style: normal;">,
tant en lo personal, com en els idearis que </span><span style="font-style: normal;">modulen
i confereixen certa </span><span style="font-style: normal;">
</span><span style="font-style: normal;">coherència als</span><span style="font-style: normal;">
pensament</span><span style="font-style: normal;">s</span><span style="font-style: normal;">
i </span><span style="font-style: normal;">plantejaments del dia a dia
-de tanta lluita-</span><span style="font-style: normal;">. He passat
des de l'acceptació del sistema com a una realitat inqüestionable,
a començar, en el temps, a fer-ho de forma més o menys moderada;
</span><span style="font-style: normal;">per</span><span style="font-style: normal;">
finalment en l'actualitat, valorar-lo com al veritable culpable de
tot plegat.</span></span></div>
<span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
</span><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;"><span style="font-style: normal;">He
</span><i>estudiat i m'he format</i><span style="font-style: normal;">,
llegint a pensadors clàssics i als contemporanis; he escoltat i m'he
envoltat de persones que tenien molt a dir, i que en els mitjans
tradicionals establerts no els trobes mai. I en tot aquest procés de
creixement personal, he començat a elaborar un criteri i uns
posicionaments nous i crítics, sobre tot allò que m'envolta; </span><span style="font-style: normal;">de</span><span style="font-style: normal;">
tot allò establert. Quantes més experiències visc en el segment
social que m'ha tocat lluitar (com a representant d'un sindicat de
classe), més determinació he pres </span><span style="font-style: normal;">pel
canvi, per la superació del </span><span style="font-style: normal;">veritable
</span><span style="font-style: normal;">culpable... el capitalisme</span><span style="font-style: normal;">.
</span><span style="font-style: normal;">En tota aquest procés, puc
dir, que finalment he anat a petar allà on puc continuar amb aquesta
evolució </span><span style="font-style: normal;">natural</span><span style="font-style: normal;">..;
</span><span style="font-style: normal;">on hom defensa i treballa per
aconseguir fer hegemònics</span><span style="font-style: normal;">
els idearis que donin sostén a una </span><span style="font-style: normal;">antiga
utopia: el somni per </span><span style="font-style: normal;">un altre
món, un món sense opressors. </span><span style="font-style: normal;">A</span><span style="font-style: normal;">ra
començo la meva militància al PSUC-Viu. </span><span style="font-style: normal;">La
sort m'ha fet trobar aquest espai per poder continuar creixent, i
només me resta donar gràcies i prometre compromís. </span></span></div>
</blockquote>
<span style="font-size: small;"><b><span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;">NOTA: </span></b> en l'article, em presenten com a Sec. Organització de UGT a les comarques Gironines, i el cert, es que ho soc en el sindicat de Hostaleria i Comerç, però no pas a la Unió. Ja farem rectificació en el proper número. </span>Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-41162873733017117192013-01-02T16:02:00.001+01:002013-01-02T16:07:32.919+01:00Nou Treball de desembre-gener<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Companys i companyes, ja ha sortit publicat el <i><b>Nou Treball</b></i><b> </b>de desembre 2012 - gener de 2013.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Comença a ser hora de que la gent tinguem a l'abast lectura de publicacions amb un contingut diferent al que es pot trobar en el mitjans de masses. Ho faig, amb la sana intenció de poder entre tots construir altres dialèctiques a les oficiosament acceptades, i així poder divulgar idees que trobarem molt més properes a la realitat del nostre dia a dia; es fa vital aconseguir trencar amb l'alienament que la ciutadania venim fent, acceptant com a nostres valors del tot contraris als interessos emancipadors i de conquesta de nous nivells de democràcia real. Idees transgressores, defensades sense embuts ni mitges veritats des de aquest diari; idees de defensa de models de societat, on no siguem les persones altres mercaderies a explotar i engolir per la fam i la cobdícia de banquers i poderosos. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Per aquells que encara no ho sapigueu, el <b><i>Nou Treball</i></b> es el portaveu del PSUC-Viu, partit comunista, que juntament amb altres partits, moviments i persones, treballem des de EUiA, en la construcció d'una societat alternativa al desori i al patiment que el Capitalisme està generant.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Tingueu doncs bona lectura!!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<div>
<span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"><object style="height: 269px; width: 420px;"><param name="movie" value="http://static.issuu.com/webembed/viewers/style1/v2/IssuuReader.swf?mode=mini&backgroundColor=%23222222&documentId=121231101527-7c1872ed142f4d5284c4546ef435762b" /><param name="allowfullscreen" value="true"/><param name="menu" value="false"/><param name="wmode" value="transparent"/><embed src="http://static.issuu.com/webembed/viewers/style1/v2/IssuuReader.swf" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" menu="false" wmode="transparent" style="width:420px;height:269px" flashvars="mode=mini&backgroundColor=%23222222&documentId=121231101527-7c1872ed142f4d5284c4546ef435762b" /></object></span><br />
<div style="text-align: left; width: 420px;">
<span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;"><a href="http://issuu.com/noutreball/docs/nt119?mode=window&backgroundColor=%23222222" target="_blank">Open publication</a> - Free <a href="http://issuu.com/" target="_blank">publishing</a> - <a href="http://issuu.com/search?q=catalunya" target="_blank">More catalunya</a></span></div>
</div>
<span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">
</span></div>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-66666107639938207532012-12-22T11:45:00.001+01:002012-12-22T11:55:33.972+01:00l'austericidi de CiU i la complaença de ERC<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Em sap greu,de veritat; soc dels que creu en la necessitat de enfortí un clar front de forces socials, sindicals i polítiques, des de l'esquerra d'aquest país, per avançar social i nacionalment; però no puc deixar de fer una crítica a ERC, i la seva complaença en l'acord de govern que han signat amb el noCiU partit de la burgesia catalana; amb aquells que ja han sotmès a la ciutadania de Catalunya a una sessió doble de "jarabe de palo neo-lliberal". </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">ERC ha preferit donar suport a CiU, per tal de intentar condicionar aquesta en un procés de construcció nacional, sense tenir en compte a la resta de partits que formem part del arc parlamentari. El dret a decidir dels catalans i catalanes, no pot ser propietat només d'uns partits que no sumen entre tots dos (2), LA MAJORIA SOCIAL DEL POBLE CATALÀ... no vull negar amb això, que tinguin la majoria política -tampoc jo soc cec-, però no entendre que aquest procés serà complicat, i no per força tindrà el final que ells volen, es fer política de poca volada. Cert, han aconseguit una suposada data per fer una consulta, però durant aquest procés s'han deixat prou plomes, i son -i seran- còmplices de tota la resta de actuacions antisocials que deixen entreveure en el document d'acord de govern... Austericidi, nou adjectiu que qualifica el despropòsit i la praxis neo-lliberal que porta a centenars de milers -o de milions- de ciutadans cap al patiment. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">Us deixo l'anàlisi de la Secretaria Política del @PSUC_Viu </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Courier New", Courier, monospace;">La Secretaria d'Acció Política i Economia del PSUC viu analitza, en
aquest document, l'acord de legislatura al que han arribat CiU i ERC.
Mostra com, malgrat la falta de legitimitat democràtica per sumar menys
de la meitat dels vots, els dos partits estableixen un acord cap a la
transició nacional, centrat en el tema nacional com a cortina de fum per
a amagar els problemes socials de Catalunya.</span></div>
</blockquote>
<br />
<blockquote class="tr_bq">
Llegiu-lo íntegrement a continuació.<br />
<br />
<i>David Rodríguez, Secretari d'Acció Política i Economia del PSUC viu,</i><br />
<i>Dijous 20 de desembre de 2012</i></blockquote>
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<b>Consideració prèvia</b><br />
CiU
i ERC sumen el 44.36% dels vots, i amb un sistema electoral
proporcional haurien de tenir 65 escons. No tenen majoria absoluta de
vots, i per tant el seu acord no respecta el principi democràtic ‘una
persona, un vot’.</blockquote>
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<b>Títol</b><br />
El seu títol és
completament esbiaixat: “acord cap a la transició nacional”. CiU i ERC
no tenen legitimitat democràtic per a establir un objectiu d’aquest
abast, i menys encara per posar-lo per davant de tots els altres temes
que preocupen a la ciutadania. L’acord està centrat en el tema nacional
com a cortina de fum per a amagar els problemes socials de Catalunya.</blockquote>
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<b>Preàmbul</b><br />
El
preàmbul és un autèntic disbarat. Tota la culpa de la crisi és
d’Espanya. Sosté la “impossibilitat de disposar de les eines” o de
“marge d’actuació del tot insuficient”. I proposa la independència com a
única recepta per a superar la situació:<br />
“Un nou Estat d’Europa
per superar la situació actual d’asfíxia econòmica, social i cultural
que patim com a país, i que es proposa fer viable l’estat del benestar,
garantir la prosperitat econòmica, social i cultural dels ciutadans i
les ciutadanes de Catalunya”.<br />
Catalunya no mereix una anàlisi tan
poc rigorosa de la realitat. Les causes del nostre dèficit social són
múltiples, i reduir-les a una és propi d’un simplisme que no resisteix a
un mínim criteri científic. El dèficit fiscal és un fet, però no poden
oblidar-se tot un seguit de factors que expliquen la dificultat per a
obtenir ingressos, com a mínim dos més:<br />
- Els ingressos públics de
la Generalitat representen el 32% del PIB, davant del 44% de la UE-15.
Aquest diferencial representa 25.000 milions d’euros.<br />
- El frau fiscal a Catalunya ascendeix a un mínim de 16.000 milions.<br />
El
catecisme neoliberal de CiU mai no col·locarà l’èmfasi en aquests dos
elements, però la renúncia per part d’ERC a aquests esments la situa
completament al marge de qualsevol posició d’esquerres,</blockquote>
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<b>Annex 1. Procés de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya</b><br />
Aquest
és el punt de l’acord que centra més l’atenció mediàtica. CiU i ERC
acaparen el dret a decidir sense tenir en compte a la resta de forces
polítiques i ho redueixen a la voluntat de dos partits que no arriben al
50% dels vots.<br />
Segons aquests dos partits:<br />
<i>“Els intents
d’encaix de Catalunya amb l’Estat espanyol i les seves reiterades
respostes negatives són, avui, una via sense recorregut”</i><br />
I per això cal fer aquesta consulta:<br />
<i>“Per
aquests motius, CiU i ERC expressen el compromís que el poble català es
pugui pronunciar, mitjançant una consulta, sobre la possibilitat que
Catalunya pugui esdevenir un Estat en el marc europeu”.</i><br />
Però com el dret a decidir ha de ser reconegut per Espanya, s’afirma el següent:<br />
<i>“Obrir
un procés de negociació i diàleg amb l’Estat espanyol per a l’exercici
del dret de decidir que inclogui l’opció de convocar un referèndum”</i><br />
En
resum, s’afirma que el diàleg amb Espanya no té recorregut, es planteja
una consulta sobre la independència i a continuació es reconeix que cal
negociar amb l’Estat l’exercici del dret a decidir. Una contradicció
flagrant.<br />
A més, és inacceptable reduir el dret a decidir a només
dues opcions: independència o mantenir l’estatus quo. Aquest
reduccionisme deixa fora alternatives com el federalisme, i per tant
exclou a bona part de la població. El dret a decidir no és entre dues
alternatives, sinó entre més. Per tant, al·legant el dret a
l’autodeterminació, CiU i ERC acaben plantejant una proposta que exclou
d’aquest dret a bona part de la població de Catalunya.</blockquote>
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<b>Annex 2. Prioritats del govern per a la transició nacional</b><br />
Una
vegada més, el títol de l’annex supedita totes les propostes a la
transició nacional de Catalunya cap a la independència. CiU i ERC tornen
a erigir-se en intèrprets suprems de la voluntat del poble de
Catalunya.<br />
El conjunt de propostes representen una declaració
d’intencions sense cap concreció. Algunes tenen un redactat perillós,
com és el cas del punt 10:<br />
<i>“10. Impulsar la Llei dels governs locals (racionalitzar i simplificar l’administració local)”. </i><br />
Altres
afirmen el que ja està reconegut a l’Estatut i la Constitució, com si
el compliment de la llei fos un acte de generositat d’aquest bipartit:<br />
<i>“38. Garantir que tota la ciutadania tingui dret i accés a l’assistència sanitària pública”.</i><br />
Però, com s’ha dit, la immensa majoria no concreta res, i fins i tot planteja redactats erronis:<br />
<i>“34. Potenciar un fons i un servei de rescat de famílies”,</i><br />
En aquest cas, no es pot proposar la potenciació d’allò que no existeix.<br />
Finalment, a l’apartat de qualitat democràtica no hi ha cap esment al tema de la corrupció, i en canvi sí apareix aquesta joia:<br />
<i>“51. Abordar la gestió de la seguretat i de l’ordre públic de les mobilitzacions ciutadanes”.</i><br />
En
definitiva, un calaix de sastre on ERC intentarà vendre que aconsegueix
unes millores que en realitat no són sinó mantenir uns drets reconeguts
per la llei i que a més s’han estat conculcant sistemàticament pel
govern de CiU durant els dos darrers anys.</blockquote>
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<b>Annex 3. Una política econòmica i pressupostària per a la transició nacional</b><br />
Novament,
el títol d’aquest annex és significatiu en un doble sentit. Primer,
torna a supeditar la política econòmica al tema nacional. Segon, fa un
esment apart del pressupost com si no fos política econòmica, o com si
fos el centre de la mateixa, fet que respon a la lògica neoliberal de
que el principal problema econòmic actual és el dèficit públic, i no
altres temes com per exemple la taxa d’atur o les polítiques socials.<br />
Aquest annex destil·la neoliberalisme, hipocresia i falta de rigor. Quan parla del context europeu afirma això:<br />
<i>“A
l’inici aquest procés, expressem el nostre compromís amb el projecte
europeu que, d’una manera permanent, veiem essencialment associat amb la
idea i la realitat d’un estat del benestar potent al servei de les
persones però que en aquests moments també incorpora, en la forma del
Tractat d’Estabilitat, l’exigència d’avançar cap a la sostenibilitat
fiscal. Alhora, volem fer constar que el Tractat d’Estabilitat també ha
de ser compatible amb un ritme d’ajustament fiscal més sensible a unes
necessitats socials i econòmiques que s’han accentuat per l’actual
recessió. En la mesura que considerem que un ritme més pausat seria molt
més desitjable que el fixat actualment, unirem la nostra a les moltes
veus europees que així ho expressen”.</i><br />
Primer s’afirma que el
projecte europeu està associat amb un “estat del benestar potent”, fet
que entra en manifesta contradicció amb totes les polítiques que s’estan
aplicant actualment. I just a continuació apareix la paraula “però”
(lapsus lingüe?) per a reconèixer que “en aquests moments també
incorpora l’exigència d’avançar cap a la sostenibilitat fiscal”. Dit
d’una altra manera, es reconeix que l’objectiu de l’estabilitat
pressupostària entra en contradicció amb l’Estat del Benestar. I per
afegir una dosi de cinisme a l’anàlisi, el govern unirà la seva veu a
moltes altres que “desitjant” un “ritme més pausat”. Observem que quan
es parla d’Europa s’expressen desitjos, mentre que quan aparegui Espanya
es plantejaran “exigències”. A més, és del tot punt hipòcrita que ara
CiU vulgui sumar-se a unes veus que clamen contra allà que ells
sistemàticament han recolzat al Parlament Europeu.<br />
A continuació apareix la relació amb Espanya, i com ja s’ha dit, comença amb el terme “exigirem”:<br />
<i>“Exigirem
del Govern espanyol un canvi en aquesta distribució, amb l’assignació a
Catalunya d’un objectiu de dèficit que tingui en compte la seva
especificitat —en particular, el pes del servei del deute— i que no ens
aboqui a una reducció i precarització dels serveis públics que
garanteixen la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats dels
nostres conciutadans”.</i><br />
Un altre exemple de doble moral. CiU
ha votat a Madrid totes les propostes d’estabilitat pressupostària i ara
exigeix un canvi per a Catalunya.<br />
I després es torna al
reduccionisme de vincular els problemes d’ingressos de la Generalitat al
dèficit fiscal, sense fer cap esment al frau fiscal o la insuficiència
dels impostos:<br />
<i>“L’actual crisi econòmica i un dèficit fiscal
estructural desproporcionat han generat una situació en què el conjunt
d’ingressos amb els quals es finança la Generalitat de Catalunya no són
suficients per desenvolupar, ni de forma satisfactòria ni suficient, les
seves competències”.</i><br />
I per fi apareix el terme tan temut,
els “ajustos”, que resulten inevitables en aquest context d’ortodòxia
neoliberal i simplisme acadèmic. Fins i tot s’arriba a reconèixer que
les retallades (ajustos) poden minvar encara més els drets socials:<br />
<i>“Els
ajustos que siguin susceptibles de reduir la qualitat dels serveis
públics més fonamentals han de ser concebuts com a extraordinaris i
reversibles en la mesura que millori la conjuntura econòmica”.</i><br />
Per
tant, ERC s’afegeix a la lògica de l’austericidi i ven un dret a
decidir (retallat) per tres mil milions d’euros (retallades).<br />
L’única
part del document que implica un petit avenç en política fiscal és la
que permet obtenir 1.000 milions d’euros per la via dels ingressos,
quantitat del tot insuficient (podria arribar-se al triple segons les
afirmacions del professor Vicenç Navarro) i que a més està immersa
dintre de la perversa lògica de contenció del dèficit i del deute. Per
cert, cap paraula sobre l’auditoria del deute i el seu possible no
pagament.<br />
Per acabar, es crea un grup de treball amb funcions com:<br />
<i>“La planificació i execució dels processos de privatització, concessió o venda d’actius públics de la Generalitat de Catalunya.</i><br />
<i>Ajustos pressupostaris extraordinaris no previstos en la Llei de Pressupostos inicialment aprovada”</i><br />
Novament,
es reafirmen les polítiques de la dreta en quant a privatitzacions o
fins i tot més ajustos dels previstos en un inici.</blockquote>
<br />
<blockquote class="tr_bq">
<b>Conclusió</b><br />
CiU
i ERC, que no sumen majoria absoluta de vots, s’erigeixen en intèrprets
absoluts de la voluntat del poble, plantejant un dret a decidir
retallar (amb només dues alternatives tancades) i continuen amb una
política econòmica que ens porta a més patiment, menys drets socials i
menys democràcia.<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</blockquote>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-80009300302615771562012-10-19T18:03:00.002+02:002012-10-24T03:03:02.973+02:00Un conveni en temps de crísi <div>
<div style="text-align: justify;">
El dimecres 17 d'octubre varem ratificar per assemblea, els afiliats i afiliades de la UGT, el proper conveni d'hostaleria de Catalunya, per als propers dos (2) anys. Aquests acord, que signarem el 6 de novembre amb la Patronal, una vegada ja ho hem aprovat per assemblea -i espero que amb CC.OO, que també ho ha portat a assemblea-, no deixa de ser una mena de prorroga al conveni que ja veníem gaudint fins enguany, al no ser modificat el troncal dels drets socials, i a on només s'ha negociat l'increment salarial... només això??; doncs no, la veritat és que no tot som llums, i bo és explicar-ho i que cada un acabi per treure les seves pròpies conclusions, que no soc jo als que agrada allò del pensament únic; ans al contrari. Penso -errat o no-, que son temps per retornar i apropar els afers que son significatius per a l'estructuració social i laboral, a les persones, per tal de que entre tots, puguem generar i construir un societat menys <i>dòcil i dúctil</i>. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Començaré per les llums, que així es podrà observar, que en temps com els actuals, aconseguir un acord com aquest no és poc!!. Per fer-ho correctament, primer de tot ens hem de situar en el temps, i en el lloc (laboralment parlant).<br />
<br />
Aquesta <i>nova prorroga de conveni</i>, ve després de quatre anys de dura crisi econòmica. L'hostaleria no és diferent a la resta dels sectors, i tot i que nosaltres hem començat a notar-la més tard que altres, el cert es que no son els millors moments per a moltes empreses i els seus treballadors/es. Si això li sumem el fet que el <i>caducat </i>conveni ens a dut a una millora dels nostres salaris d'un 14% aprox. (més o menys), en el període dels últims 4 anys, ens trobem amb unes empreses i una Patronal en clau de <i>retallades</i>.<i> </i>Així, comencem unes negociacions on no només tenim a la contrapart en plena <i>petòra retalladora</i>, per la situació econòmica, que a més, ens veiem ben bé en mig de la voragine d'involució social i democratica, a la que ens ha portat el pensament únic dels que ens han governat i dels que ens governa ara (culpabilitat compartida pels uns i els altres, però tot i el fracas estrepitós del socialistes, senyalar amb fermesa a l'actual govern del PP a Madrid i de CiU a Catalunya). Les reformes laborals i de drets fonamentals, i les polítiques de retallades socials, ens marquen el camí que volen que la classe treballadora recorreguem, per endinsar-nos cada vegada més, cap a una societat classista i jerarquitzada. En definitiva, entrem a la negociació del conveni, amb les cartes marcades, i amb una de les parts (i no precisament la nostra), amb clara intenció de treure profit del moment, per augmentar la taxa d'explotació en benefici de les comptes i balanços de les empreses. Per tant, treure i aconseguir "arrencar" un nou conveni on no toquem res, excepte l'adequació de les taules, amb increments salarials que es tenen que fer de forma retroactiva des de gener del 2011, es pot considerar un veritable èxit.<span style="color: red;"> Per cert, que tant xarrar i em deixava de indicar quina es la pujada salarial: es del 1% sobre les taules pel 2011, i de un 0.60% pel 2013. El 2012 ens quedem sense increment (o sigui, que el que realment tenim, es una pujada del 1% al 2012, amb endarreriment d'aquest punt percentual, des del gener del 2011). </span><br />
<br />
Ara us dic les ombres. Per que d'ombres ni han... i tot i que finalment no son tot lo fosques que podrien ser, tal i com pretenia la Patronal, no deixen de ser un tant tèrboles. M'explicaré..: de totes les <i>bones intencions</i> que portaven a la taula negociadora, la part empresarial, la que ens feia un mal especial, era la de trencar l'actual conveni únic de l'hostaleria de Catalunya, en quatre (4) o cinc (5) convenis (Lleida, Col·lectivitats, Restauració de Barcelona, i l'actual conveni d'hostaleria per a la resta de sectors i territoris). Així, retrocediríem en el temps, i reestructuraríem el marc de relacions laboral del sector, com fa unes quantes negociacions de conveni (jo ja m'he trobat sempre amb el conveni únic per a Catalunya). Sumem-li el fet de voler introduir els aspectes de la reforma que la Patronal volia (mobilitat funcional, categories i grups professionals, flexibilitat laboral, jornada irregular, pèrdua de drets salarials i de llicències, dies d'assumptes propis, etc...), i podem començar a fer-nos idea del pou al que ens volien abocar. Tot i això, i davant de la dificultat de signar un conveni amb una Patronal dividida per interessos de part dels diferents membres, ens a fet acabar per buscar un camí intermig; deixar a tots i totes les treballadores del territoris i sectors que es volien excloure, sota tutela del conveni, però acceptar que puguin iniciar negociacions per tal de poder arribar a constituir un conveni d'àmbit inferior al de Catalunya. Així, aconseguim que ningú finalment quedi fora del nostre conveni, mentre no hi hagi voluntat certa de no rebaixar condicions laborals i socials. El perill de tot això??.., obrir una porta que demà pugui ser utilitzada per segmentar encara més la negociació col·lectiva i la unitat dels i de les treballadores. <br />
<br />
Arribar aquest acord, no a estat fàcil. Deu (10) mesos de dura, dura negociació, amb mobilització inclosa a Girona, dels treballadors i treballadores del sector, en contra de les posicions més reaccionàries dels Patrons i de la dilatació dels temps en la negociació; a més de la posició determinada dels sindicats, de no signar res que no donés garanties de manteniment 30 anys de lluita i conquestes sindicals, a acabat per fer signar a les parts (espero, que faltarà la signatura definitiva el 6 de novembre), d'una treva que ens doni a tots, dos (2) anys de oxigen.<br />
<br />
Esperem que en el 2014, la nova negociació del conveni de Catalunya, no sigui la última... temps al temps!!.<br />
<br />
EDITO: el text en vermell es editat despres d'adonar-me que no havia explicat quin serà l'increment salarial!!<br />
<br /></div>
</div>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-440169605083044419.post-11495280947590407902012-09-10T21:30:00.000+02:002012-09-10T21:30:00.476+02:00La Diada. Drets socials i nacionals<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-vzb59L2h8HE/UE49dNMCRTI/AAAAAAAAGRI/wSG5OuR9Ewg/s1600/senyera21.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-vzb59L2h8HE/UE49dNMCRTI/AAAAAAAAGRI/wSG5OuR9Ewg/s1600/senyera21.jpg" /></a></div>
Aquest es un d'aquells temes que sempre porten controvèrsia, i per tant abans d'entrar a fer dissertacions teòriques sobre els drets nacionals i socials, crec que es de rebut explicar el meu sentiment i plantejament personal sobre quelcom tant important, com son el sentiment de pertinença nacional, i tot allò que l'envolta. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Doncs allà vaig, em llenço sense paracaigudes ni xarxa... em definiré com a no independentista i al mateix temps nacionalista català. Contradictori... del tot!. Quan dic que soc no independentista, és que no porto dintre del meu adn, la lluita per definir com a un estat propi a Catalunya, de fet, em defineixo en això com a internacionalista, ja que no crec en altre bandera que la pròpia de classe; em defineixo com a nacionalista, ja que soc un ferm convençut dels drets històrics del poble català, i per tant, del seu dret a determinar quin camí i amb qui ho vol fer. Es un fet que el poble català ha estat històricament oprimit per l'estat espanyol, i que d'aquesta opressió s'han construït diferents estructures socials i polítiques que han intentat ofegar i criminalitzar els intents de realçament i recuperació de la cultura pròpia d'aquest poble... Espanya i els diferents governs que han hagut, no ens ho han posat precisament fàcil. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A partir d'aquí, es quan entraríem en matèria, i parlaria de forma extensa (fins i tot acabaria per marejar-me a mi mateix, de tanta voltes i revoltes dialèctiques) sobre per que no em trobo independentista, i per que trobo simplista, falsa i un tant maniqueista, l'argumentació que des de diferents espais i partits ens volen transmetre al indicar que la sol·lució a tot plegat es la independència, ja que tots els mals fets i coneguts venen des de Madrid.<br />
<br />
Crec amb sinceritat, que d'un anàlisi serè i objectiu, trauríem diferents conclusions, de les quals ni els uns ni els altres -independentistes i/o federalistes-espanyolistes- hi estarien d'acord, i això no voldria dir que l'argumentació fos menys vàlida. De tot el que ens esta passant, crec que una realitat impossible de ser amagada, és que la construcció d'un estat de dret, on el capitalisme es convertí en el valedor d'un model polític, social i econòmic, garant de determinats drets universals, sense trencar amb els propis dogmes del sistema -matriu que promou la concentració en poques mans, dels recursos socialment generats-, batejada en el moment de ser concebuda, com a estat de benestar, a entrat en caiguda lliure; les desigualtats socials, i la decadència d'aquest model de democràcia burgesa, a promogut una complexa crisi política i social. <br />
<br />
En el tema nacional, l'intent pujant de centralització de les estructures de l'estat Espanyol, i el negacionisme que mostren part de la societat i els partits espanyolistes, en vers als drets dels pobles que conformem l'estat, converteix en molt difícil l'intent de construcció de espais compartits. L'atac contra l'estatut d'autonomia per part de la brigada brunete amb el PP de punta de llança d'aquest post-franquisme de nou cuny, i la pobre defensa per part de la majoria política d'esquerres socialista del drets nacionals del poble català, dificulten altres concepcions a les independentistes, menys rupturistes, com el federalisme, defensades des de l'esquerra popular catalana. No equivoquem per això les intencions reals que des de la dreta catalana, on CiU representa com ningú els interessos de les elits socials i econòmiques catalanes, han mostrat en la jove historia de la democràcia. La classe burgesa catalana, i els seus representants polítics, han enarborat tradicionalment la senyera i la defensa dels drets nacionals, quan els interessos econòmics d'aquest grup de "notables", han entrat en col.lisió amb altres grups de pressió espanyols, o per amagar rere aquestes reivindicacions una realitat rampant de desigualtat social creixent. Mai han mostrat clares intencions, més enllà de la dialèctica i la retòrica manipuladora, de lluitar per aconseguir fer realitat, les aspiracions sobiranistes i emancipadores de les classes populars de catalunya.<br />
<br />
De les conclusions que pugui fer de tanta giravolta personal, on hom sent més que pensa, i on jo no soc diferent a la resta; deixar pales per fi, que sí crec en la necessitat d'enderrocar allò intangible e immaterial que ens domina i ens determina com a "desposseïts"; de la urgent internacionalització de la lluita contra el que ens explota com a classe: el sistema capitalista i els seus grups dominants. Prioritzar aquesta lluita, no ha de voler dir -tot i semblar contradictori-, de construir nous experiments d'emancipació social i nacional, si aquest és l'únic camí cap aquesta utopia. Si Espanya no ens respecta com a poble ni com a ciutadans -des de plantejaments de dret republicà-, potser, i dic potser, tindrem que plantejar escenaris com el reclamar la nostra plena sobirania... Paraula d'internacionalista!! </div>
Maxihttp://www.blogger.com/profile/05403496630813240906noreply@blogger.com2